,
18/01/2017
Cinema
Imatge de 'Después de la tormenta'

Pares, mares i fills

Un cop més us presentem les pel·lícules que passaran per la Sala Zazie. Aquesta setmana tenim 'El faro de las orcas', una co producció espanyola - argentina que explica la història d'una mare i el seu fill i el seu viatge als confins de la Patagònia per intentar conviure amb l'autisme que pateix el nen. Dijous i divendres, la pel·li del Cineclub és 'Después de la tormenta' i la família torna a ser protagonista de l'acció. En aquest cas, un pare intenta recuperar la confiança perduda de la seva ex dona i el seu fill sota la mirada irònica de la seva mare.

Finalment, pel cap de setmana us hem preparat un gran interrogant. Us imagineu tornant a viure a casa dels pares? Això és el que li passa a la protagonista de 'Vuelta a casa de mi madre'. Després de separar-se i veure com el seu despatx d’arquitectes feia fallida, es veu forçada a viure amb la seva afectuosa però asfixiant mare.

El faro de las orcas
Les orques poden ser les millors aliades dels més petits

Dimecres 18, 20:15h Sala Zazie

Direcció: Gerardo Olivares.
Guió: Gerardo Olivares, Lucía Puenzo, Shallua Sehk.
Intèrprets. Maribel Verdú, Joaquín Furriel, Joaquín Rapalini Olivella, Ana Celentano, Osvaldo Santoro.
Drama. ESPANYA-ARGENTINA. 2016. 110’ Projecció en V.O. (castellà).

Gerardo Olivares té predilecció per mostrar-nos, amb mirada de documentalista, la naturalesa ì els éssers vius que l’habiten. El seu cinema retrata convincentment la bellesa i crua realitat de territoris on la vida salvatge i les conductes humanes hi conviuen encara amb un cert equilibri. La Lola i el seu fill, Tristán, viatgen als confins de la Patagònia argentina per trobar-se amb Beto, un guardià de la fauna que té una relació molt especial amb les orques que hi habiten. L’estranya empatia que Tristán mostra per aquests fascinants animals, pot ajudar a curar-lo del problema d’autisme que pateix.

Después de la tormenta
La tempesta més forta és reconèixer-nos

Dijous 19 de gener, 20:15h
Divendres 20 de gener, 21:15h Sala Zazie

Direcció i guió: Hirokazu Koreeda.
Intèrprets: Hiroshi Abe, Kirin Kiki, Yôko Maki.
Comèdia/drama. JAPÓ. 2016. 117’. Projecció en V.O. (japonès) subtitulada. No recomanada a menors de 7 anys.

Ryota, detectiu privat “caça infidelitats de parella”, voldria haver estat escriptor des de que va guanyar un prestigiós premi literari. D’això fa massa temps... Treballa tan poc com pot i intenta multiplicar el que guanya apostant a les carreres, motiu pel qual la seva dona es divorcia. Ara té problemes per passar la pensió del seu fill. L’arribada d’un tifó obligarà a la família a romandre tancats en el petit pis de la irònica àvia i matriarca. L’arrest esdevindrà l’oportunitat per a què Ryota convenci a la seva ex-dona i al seu fill que és capaç d’adquirir comportaments tolerables.

Vuelta a casa de mi madre
Més de dos milions d’espectadors francesos no poden estar equivocats

Dissabte 21 de gener, 20h
Diumenge 22 de gener, 19h
Dimecres 25 de gener, 20:15h

Direcció: Eric Lavaine.
Guió: Héctor Cabello Reyes, Eric Lavaine.
Intèrprets: Josiane Balasko, Alexandra Lamy, Mathilde Seigner, Alexandra Campanacci.
Comèdia. FRANÇA. 2016. 90’. Projecció en versió doblada.

Tornar a viure amb els pares quan un és adult, és tot un desafiament, al qual s’enfronten moltes persones que per problemes conjugals o econòmics han de tornar a casa dels pares i al llit on dormien de nens. Stéphanie es troba en aquesta situació. Després de separar-se i veure com el seu despatx d’arquitectes feia fallida, es veu forçada a viure amb la seva afectuosa però asfixiant mare i amb el recel dels seus germans, que s’entesten a complicar-li la vida. A més, la mare, recentment vídua, ha començat una relació sentimental amb un dels seus veïns, i farà tot el què pugui (amagar-se o mentir a la seva filla) per tal que l’Stéphanie no els enxampi, com si es tractés d’una adolescent.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub