Jump to navigation
Porta mitja vida escrivint sobre la realitat i és un devorador de tota mena de literatura. Nascut a Sabadell i vilanoví d'adopció des de fa més d'una dècada, Ernest Prunera és un periodista rigorós, però des de sempre també li ha agradat escriure ficció. La seva vocació literària, fins ara, sempre havia quedat a la intimitat però, fa un any i mig, per primer cop va creure que alguns dels relats que tant s'havia divertit escrivint també podien agradar a altres lectors. La venjança i altres relats és el debut literari d'Ernest Prunera. Un recull de contes que es pot descarregar gratuïtament a través de Bubok.es.
-Quan et vas animar a donar el pas cap a la literatura? -Un periodista sempre escriu... Des de petit que escrivia contes i relats, però fins ara sempre havien quedat en segon terme, aparcats al calaix o bé oblidats. Mai no havia volgut fer el pas d'editar-ho o donar-ho a conèixer. Amb l'edat, a base d'escriure i amb l'experiència que et dóna el periodisme vas millorant i acabes fent uns relats que t'agraden. Escrius coses que et satisfan i penses que són coses que a altra gent també li podrien agradar. Aleshores és quan decideixo recopilar els que considero que són els meus millors relats i donar-los a conèixer, a veure si agraden.
-Costa molt publicar? -Un dels problemes que m'he trobat és no saber massa quin pas s'ha de fer entre l'escriptor i l'editor. Les editorials amb les que he parlat ja et diuen d'entrada que si no ets conegut o no has guanyat un premi... res de res. Ho descarten sense llegir-ho o bé, si insisteixen molt, s'ho queden i tampoc no tens cap garantia que s'ho llegeixin. Et posen moltes traves, i més ara que el tema del llibre tampoc no viu el seu millor moment.
-Sempre un no d'entrada? -Un dia un editor em va dir que sí, que estava molt interessat. Em va fer anar a Barcelona, vam quedar i em va parlar de l'autoedició. No s'havia llegit ni els contes, però m'animava molt a tirar-ho endavant per aquesta via. Un cop vaig arribar a casa, vaig començar a mirar com funcionava això de l'autoedició i vaig veure que ho podia fer jo mateix. I amb molts avantatges. Així ho vaig fer.
-Quins avantatges? -Publicar un llibre implica tres fases: l'edició, la distribució i la promoció. Les dues primeres queden solucionades amb l'autoedició i no et costa ni un duro. L'edició la fas tu mateix, perquè és digital. Pel que fa a la distribució, que és online, l'obra queda penjada a internet i tothom que ho desitgi la pot descarregar còmodament. Aleshores només et queda treballar la feina de la promoció.
-Quina ha estat la teva aposta per donar-te a conèixer? -Com a escriptor novell que sóc, he apostat per preparar un book trailer i divulgar-lo a través d'internet. És una forma visual de donar-se a conèixer. Les editorials grans ho fan per anunciar els seus llibres i vaig pensar que podia ser una bona opció també per a un novell com jo. Fa tot just dues setmanes que el llibre es pot descarregar, i des de la setmana posterior, quan vaig començar a fer córrer el trailer, les descarregues s'han multiplicat.
-Hi ha l'opció d'adquirir el llibre en paper també? -Sí. De fet, és un requisit de Bubok, que t'obliga a oferir les dues opcions. A banda de la descàrrega gratuïta en format digital, hi ha la possibilitat d'adquirir el llibre en paper, que en aquest cas és de pagament per cobrir les despeses que genera la impressió. El llibre en paper costa 15 euros. D'aquest, 8 són les despeses d'impressió, 3 són despeses d'enviament... i per l'autor queden 2 euros. Molta gent m'ha preguntat per què l'havia posat per descarregar gratuïtament, que on estava el negoci... Naturalment, això ara és el de menys. Jo el que vull és que el màxim de gent possible em llegeixi i que em facin arribar la seva valoració sobre l'obra. Si les respostes són positives, això m'animarà a seguir treballant en nous projectes. Que són negatives, doncs ja sabré que haig de canviar coses del meu estil, l'enfocament... i seguir treballant. Sé que no em guanyaré la vida amb la literatura i, igualment, vull que els propers llibres que vinguin també siguin gratuïts.
-Què t'ha fet triar com a gènere el conte? -Amb el relat curt jo m'hi sento més còmode. Dels sis relats del llibre, dos es podrien considerar novel·les curtes, però segueixen sent relats relativament breus. A vegades hi ha novel·les que estan massa farcides de palla i a mi m'agrada més anar de cara a barraca. Deu ser un defecte professional del periodisme. El relat m'ho permet.
-Tanques les portes a altres gèneres? -No. De fet, ara mateix estic preparant una novel·la. És un canvi important pel que fa a la manera d'escriure... Amb els relats, em ve una idea al cap i després la desenvolupo. Treballar en una novel·la és laboriós, em costa més, però també m'hi estic sentint còmode.
-A La venjança i altres relats la mort hi és molt present... -Sí, és el fil conductor de tot el llibre. Convivim amb la presència de la mort, tot i que la ignorem, però sempre està allà i ens acompanya. I en algun moment o altre ens la trobem. No dic necessàriament la d'un mateix, sinó la mort en general de la gent que ens envolta. Al llibre s'hi poden trobar diferents tipus de morts. Hi ha un suïcidi, un assassinat, morts naturals, un fenomen paranormal, una mort accidental en una baralla... Potser és una mica macabre, però dóna resultats.
-Els contes que publiques són la teva creació més recent? -Tots els contes d'aquest llibre ja estaven escrits quan fa més d'un any i mig vaig decidir que volia donar a conèixer la meva obra literària. Són els relats que m'agradaven més de tots els que tenia fets fins aleshores. Vaig escollir-ne sis i, des d'aleshores, els he anat modificant, corregint, canviant-ne l'estil... He deixat llegir els contes a persones de confiança, he escoltat les seves opinions i a partir d'aquestes he anat introduint canvis.
-Què es pot avançar de la novel·la que prepares? -Tinc dos projectes en marxa. El que està més avançat és una novel·la que pretén tenir una base filosòfica sobre l'actitud vital de la gent. Estem vivint, sovint tenim alts i baixos, i sempre hi ha un dia o altre que ens agafen neures i preocupacions sobre el motiu pel qual estem aquí, d'on venim... Amb aquesta obra no intento donar resposta, però sí oferir una altra visió sobre tot això. Tot i que l'obra parla de filosofia, ho farà de manera novel·lada. Es dirà L'alè del minotaure. Tinc clar que també serà una obra gratuïta i també serà una novel·la relativament curta. L'altre projecte serà una novel·la d'intriga, no tant filosòfica.
-Quin és el teu ritual d'escriptura? -Normalment, em trobo alguna cosa que em suggereix una idea a desenvolupar. A partir d'aquí, li vaig donant voltes a aquella idea. Per exemple, al darrer conte del llibre que acabo de publicar tot arrenca amb el suïcidi d'un noi. Una noia ho presencia, però en aquell moment desconeix fins a quin punt les seves vides han estat relacionades. D'alguna manera, es veu involucrada en la vida d'aquell noi que no coneix de res. La idea d'aquest conte em va venir arran d'un suïcidi real. Una persona em va explicar que havia vist com una altra es suïcidava saltant des d'un balcó i com l'havia afectat presenciar-ho. De la idea, intento que la història tingui una estructura i un final. I quan aquest esquelet està del tot elaborat és quan inicio l'escriptura. I tot això de nit, quan els nens dormen.
Descàrrega gratuïta del llibre.
Enllaç amb el Book trailer de La venjança i altres relats.
