Quan la gralla i l’orgue s’uneixen

Els vilafranquins Jordi Mestres i Jonatan Carbó demostren la riquesa de matisos que es desplega amb la unió d’aquests dos instruments

Goretti Martínez

27/03/2017

Música

‘Cornucòpia’ és el títol del primer disc de gralla i orgue de la història. L’han enregistrat dos músics vilafranquins que porten des del 2010 construïnt un repertori creat expressament per a aquests dos instruments. Amb l’ajut de compositors propers han aconseguit fer un pas més en el seu projecte i ara volen que la proposta arribi més lluny. Allà on les idees preconcebudes barren el pas a la imaginació.

Comencem pel principi. Un concurs de composició organitzat per la Coordinadora de Grallers de Vilafranca va ser el detonant de la unió del graller Jordi Mestres i l’organista Jonatan Carbó. Abans ja s’havia investigat la relació entre la gralla i l’orgue, però gairebé sempre amb adaptacions i amb molt poca peça creada expressament per a aquesta combinació tan poc usual. Els dos músics van creure que es podia crear un repertori per a gralla i orgue. La presentació del projecte a la seva pàgina web és molt clara: “La unió d’aquests dos instruments parteix de la voluntat d’explorar, amb imaginació, ambició i rigor, nous camins per a aquesta insòlita formació amb l’objectiu de consolidar un repertori propi”. I continua explicant que s’inspira en les arrels i la tradició de cada instrument: “La gralla, protagonista de la música festiva i de carrer, beu de la tradició popular, i al costat de l’orgue afronta un nou repte tècnic i interpretatiu. L’orgue, lligat a la tradició culta i litúrgica, mostra, esperonat per la gralla, la seva vessant més popular, tal com en el passat l’havia mostrat en les llibertats d’orgue”.

La creació del repertori
El Jordi diu que la gralla condiciona el repertori. “Per a gralla solista de concert no hi ha gairebé res escrit, de manera que encarregar peces per a gralla i orgue permet que els compositors investiguin una mica més sobre la gralla, sobre els seus límits i les seves possibilitats”. El graller també opina que “és molt difícil tocar una peça que ha estat escrita per a un altre instrument però, en canvi, quan són peces fetes a mida, es nota”.

El Jonatan destaca que coneixen bé els compositors (Àlex Cassanyes, Carles Prat, Francesc Rius…) i que són persones sensibles a la demanda que els hi feien. “També vam buscar perfils diferents: hi ha autors més clàssics i altres amb influències de música moderna o, fins i tot, minimalista”, afegeix. En aquest sentit, el Jordi apunta que l’encàrrec era fer peces per a gralla i orgue, “a partir d’aquí, la llibertat era absoluta”.

Les característiques dels instruments
El Jordi i el Jonatan saben que, tant la gralla com l’orgue, són instruments que generen reticències en alguns casos però també estan convençuts de la seva versatilitat i la riquesa de matisos que poden desplegar quan sonen junts. “És una combinació de dos instruments molt potents però que, a la vegada, poden tenir registres molt més suaus, molt més subtils, molt més delicats”, explica el Jordi. Completa aquesta reflexió puntualitzant que l’orgue és un instrument amb una versatilitat manifesta però que, en canvi, la gralla no es relaciona amb aquest concepte. Si us passa això, feu un cop d’ull al seu web. Canviareu d’opinió ràpid.

El Jonatan diu: “Sembla que com que són dos instruments molt forts, la música ha de ser molt forta, però el Jordi pot tocar amb la gralla uns pianos molt xulos i l’orgue té molts registres: hi ha una combinació de potència sonora i riquesa de matisos”.

La reacció de la gent
Després de rodar el projecte a llocs com la Catedral de Barcelona, la Catedral de Tarragona o Igualada, els músics expliquen que la combinació de gralla i orgue sobta el públic que l’escolta. A la Catedral de Barcelona era el primer cop que hi entrava una gralla. Van tocar dins un cicle de concerts d’orgue i el Jonatan (que hi havia actuat feia anys en solitari) explica que la gent va quedar sobtada. “La gent espera un concert de tralla potent, sempre amb el mateix registre, però llavors se sorprenen i es diuen “Què és això tan subtil? Això que sona és una gralla?”, afirma el Jordi. “Jo crec que, més per mal que per bé, la gralla sorprèn quan es toca bé”, conclou. També reconeix que tocar amb el Jonatan el fa ser més autoexigent “perquè estic tocant amb un orgue i perquè estic tocant amb un organista molt bo”. “És un repte i he d’estar a la l’alçada, per això intento que la gralla estigui al seu lloc en cada moment”, diu el graller.

El Jonatan l’interpel·la: “La gralla sona diferent perquè tu ja toques així de diferent, però també hi influeix l’acompanyament. La sonoritat és molt diferent si la gralla està acompanyada d’un timbal que si està acompanyada d’un orgue”.

Les peripècies per enregistrar ‘Cornucòpia'
“Deu fer vuit anys que toquem junts i hem anat recopilant repertori en tot aquest temps. Ens venia de gust plasmar-lo en un disc. A més, també ens trobem que quan oferim a algú el nostre concert, o no es fan a la idea o se la fan equivocada”, explica el Jordi. La necessitat de tenir un suport per mostrar a la gent el que fan els va dur fins a ‘Cornucòpia’. Però la tasca no va ser fàcil. Primer calia triar l’orgue: “En vam triar un a la Selva del Camp, un orgue gran amb tres teclats, molts registres i sonoritats molt diferents”, diu el Jonatan. “Però, clar, allò no era com gravar a l’estudi, on tens totes les variables controlades. L’afinació de l’orgue va canviant segons la temperatura, hi ha sorolls a l’església, passa un cotxe…”

El Jordi afegeix que per enregistrar l’orgue, els micròfons havien d’estar aixecats cinc o sis metres del terra. Els dos músics van pensar en el també músic i tècnic Lluís Giménez per fer l’enregistrament. “Des de la tarima on estem nosaltres, se sent massa fort la gralla i l’orgue queda fluix; però des de baix hi ha molta reverberació i és poc concret - per escoltar-lo des de casa seria estrany. Per tant, la solució va ser instal·lar una torre de llums i uns pals amb els micros davant de l’orgue”, explica el Jordi. I afegeix que “és un enregistrament que no hi ha possibilitat de sentir-lo en directe perquè, si estàs tocant ho sents d’una manera i si estàs a baix ho sents d’una altra”. Per tant, l’enregistrament representa una perspectiva diferent. Els músics estan especialment satisfets amb el resultat: “El Lluís ha aconseguit un so molt natural; sense res afegit s’aconsegueix un so exuberant. S’entén bé i és un so ric, gens apagat”, detalla del Jonatan.

I ara… què?
“Ara sobretot volem moure el disc per portar el que fem a llocs que no tenim propers. Com a targeta de presentació per arribar a àmbits on potser la gralla no hi ha arribat mai. Fins i tot anar a l’estranger”, diu el Jonatan. Per la seva banda, el Jordi explica que “hi ha llocs on sentir la paraula gralla tira enrere i nosaltres voldríem que, com a mínim, ens escoltessin”. El graller continua dient: “Gent del Palau de la Música, de Poblet, de llocs així d’importants... que ens escoltin. I si decideixen no portar-nos-hi, que sigui amb coneixement”.