Sonia Linares: "Busco un espai íntim on ens sentim segurs"

La cantautora treu el seu primer EP en solitari, ‘Spirit Fruit’, on crea un espai oníric per oferir-nos aixopluc

Goretti Martínez

05/10/2020

Música

‘Spirit Fruit’ és el primer EP de la penedesenca Sonia Linares com a artista en solitari. Coneguda per formar part de projectes com Et-Co* i Jazzul, la cantant i compositora es llença a la piscina amb un treball magnètic i brillant. Linares ens embolcalla en una atmosfera de contrastos cinematogràfics, un espai íntim on ens podem sentir a recer de tot allò incontrolable que ens envolta. Davant la incertesa amb la qual convivim, Linares ens brinda un refugi de música i poesia. Un autèntic regal, en els temps que corren. La veu de Sonia Linares s’acompanya de les guitarres i teclats de David Chueca, el baix de Nacho Romero i la bateria de Luis Sieiro. L’EP ha estat produït, gravat, mesclat i masteritzat per David Chueca a Marlee Records, un segell independent del Baix Penedès. La data de llançament del debut serà el divendres 9 d’octubre.

He descobert que val la pena fer allò que ens fa vibrar més

- Com ha anat això de llançar-te a un projecte en solitari?
Neix d’una necessitat molt personal de desenvolupar els meus propis temes i música d’una forma més íntima. Volia donar sortida també a una sonoritat més folk, una sonoritat que té a veure amb la meva part més emocional i poètica. M’ha costat una mica llançar aquest projecte en solitari. Sempre tenia compromisos amb Et-Co* i Jazzul. Però, aquesta vegada, em vaig dir: “Va, Sonia! Fes-ho d’una vegada!”. I així ha estat com he anat elaborant en aquest any i escaig aquest EP que escoltareu aviat.

- Com definiries 'Spirit Fruit'? I el teu estil?
El meu estil és bastant independent. Té una mica de contrastos cinematogràfics, en el sentit que tendeix cap a un vessant més oníric i surrealista. És un estil que involucra la meva pròpia imaginació i la de qui m’escolta. Aquest concepte es tradueix en un so més folk, americana chill, amb arrels molt americanes. Hi podem trobar influències de Cat Power, Lana del Rey, Suzanne Vega o Shivaree que m’encanten! També de temes de pel·lícules que m’agraden molt. I, en aquest sentit, vull destacar la gran feina de producció feta a Marlee Records per David Chueca Folch, també co-autor de Jazzul, per comprendre i captar el estats emocionals i un xic surrealistes que evoquen les cançons, i traduir-ho a nivell sonico-musical.

Sonia Linares | FOTO: Pere Arnaldo
- Quines qüestions tractes a les teves cançons?
Tracto l’espai intern, la part intrapersonal més íntima que cadascú té amb si mateix i que involucra els mons sensorials i orgànics, per dir-ho d’alguna manera. Busco un espai íntim on ens sentim segurs. És un indret on poder sentir a través de la música, de l’art de l’altre. M’agradaria que, escoltant les meves cançons, les persones es poguessin submergir dins el seu món interior i buscar aquest refugi màgic on aixoplugar-se i sentir-se a recer.

- Com has viscut i estàs vivint aquesta situació tan estranya de la pandèmia?
Odio la mascareta. L’odio. Tot i que l’he de fer servir, com tothom, i també a les meves classes. A nivell de concerts, hem tingut bolos amb Et-Co* i Jazzul però degut a la pandèmia vam haver de cancel·lar molts concerts. Teníem una petita gira per presentar un EP, que ara estem desenvolupant i farem algun concert. Personalment, tota aquesta situació i la parada del confinament m’han servit per fer aquest exercici de trobar-me amb mi mateixa i apostar per aquest projecte en solitari. Tot el que fa que miris cap a dins - i a mi m’ha passat, com suposo que a molta gent- m’ha servit per descobrir que, ostres, val la pena fer allò que ens fa vibrar més. He vist que havia d’apostar-hi.

- Et podrem veure en directe?
Em veureu segur amb Jazzul i Et-C*o perquè són projectes en viu. Com a Sonia, de moment he pensat que potser és millor, ara mateix tal com està la cosa, fer coses a través d’nternet. A més, continuo treballant en la part digital, la composició, la producció… En definitiva, segueixo desenvolupant tot el que envolta el projecte. També tinc idees per a un nou EP. Vull esperar que passi tot això. Espero que d’aquí a un any pugui presentar tot el que he fet en solitari. Però vull presentar-ho bé, amb banda i tot, i fer un ritual com es mereix. Mentrestant, vaig papallonejant per les emissores de ràdio independents de per aquí i per allà donant una miqueta de cabuda a ‘Spirit Fruit’.