Lumenatur: el paisatge en vertical

El realitzador audiovisual Jordi Cabestany contempla la natura des d’una perspectiva quasi religiosa

Goretti Martínez

16/03/2015

Arts

Els paisatges que veig a Lumenatur em són propers i, tot i així, no els reconec. Primera reflexió: fa molt de temps que no contemplo un paisatge tranquil·lament i això ens deu passar a la majoria. Me’ls mostra en vertical, primer penso “quina cosa més estranya” i, tot seguit, “d’una altra manera no podria veure la immensitat del cel, la influència de la llum, la degradació dels colors...” Segona reflexió: la verticalitat ens resulta irracional, acostumats com estem a mirar en horitzontal, i això ens obliga a buscar eines per a interpretar la imatge alhora que ens permet trobar perspectives “impossibles”. Contemplo Lumenatur a la Capella Sant Joan de Vilafranca, un espai religiós on no s’hi fa missa, sinó exposicions de tota mena. Tercera reflexió: mai cap exposició s’havia acostat tant a ser religiosa; el format tríptic (o de Trinitat) de l’audiovisual, el so, els bancs per seure i submergir-se en l’espectacle, la crida absoluta a la reflexió, a la contemplació. Davant de Lumenatur, m’he convertit en la dona gran que mira impertèrrita l’altar major de la catedral mentre els turistes xiuxiuegen i fan fotos sense flaix al seu voltant.

Per al realitzador, aquesta aposta per la verticalitat és un exercici plàstic que obliga l’espectador a canviar el sentit de la mirada

Lumenatur: lumen i natura
El Jordi Cabestany es va plantejar Lumenatur com un exercici. La seva anterior peça de videoart, Travelling, consistia en portar la natura a l’interior de l’estudi per poder treballar-la. Aquí volia fer el procés a la inversa: “Volia anar jo a la natura amb la idea dels romàntics de ser-hi i, a partir d’aquí, veure què podia succeir”. Aquest punt d’improvisació i no control sobre l’espai natural és clau a Lumenatur. L’autor mira la natura que li és propera de lluny i de prop (“mitjançant micros, com l’escorça d’un arbre, i macros, com el paisatge més general”, diu ell). Ofereix diferents combinacions que resulten naturalment estètiques i fa que la llum prengui un paper protagonista. Lumenatur comença de dia i s’encamina cap a la posta de sol, oferint imatges un punt melangioses, pròpies dels paisatges pictòrics romàntics. “Hi hauria dos blocs”, diu Cabestany, “el natural diürn i el nocturn metropolità”. Al primer bloc, el sol, pràcticament invisible a les imatges, il·lumina la natura. Al segon bloc, les torres elèctriques i els fanals el substitueixen. Lumenatur és la combinació entre dues paraules: lumen, la unitat de mesura del flux lluminós, i natura, allò que existeix a l’univers i que no és imaginari.

La verticalitat
“Lumenatur reflecteix elements verticals de la natura, com els xiprers que busquen el cel, però també de la societat occidental, les torres elèctriques, els fanals... que generen llum de forma artificial”, explica Cabestany. Per al realitzador, aquesta aposta per la verticalitat és un exercici plàstic que obliga l’espectador a canviar el sentit de la mirada, per naturalesa horitzontal. D’aquí que els paisatges resultin difícils de reconèixer (no ens els mirem amb els mateixos ulls) tot i ser racons propers del Penedès: El Papiol, la muntanya de Sant Pau, Vilobí, Les Cabanyes... “Buscava la natura propera, no la natura de caminaire”, diu el realitzador, que recorda també el que li van ensenyar als escoltes, “a respectar i valorar la natura com a una entitat viva”. Diu Cabestany, i se subscriu científicament en termes de neurologia, que “la verticalitat és antinatura” i Lumenatur ens obliga a executar una altra manera de mirar. Potser per la omnipresència dels mòbils a les nostres vides és fàcil acostumar-s’hi. I plaent, també, perquè l’estètica és bonica i ofereix perspectives inaudites. Cabestany avança que ja té en ment un nou projecte i que també serà vertical.

Jordi Cabestany

La Trinitat
La idea inicial era projectar Lumenatur en una gran pantalla vertical, cosa que va ser impossible. Com salvar aquest obstacle tècnic? Amb la utilització d’un altre concepte indispensable de l’obra: la religiositat. Entren aquí en joc paraules com el Pantocràtor (similar a Lumenatur) i la Trinitat (el pare, el fill i l’esperit sant). La vídeo instal·lació se’ns planteja en un format tríptic, tres pantalles verticals situades una al costat de l’altra. A vegades la imatge és la mateixa fragmentada, a vegades, la mateixa repetida, a vegades, tres imatges combinades. Davant de les pantalles, bancs d’església on els espectadors seuen en silenci. “He volgut portar la religiositat cap al paisatge”, explica Cabestany. I continua, “és la idea de mirar la natura, que la tenim tan propera, però en un lloc interior, on seus i tens la sensació que estàs contemplant alguna cosa que en el fons està fora: és contradictori i alhora comporta un moment de pausa”. Això mateix, el moment de pausa. “Arribes accelerat”, diu el realitzador, “llavors pots seure allà, veure les imatges i entrar en un estat anímic de contemplació”. Afegeix que Lumenatur és una visió particular de la natura, que la pots compartir o no. El colofó de la proposta és la música, que ha fet el mateix Cabestany (confessa vergonyós que “amb programes per a mòbil”) i que és una melodia cíclica, d’aire eclesial, que es va intensificant i embrutant fins a trobar la distorsió.

Jordi Cabestany (Vilafranca del Penedès, 1979), és llicenciat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l'especialitat d'Educació Artística i Dibuix Artístic. La seva trajectòria personal i professional l’ha portat cap al camp audiovisual i, des de fa uns anys, treballa a la productora penedesenca Censet. Lumenatur ha estat possible gràcies a Centset, la galeria d’art Palmadotze i l’Associació Videt i és un dels actes de Vilafranca Capital de la Cultura Catalana 2015.