“Als curts, quan algú surt ja ha d'haver arribat”

Enllaç amb el curt 'Laura'.

El curtmetratge 'Laura', dirigit pel vilanoví Rafael Fort junt amb David Padilla, és un dels 42 curtmetratges escollits per participar al concurs Horror Online Art. A la mostra s'hi presentaven al voltant de 600 obres. Per al seu director, estar seleccionat ja és un èxit, guanyin o no, ja que els permet donar-se a conèixer una mica més. Fort sempre ha estat un apassionat del cinema, però fa sis anys que va decidir donar el pas i començar a plasmar les seves idees a la pantalla.

Els curts finalistes es poden veure a través del catàleg del festival. El veredicte del festival tindrà en compte exclusivament els vots a través d'internet dels espectadors. Les persones que desitgin participar en el veredicte han d'enviar un correu electrònic a l'adreça horroronlineart@gmail.com, indicant necessàriament el nom del que al seu criteri són els tres millors curts dels finalistes. Per votar el del director vilanoví, cal votar per “Laura”. Parlem de tot plegat amb Rafael Fort.

-Què has buscat amb 'Laura'?
-És una forma de mostrar la nostra manera de treballar, de cara a un futur poder poder fer un metratge més llarg. Ampliar la història i explicar el perquè de cada cosa que passa a la història. Ha estat un curtmetratge amb zero euros de pressupost. Els actors han col·laborat desinteressadament, el material de l'enregistrament ens l'han cedit...

-És una història molt oberta...
-Tots són preguntes. No saps si el pare és el que sembla, ni la nena, o què és el que passa pel darrere... Nosaltres ho sabem, però ho guardem per a un futur.

-'Laura' es va estrenar fa un any. Quina rebuda ha anat tenint?
-Ha circulat per diversos festivals. Es va estrenar als Cines Callao de Madrid, on va ser finalista del Toshiba Plato. També s'ha projectat al Festival de terror online Abandomoviez 2012; al Festival de Terror i Gore d'Amposta 2012, on també va ser finalista; i al Festival de curtmetratges "No et Tallis 2012" de Moncada i Reixac. I ara és una de les 42 seleccionades entre més de 600 propostes a l'Horror Online Art 2013, de Navarra. Estar seleccionats ja és un gran èxit. A banda de curtmetratges d'aquí, també n'hi ha d'arreu del món: Argentina, Mèxic, Uruguai, Xile, Itàlia o la República Dominicana. Les votacions funcionen només per internet i sembla que cada cop van millor.

-Algun projecte en marxa?
-Ara acabo de presentar un curtmetratge molt diferent, que no té res a veure amb el terror. És un curt eròtic amb Sonia Monroy i Lídia Casals, que s'ha estrenat al Festival Eròtic de Madrid. És una conversa sobre sexe entre les dues protagonistes. Ara mateix tinc força guions entre mans, però ja veurem quins s'acaben materialitzant.

-Quins són els teus referents?
-M'encanta el terror, la ciència ficció i el thriller. D'avui en dia m'agraden molt James Wan, d'Insidious; Tarantino, que és un fora de sèrie; Robert Rodríguez; Oren Peli, de Paranormal activity... Són directors rebels que no es cenyeixen al que ja hi ha, sinó que sempre estan intentant inventar coses noves: superant-se.

-Els curts els entens com una obra en si o un embrió del que pugui venir?
-Laura l'hem deixat obert perquè pugui ser una altra cosa, però en principi els curts són obres en si mateixes. Per als directors amateurs, ja és un èxit arribar a dur a terme el curtmetratge que has imaginat. Penso que ara mateix hi ha més qualitat als curtmetratges que a les pel·lícules, ja que hi ha més llibertat, no hi ha pressió de cap productora... Amb això no vull dir que no m'agradaria fer llargmetratges, però ara mateix està complicat.

-La relació entre internet i la cultura és contradictòria. Als curts, els ha ajudat?
-Sí, ajuda a la difusió, i també m'ha ajudat molt a trobar les persones que vulguin col·laborar en els curts. I a més de tot el que es mou per internet, també hi ha molts festivals convencionals centrats en curtmetratges.

-Vilanova tracta bé el cinema d'autor?
-Quan he buscat suport de les institucions, m'han deixat clar que diners no en podrien aportar, però sí infraestructures i facilitats. I això ja és un gran què, que no t'ho trobes a tot arreu! Si ho comparem amb altres poblacions, som uns afortunats. Per exemple, al Cinema Bosc (que és municipal) vaig poder fer una mostra de curtmetratges de terror. Espais com Neàpolis també s'han posat a disposició dels creadors de curtmetratges. A més, el Cineclub Sala 1 també està fent una feina molt bona, amb programació regular cada setmana i diverses jornades especials de curtmetratges. D'aquí poc, es projectarà una obra meva al Foment en una mostra organitzada per ells.

-Com ha anat la teva trajectòria com a director?
-Fins ara he fet mitja dotzena de curts i dos clips musicals. Fa sis anys em vaig apuntar a un taller d'edició de curtmetratges, amb Jaume Fargas. En vaig fer dos de tallers. Eren molt pràctics, perquè tampoc no tenia temps d'estudiar durant molts anys en una acadèmia. Entre els alumnes del taller vam fer un curtmetratge, que per cert va ser força llarg (24 minuts), i arran d'això ja no he parat... N'he fet cinc o sis, més alguns videoclips.

-Veurem nous curtmetratges a curt termini?
-Tinc uns quants guions a punt. Falta decidir-me per un. D'aquí un parell de mesos espero haver posat en marxa un altre curt. La preparació és el que costa més. Intentar arrencar i tenir-ho tot lligat.

-Com és el procés?
-A banda del material d'alguns amics, normalment el material es lloga. Càmeres, focus... Pel que fa als actors, sempre aposto per la col·laboració. Demano actors d'un determinat perfil que vulguin participar desinteressadament al curt... Al darrer s'hi van presentar una quinzena de persones! I amb les maquilladores igual. Igual com jo com a director, també hi ha actors amb ganes de sumar-se al projecte i intentar que uns i altres ens ajudem mútuament a fer currículum. Quan has fet el guió en equip, el procés encara es pot allargar més perquè cal consensuar alguns detalls.

-Per què t'agrada tant el terror?
-No ho sé. Sempre m'ha agradat molt. Potser perquè tenim el festival de cinema fantàstic aquí al costat... De fet m'agrada tot el cine, però el terror especialment. Això sí, no el bèstia. M'agrada aquell que manté l'espectador en tensió tota la pel·lícula.

-A “Laura”, ho aconsegueix des del primer segon!
-El curt dura tres minuts, però vaig intentar que des del principi l'espectador estigui tens. La música fa molt. Penso que la banda sonora és el 50 per cent. A aquest curt li treus la música i seria una altra cosa. És una música composada expressament per aquest curt, d'un compositor de Sevilla. I també ho va fer desinteressadament, com tots.

-Què tenen d'especial els curts respecte els llargmetratges?
-Alguns directors que ja han fet llargmetratges em comenten que per a ells és més complicat fer curts que llargmetratges. En un curt, el director s'ocupa gairebé de tot. En canvi, en un llargmetratge tots els rols estan més repartits. El director gairebé sempre només va al rodatge, veu el que s'ha enregistrat i dóna indicacions...

-I a un curt no hi pot haver palla...
-En un llarg tens una hora i mitja. Tres fins i tot. I pots marcar diferents tipus de ritmes. A un curt no hi pot sobrar res. Quan un personatge surt ja ha d'haver arribat.