Jump to navigation
Aquesta serà la vuitena edició del Nowa Reggae, que tindrà lloc el 12 i 13 de juliol a Vilanova i la Geltrú i torna a erigir-se com la gran cita per als amans de la música d'arrel jamaicana. En un marc incomparable com és el Molí de Mar, amb la platja del far als peus, el Nowa torna a garantir propostes de qualitat perfectament pensades per mostrar amb diferents pinzellades l'ampli ventall estilístic que es mou al voltant del reggae i l'ska. Surtdecasa sorteja dos abonaments individuals pel festival. En parlem amb Jordi Conejero i Laia Vidal, dos dels organitzadors del Nowa Reggae 2013.
-Com definiríeu el Nowa Reggae? -És un festival que es celebra al Molí de Mar, al peu de la platja del Far de Vilanova. Fem sempre una proposta d'artistes jamaicans, europeus i catalans. A Vilanova, des que jo era adolescent, sempre hi ha hagut grups de música ska i reggae. Sobretot ska, al principi... Aquests estils, junt amb el roots tenen bona acollida. La música jamaicana ha arrelat fort a Vilanova. Aquesta bona acollida és el que ha acabat derivant en què un grup de persones organitzin des de fa set anys el Nowa Reggae. Portem música jamaicana de qualitat, amb artistes jamaicans i internacionals, a la vegada que mostrem grups d'aquí per visualitzar que de bon reggae també se'n fa aquí. Aquí també tenim gent que treballa per tirar endavant l'escena reggae.
-Fins a quin punt és àmplia l'etiqueta 'reggae'? -El que avui entenem com a música jamaicana té un ventall d'estils molt important. Va començar cap a final dels anys 50, sobretot amb el mento, però la primera música jamaicana que traspassa fronteres és l'ska. Aquest punt de partida va derivar en el rocksteady, el roots, el dub, el reggae, el digital o el dance hall, que té influències del hip-hop, etc.Des dels anys 50 fins a l'actualitat, aquesta música ha evolucionat tant que han sorgit molts subgèneres. El Nowa Reggae intenta cada any, durant les dues nits de festival, dur a Vilanova una mostra de totes aquests estils de la música jamaicana.
-Què aportarà d'especial aquesta vuitena edició? -Abans de parlar de noms, val la pena destacar que enguany hem mesclat llegendes vives de la música jamaicana amb grups nous i promeses de les quals ja s'està parlant molt arreu d'Europa.
-Quines llegendes trobarem? -Un dels grans noms d'aquesta edició serà Ken Bothe, conegut com Mr. Rocksteady. És una autèntica llegenda de la música jamaicana; un dels pioners en el rocksteady i l'ska. Va començar la seva carrera als anys 50, ha actuat ininterrompudament des d'aleshores i ha publicat 24 àlbums, a més d'un grapat de singles. La seva música s'ha exportat internacionalment. Un altre dels grans noms d'aquest Nowa serà el grup The Congos. Són un grup de roots, toquen des dels anys 60 i també se'ls considera una llegenda viva del reggae. Són tres cantants i tots els components de la banda són jamaicans. Tant Ken Bothe com The Congos són dos dels caps de cartell del festival.
-I de la nova fornada, què hi haurà? -Romain Virgo és un dels noms emergents més destacats. L'any passat va treure el seu segon àlbum, amb molt bones crítiques, tant a Jamaica com Estats Units i Europa. A totes les sessions de música reggae, els dj's sempre es punxen els seus temes. És molt conegut per part de la gent que segueix aquest reggae més actual i és a punt du publicar nou disc. Un altre artista que portem es diu Alpheus. És d'Anglaterra, tot i que ve de pares jamaicans. És la nova generació de l'ska i el rocksteady i, malgrat la seva joventut, té una qualitat que ja li ha permès enregistrar un disc amb el segell Studio One; el més prestigiós de la música jamaicana. Un altre gran nom a destacar és el portuguès Richie Campbell. Aquest sí que és la gran promesa europea del moment. Ve al Nowa Reggae a demostrar per què actualment tothom està parlant d'ell dins d'aquesta escena musical.
