Jump to navigation
Actuar per a tots els públics no és gens senzill. Primer, perquè sota el paraigua d'aquesta etiqueta s'hi aixopluguen gèneres molt diversos que, sovint, tenen poc a veure entre sí. Molta gent acaba pensant que 'per a tots els públics' és un sinònim d'espectacle infantil, i això no és cert del tot. Per a tots els públics vol dir que ha de ser capaç d'interessar a tothom. La Companyia Peus Grossos són dels que ho aconsegueixen. Els nens i nenes queden embadalits pels seus espectacles, però també els adults que els acompanyen. Les bones dots interpretatives, l'escenificació, la creativitat i el treball previ d'aquesta companyia vilanovina fan que, sense renunciar (encara) a la seva condició amateur, ja hagin aconseguit un nivell de professionalitat que costaria trobar en molta gent que fa anys que viu d'això.
-Com va començar la Companyia Peus Grossos? -La història ve de lluny, de quan érem petits. Jugàvem a disfresses, afegíem titelles i nosaltres mateixos ja fèiem obres de la companyia Peus grossos. Jugant ja fèiem servir aquest nom. Mica en mica, va anar sortint de casa, vam passar a fer-ho per amics propers... Però no hi ha hagut cap trencament. Mai no hem dit allò i d'ara anem a fer-ho seriosament. El canvi ha vingut rodat; hem crescut d'una manera molt natural. Sabem que la primera vegada que ho vam fer va ser l'any 2000. El 2004 va ser el primer cop que vam actuar fora de casa. Des d'aleshores hem anat fent un espectacle cada any, tret del darrer que en vam preparar dos.
-Qui sou? -Vam començar tres germans, el Genís, la Clara i jo. Al cap d'un temps també s'hi va sumar el Kílian. També s'hi van afegir la Neus i l'Alba. Més tard, la Marina i l'últim a afegir-s'hi ha estat el Guillem. Tots seguim actius, a ritmes diferents. Hi ha un nucli dur constant i d'altres participacions més intermitents. Al principi el Genís s'ocupava dels temes tècnics i ara aquest pes el duu el Guillem. El Kílian, que és el germà més petit, fa col·laboracions esporàdiques i els altres d'una manera o altra, sempre hi som.
-Com funcioneu? -Cada estiu treballem per tenir a punt un espectacle nou. Al llarg del curs següent el representem i els beneficis els invertim en preparar l'escenografia i el material per al proper espectacle.
-Què preferiu: textos propis o textos d'altres autors? -Normalment fem adaptacions molt lliures de textos que ja existeixen. Però algun cop també representem obres pròpies. Mentre fem un espectacle acostumem a tenir idees i les anem emmagatzemar de cara al proper. Però no tenim un mètode de treball massa determinat.
-Les últimes obres han marcat un abans i un després, donant-vos a conèixer una mica més a escala nacional... -Actualment en tenim tres obres en marxa. La més veterana són 'Les mil i una nits', de la qual n'hem fet mitja dotzena llarga de representacions. Per aquesta obra hem rebut el Premi Clap de l'Ajuntament del Prat de Llobregat. També tenim en marxa 'El Flautista d'Hamelin', estrenat al setembre de l'any passat. I el tercer espectacle que tenim en funcionament és 'En Maginet Tap de Bassa', que també vam estrenar el setembre del 2012. Les estrenes les hem fet a Vilanova, però ja les hem fet rodar.
-Qui us veu per primer cop se sorprèn... No es troba una obra de titelles massa convencional... Ens agrada barrejar tècniques diferents. La barreja és molt evident: hi ha titelles i actors, però tots estem dins d'un mateix pla. Els actors estan al mateix nivell que els titelles, tots fem de tot (actors i manipuladors) i sovint el mateix titella interactua amb el manipulador. Ens agrada que sigui així. Els manipuladors acostumen a anar de blanc. Nosaltres ho fem així, i amb espardenyes de pagès, com una mostra de vincle amb la festa major de Vilanova.
-Quins són els vostres referents? Ens agrada molt l'escola l'Estaquirot, tot i que el que fem ara no s'hi assembla tant com el que fèiem al principi,. Sobretot per la construcció de l'espai escènic. Donem més rellevància als actors. També ens agrada molt el teatre Nu. Molts cops no són només titelles: dansa, teatre per a adults... Fem teatre per a tots els públics, que tothom pot trobar on agafar-s'hi.
-L'adaptació del clàssic 'En Maginet Tap de Bassa', de Bienve Moya, ha estat molt ben rebuda al món casteller... -Sí. És una història que concentra de manera immillorable alguns dels valors del castells. El Maginet és un net molt baixet i aquest fet a l'escola li provoca alguns inconvenients i inseguretats. Però als castells la seva petita estatura li permet acabar tenint un paper protagonista que mai no hauria pogut imaginar. I els nens que li feien broma a l'escola acabaran traient-se el barret davant del Maginet. Quan vam interpretar el Maginet a la Biblioteca Joan Oliva de Vilanova teníem d'espectadors tota la canalla dels Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Vilafranca. I la repercussió ha estat molt positiva: diverses colles s'han interessat perquè els duguem l'espectacle als seus locals.
-A banda dels contactes propis, com ho feu per aconseguir bolos més enllà dels vostre entorn més immediat? -No ens acabem de sentir incòmodes amb la definició de teatre amateur. Nosaltres som estudiants de diferents facetes de l'art i, al menys per ara, no ens plantegem una professionalització. Fer 10 o 12 bolos l'any, que és el que fem darrerament, ara mateix és el que ens està bé i ens permet no haver de deixar de fer altres coses. I de cara a buscar bolos, doncs hem de confiar amb la difusió que en fem, gent que ens veu i que li agradem, el boca a boca... Però ja ens va bé, per ara, no tenir un bolo cada setmana. Potser ja arribarà, però ara estem molt bé com estem. Fins a l'estiu l'objectiu serà seguir rodant els espectacles actuals. Ja comencem a tenir una bona agenda... A més, tenim especials ganes de fer arribar el Maginet a altres colles castelleres. El tenim preparat per poder-lo exportar a totes les colles del món casteller.
