,
07/01/2016
Cinema
Una imatge de Grandma

Grandma, Palmeras en la nieve i Ascensor para el cadalso

Hem començat la setmana amb un "peliculón" dels que ens agrada. És una producció petita però intel·ligent, que toca les tecles justes i en la justa mesura, amb interpretacions fenomenals i una protagonista que, com diu el títol, és àvia. 'Grandma' és l'exemple perfecte que demostra que les actrius no han de tenir vint anys per omplir la pantalla i arrossegar gent als cinemes. Les dones grans també poden protagonitzar una pel·lícula i a Cine Club Vilafranca ens encantaria que fos més habitual del que és.
Repetim amb 'Palmeras en la nieve'. La bona resposta dels espectadors ens ha emplaçat a fer-ho i creiem que és una proposta interessant, amb una ambientació i uns recursos tècnics que no tenen pèrdua.
Finalment, us recordem que dimarts toca Retroestrena. Aquesta no us la podeu perdre perquè és una d'aquelles que heu de veure sí o sí. 'Ascensor para el cadalso' és la primera pel·lícula de Louis Malle i la precursora del que coneixem com a nouvelle vague, a més d'un thriller sorprenent i majestuós.

Grandma
Comèdia agredolça sobre la solidaritat i els conflictes entre generacions

Dijous 7 de gener, 20:15h
Divendres 8 de gener, 22:15h

Direcció i guió: Paul Weitz.
Intèrprets: Lily Tomlin, Julia Garner, Marcia Gay Harden, Sam Elliott.
Comèdia. EUA, 2015. 79 min. Projecció en V.O. (anglès) subtitulada.

La poetessa Ellen Reid acaba de passar per la ruptura de la relació amb la seva núvia, quan de manera inesperada apareix la seva néta adolescent Sage, que necessita reunir 600 dòlars abans del vespre per tal d’avortar. L'àvia Elle, en fallida econòmica, i Sage dediquen el dia a intentar fer-se amb aquests diners i en el procés, les seves sorprenents visites a vells amics i amants acaben removent velles històries i desenterrant secrets. Grandma és una producció petita però una gran pel·lícula, intel·ligent i construïda a base de sentiments. Plena de la tendresa i la ràbia amb la qual hom s’enfronta al seu passat, destaca per sobre de tot la interpretació de Lily Tomlin, nominada al Globus d’Or a la millor actriu de comèdia per aquest paper.

Palmeras en la nieve
Un amor prohibit en l'època de l'Espanya colonial

Dissabte 9 de gener a les 17h. i 20h.
Diumenge 10 de gener a les 17h. i 20h.

Direcció: Fernando González Molina
Guió: Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la de Luz Gabás)
Intèrprets: Mario Casas, Adriana Ugarte, Macarena García, Celso Bugallo, Laia Costa, Emilio Gutiérrez Caba, Berta Vázquez, Alain Hernández.
Drama/Romàntica Espanya, 2015. 163 minuts. Versió original en castellà

Clarence (Adriana Ugarte) descobreix per casualitat una carta que l'empeny a viatjar a l'illa de Bioko, una antiga colònia espanyola. Allà és on el seu pare, Jacobo (Alain Hernández), i el seu tiet Kilian (Mario Casas) van passar la seva joventut, entre plantacions de cacau. Enmig d'aquest exuberant territori, Clarence desenterra el secret familiar més ben guardat: un amor prohibit entre el seu tiet i una nadiua de l’illa. Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Luz Gabás, aquesta pel·lícula parla de l'amor i dels ponts entre dues generacions. També descriu aquest territori -antigament anomenat illa de Fernando Poo- als anys cinquanta, en plena escalada de violència. I com en el present és un territori ferit per anys d'inestabilitat, dictadures i falta de llibertats.

Ascensor para el cadalso
Una imprevista cadena d’esdeveniments

Dimarts 12 de gener, 20:15h

Direcció: Louis Malle
Guió: Louis Malle i Roger Nimier, basat en una novel·la de Noël Calef
Intèrprets: Jeanne Moreau, Maurice Ronet, George Poujouly, Lino Ventura, Yori Bertin, Elga Andersen, Ivan Petrovich
Thriller França, 1957, 92 minuts. Projecció en V. O. (francès) subtitulada.

Ascensor para el cadalso és la primera pel·lícula de Louis Malle. Es tracta d’un thriller que narra un fet entre un trio amorós: el marit, la dona i l’amant d’ella. Al principi, l’espectador creu intuir què passarà, però d’immediat sorgeix la sorpresa. El film, precursor de la Nouvelle Vague, té una estètica que recorda aquest corrent cinematogràfic, encara que Malle no el va seguir mai. L’afició al jazz del director hi és patent a l’extraordinària banda sonora, amb música de Miles Davis. Els intèrprets de la pel·lícula són dos monstres sagrats del cinema francès: Jeanne Moreau i Maurice Ronet, els quals van tornar a treballar junts amb Malle el 1963. Ronet va dirigir dues pel·lícules, la primera de les quals (Le voleur du Tibidabo, ‘El lladre del Tibidabo’) va ser rodada a Barcelona.

Ens veiem a la Zazie! Salut i bon cinema per a tots!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.