-Les llegendes vénen amb banda o fan sound system? -Tots els caps de cartell, tres per nit, vénen a actuar amb la seva banda. Seran sis bandes: quatre jamaicanes, una anglesa i una portuguesa.
-Hi haurà segon escenari? -Sí. L'espai del festival està dividit entre l'escenari principal, on actuem els grans noms del festival, i també hi haurà un segon escenari, a la gespa, on muntem un sound system artesanal, amb caixes de fusta com es fa a Jamaica des dels inicis. Aquí hi haurà shows de dj's i aquest any també incorporem cantants en directe, amb sound system. El canvi d'escenaris permet que sempre hi hagi música, sense esperes. Els concerts no es solaparan; quan acabi una actuació començarà l'altra.
-El tòpic diu que el Nowa Reggae històricament ha tingut mala sort amb la pluja... -Portem set edicions de festival. Per tant, catorze nits. En catorze nits només ha plogut una vegada! La gent, no sé per què, sempre recorda aquella nit. Va ser la tercera edició. Ja fa cinc anys d'allò... Va arribar en un punt que el festival anava en augment cada any. El primer any només hi havia un artista europeu, un anglès. La resta eren catalans o espanyols. El segon ja vam poder dur un jamaicà. Al tercer any teníem un cartell collonut. Va venir molta gent, vam vendre moltes entrades i el dissabte ens va ploure. El següent any vam seguir apostant fort, amb tres bandes internacionals cada nit... Nosaltres confiàvem que la gent ja se n'hauria oblidat de la pluja d'aquell únic dia... Però molta gent continua recordant la idea que diu que al Nowa Reggae plou. En set anys ha plogut una sola nit; aquesta és la veritat!
-D'on ve el públic del Nowa? -Tenim públic que ve de lluny, però si fem un festival com aquest a Vilanova és perquè sabem que aquí sempre ha agradat el reggae. Aproximadament, la meitat de públic és de Vilanova i comarca. Hi ha un gruix de públic fidel, que ve any rere any. La meitat restant és gent que ve de l'àrea metropolitana, Lleida, Tarragona, València, Galícia, Madrid i Bilbao. També ve gent del sud de França i italians. La gent que ve al Nowa Reggae veu qualitat; bandes amb molta trajectòria i que són jamaicans. El reggae ve d'allà i es nota.
-Com s'organitza el festival? -Les cinc primeres edicions van estar organitzades per una comissió dins de l'entitat Endimari. Al sisè any vam crear l'Associació Cultural Nova Reggae, que permet funcionar com una entitat pròpia. Som unes deu o onze persones, que s'ocupen de les diferents tasques (direcció artística, patrocinis, comunicació...) i que treballen pel festival desinteressadament.
-Què heu aprés al llarg de tantes edicions? -Hem vist que el que agrada més al públic és que duguem bandes jamaicanes històriques Les llegendes vives són el que agrada més. En canvi, els artistes més nous que surten a Jamaica, que fan dance-hall, els veiem més com a artistes de club que de festival. No ens va agradar gaire i creiem que al públic tampoc. Els falta recorregut.
-Algun moment especial que destacaríeu per sobre de la resta? -Són concerts, com per exemple el de l'any passat, quan vam rescatar els dos cantants d'Hepcat. Vam de manera exclusiva per a Nowa Reggae els dos cantants del grup Hepcat; una banda nord-americana molt famosa però ja inactiva. Els vam oferir com a acompanyants la banda barcelonina Kinky Coo Coos, que van tocar el repertori de Hepcat i ells dos van cantar. Veure al damunt de l'escenari una proposta musical que saps que només tocarà aquí és molt gratificant.
