Jump to navigation
La Fundació Miquel Agustí, vinculada a l’Escola d’Agricultura de la UPC i dedicada a la recuperació de varietats agrícoles tradicionals i productes autòctons, està desenvolupant un projecte per a recuperar el conreu de la col brotonera o espigall a la finca de Can Grau, al Parc Natural del Garraf, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Joan Simó és el director científic de la Fundació i explica que l’objectiu d’aquesta iniciativa és “reintroduir l’agricultura al Parc del Garraf partint de varietats autòctones, en aquest cas, la col brotonera, i posant les bases per a la millora del seu rendiment dins el mateix Parc”.
S’han identificat les parcel·les agràries en actiu del parc i se n’ha condicionat una per a ús agrícola a la finca de Can Grau. També s’ha iniciat un programa de millora per característiques argromorfològiques amb l’objectiu de posar a diposició dels productors una varietat més productiva i lligada a la morfologia de la tradicional. D’altra banda, s’ha creat l’Associació Espigalls del Garraf formada per productors, i plegats, a més de promoure el seu cultiu i consum, treballaran per obtenir una marca europea de qualitat.
Simó afegeix que un altre dels reptes és poder oferir a les escoles material didàctic de qualitat sobre la millora genètica de l’espigall: “que els nois i noies puguin entendre quin és el pas d’una planta silvestre a una planta més apta pel consum, quin és el pas d’una col silvestre a una coliflor, a una col de brussel·les o als espigalls; i poder-ho descobrir sobre el terreny mateix, al Parc Natural del Garraf”.
La col brotonera se la coneix també com brotons o espigalls. De fet, són parts del mateix producte, però en fases diferents del creixement de la planta: d’octubre fins a desembre, en els mesos de fred, d’aquesta col se n’aprofiten els brotons i, al gener, quan el dia s’allarga i fa una mica més de calor, la planta floreix i els brots passen a ser espigalls, que es poden collir fins al març “Aquest és un element molt interessant d’aquesta hortalissa, perquè és productiva durant molt de temps”.
Tenen unes propietats nutritives destacables en vitamines i minerals, amb un contingut elevat en àcid fòlic, vitamina C, vitamina A, potassi i fibra i contenen compostos amb efecte preventiu del càncer. També tenen un valor energètic molt baix i un contingut alt en fibra.
Actualment, segons l’Associació Espigalls del Garraf hi ha 30.000 plantes al nostre territori. De fet, aquesta varietat de col estava ja gairebé desapareguda, se’n cultivava molt poca i normalment per a consum propi. Va ser gràcies al moviment Slow Food, que els va incloure a l’Arca del Gust de Slow Food Internacional, que van tornar a ser una mica més coneguts i apreciats. A més dels restauradors que van apostar pels productes de proximitat i uns consumidors que posaven en valor els aliments produïts al territori.
Joan Raventós del restaurant La Posada de Sant Pere Molanta i Les Piques a Olivella explica que el dia abans de nèixer ell, fa 47 anys, la seva mare en va menjar, “per tant, sempre hem tingut espigalls a casa!”. Compten amb un hort propi on produeixen espigalls i, durant la temporada, un cop per setmana, normalment els dimecres, el seu menú té un trinxat amb aquesta verdura. “Cal apostar-hi, com ja vam fer amb el xató, perquè es conegui més i s’aposti per la producció local”. Oriol Llavina, cuiner del restaurant El Cigró d'Or de Vilafranca del Penedès, explica que fa dos anys que té aquesta verdura a la seva carta, principalment l'utilitza com acompanyament, amb el bacallà, per exemple. "Com a cuiner que no es conforma amb el que hi ha, m'agrada treballar amb espigalls. A més de ser de proximitat, són divertits, dónen joc, i molt més originals que el bròqui o la coliflorl".
D'altra banda, també es busquen consumidors per tastar espigalls. El proper dissabte, 20 de febrer al Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú, la Fundació Miquel Agustí, amb la finalitat de descobrir quines són les preferències dels consumidors envers els atributs d’aquesta varietat, organitza un tast d'aquest producte. Una informació que permetrà donar una volta més a la rosca de la millora dels espigalls.
