,
24/02/2015
Cinema

Camino a la escuela

Quan el camí és massa llarg

Pascal Plisson (director de Massai o Los guerreros de la lluvia) va viure dos anys a Kènia, on feia documentals per la BBC i National Geographic. Mentre rodava envoltat de paisatges idílics veia passar nens de camí a l'escola i es preguntava... els quedarà molt per arribar-hi? Camino a la escuela n'és la resposta.

Aquest documental narra l'extraordinari periple que han de fer Jackson, Carlitos, Zahira y Samuel per arribar a les seves escoles. Plisson no s'endinsa en les vides d'aquests infants, simplement els observa i escolta de manera detallada en cadascun dels seus trajectes. S'agraeix la senzillesa del llenguatge, respectant les converses reals i evitant la veu en off que hagués dramatitzat en excés les escenes. Darrera de les quatre històries hi ha un missatge polític clar que el director no té cap intenció d'amagar: cal treballar més perquè tots els infants puguin anar a l'escola en bones condicions.  

Camino a la escuela s'emparenta a allò que podem anomenar "cinema didàctic", un gènere en sí mateix per als francesos, que consideren l'educació un tema d'estat a debatre de manera constant. Amb el premi César al millor documental francès sota el braç, Pascal Plisson endinsa la càmera en paisatges magnífics, que contrasten amb el sacrificat camí... El camí cap a l'escola, el camí cap al futur.

Dijous 26 de febrer a les 20:15h. Sala Zazie.
Divendres 27 de febrer a les 22:15h. Sala Zazie.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub