Mares de l'escola J. Baltà i Elias de Vilafranca al curs de català

Foto: 

Mònica Ramoneda
La Rozina i la Jyothsina, amb altres mares de l'escola J. Baltà Elias

Les mares aprenen català

A Vilafranca del Penedès, com en altres ciutats, el Consorci per a la Normalització Lingüística ofereix tallers de català a diversos centres educatius
Mònica Ramoneda
,
18/02/2019
Activa't
Els anomenats ‘Tallers de Llengua i Socialització de Famílies en l’entorn educatiu’, més enllà d’ensenyar llengua catalana, tenen com a objectiu principal facilitar el coneixement de l’entorn més proper a les persones nouvingudes i aconseguir una participació activa de les famílies en el centre educatiu. Fomentant l’ús social de la llengua catalana es vol obrir una porta a la cohesió social.

Cada dimecres al migdia, després de deixar els fills i filles a les seves classes, un grup de mares de l’Escola J. Baltà i Elias de Vilafranca del Penedès entren al menjador del centre i seuen en unes taules col·locades en forma d’ela. Són les alumnes del curs de català inicial que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Avui aprenen les hores. Els temuts “dos quart i mig de dues”, “tres quarts i cinc de tres”. Són una vintena d’alumnes. Tot dones, malgrat que el curs està obert a tothom. “Als cursos que fem a les escoles hi ha molts pocs homes” - explica l’Ana Bertran, Tècnica de Normalització Lingüística i responsable del grup del Baltà - “Hem deduït que és perquè a les mares els hi encaixa molt per horari i els hi és molt còmode; deixen els nens a l’escola després de dinar i ja s’hi queden fins a l’hora de recollir-los a la tarda”. Les que tenen fills més petits entren a classe amb el cotxet i els entretenen amb crostons de pa o alguna joguina, mentre elles paren atenció a les explicacions.

Enguany és el primer any que s’ofereixen aquests cursos a l’escola Baltà i Elias. Altres centres de Vilafranca, però, ja repeteixen l’experiència. A l’Escola Mas i Perera és el tercer any que es fa; i a la Pau Boada i l’Estalella i Graells, el segon. A Santa Margarida i els Monjos, l’Escola Doctor Samaranch i Fina és el segon any que ofereix els cursos i Arrels s’ha estrenat enguany. En tots els casos són tallers que es dirigeixen exclusivament a les famílies del centre i s’ofereixen de manera gratuïta. Els cost dels formadors i formadores l’assumeix el CPNL.


Visita al mercat de les alumnes del taller de l'escola Estalella Graells | FOTO: CNL

“Bon dia a tothom, qui em sap dir quina hora marca el primer rellotge de la pissarra?”. Comença la classe. I la Hayat aixeca ràpid la mà. Ella sempre és de les primeres a voler respondre. “Vull aprendre ràpid” - diu - “Tinc cinc amigues catalanes i vull parlar català amb elles”. La Hayat va arribar del Marroc el 2003; primer va viure a Sant Martí Sarroca i els inicis van ser durs. “No entenia res, ni en català ni en castellà. Ara ja m’agrada més; estic fent amigues i m’agrada el català, n’estic aprenent!”

  • imatge de control 1per1

Les dones son de procedència molt diversa; predominen les marroquines però també hi ha dones de Bangladesh, d’Andalusia, de Ghana o del Senegal. I la majoria d’elles ja fa anys que viuen aquí. El nivell de català és variat. N’hi ha que amb prou feines poden seguir les explicacions, i necessiten sovint l’ajuda d’alguna companya que els hi tradueixi. D’altres, en canvi, ja se senten més còmodes amb la llengua i proven de fer frases més llargues. “Amb només una hora a la setmana i uns grups tan heterogenis, l’objectiu que ens marquem és que entenguin les coses més bàsiques”, afirma l’Ana Bertran.


La Hayat, tot fent un dels exercicis | FOTO: MR

En el cas del Baltà, l’èxit de participació ha sorprès molt gratament a la direcció del centre. “Estem impressionats” - afirmava en Paton Felices, el director del centre, a l’inici de curs - “Per a nosaltres és una molt bona notícia”. “Els primers dies va venir moltíssima gent” - explica l’Ana Bertran - “Vam dividir el grup en dos; les dones que no saben escriure fan un curs d’alfabetització els dijous i les que sí que en saben fan aquest altre curs els dimecres, on ensenyem català des de zero”. La Teresa Casanellas, tècnica del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf, afirma que quan es va detectar que algunes mares no estaven alfabetitzades i que, per tant, no tenien el perfil adequat per assistir al curs inicial, van haver de pensar com cobrir aquesta mancança: “Hem buscat persones voluntàries, la majoria mestres jubilades, que ens ajuden a fer classes d’alfabetització a la mateixa escola”.

La Pepi és de les més avançades del grup dels dimecres al Baltà. És de Linares (Jaén) i fa quatre anys que viu a Vilafranca. “Ara que ja tenim clar que ens quedem a viure aquí, m’he decidit a aprendre català. Per poder buscar feina i per ajudar al meu fill amb els deures. Els nens són com esponges! Ell de seguida el parlava; jo l’entenc però encara em fa vergonya parlar”. La Rozina i la Jyothsina seuen al costat de la Pepi. Elles son de Bangladesh i tenen molt clar per què volen aprendre l’idioma: “Pels fills. En tinc dos, un de 8 anys i un altre de 5, i entre ells a vegades ja parlen català!”, diu la Rozina. A la Jyothisna li costa una mica més entendre i fer-se entendre, fa tot just tres anys que viu a Vilafranca i agraeix que la seva amiga, que ja en fa 9 que viu aquí, l’ajudi.

“Curiosament ens trobem que algunes de les dones que no saben escriure assisteixen igualment al curs inicial”, comenta la Teresa Casanellas. “És també un espai seu; hi vénen a gust malgrat no poder seguir les classes” - afegeix l’Ana Bertran. I és que no es tracta només d’aprendre un idioma; és un espai de relació i cohesió social. Els cursos son eminentment pràctics. S’aprèn el català a partir de situacions comunicatives reals, del dia a dia. Perquè l’objectiu final és sempre aconseguir el sentiment de pertinença a la societat; i per això, participar de les converses quotidianes és vital. A part dels cursos als centre educatius, el CPNL organitza cursos a tot el territori i per a tota la ciutadania. S’ofereixen diferents nivells, des de l’inicial fins a especialitzats; i el fet d’acabar un nivell i superar la prova permet obtenir un certificat de coneixements oficial equivalent al de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.


La Pepi, una de les mares de l'escola J. Baltà i Elias que aprèn català | FOTO: MR

De la classe a la conversa
Més enllà dels cursos, el Consorci ofereix també altres programes i iniciatives per a la promoció del català. Un d’aquests programes és el Voluntariat per la Llengua, que consisteix en la creació de les anomenades “parelles lingüístiques”. Són parelles formades per una persona voluntària, que parla català de manera fluïda, i una persona aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa, i que es troben un cop per setmana per parlar en català. El programa va néixer l’any 2003 i a Vilafranca alguns centres educatius també s’hi han afegit. El primer va ser l’Escola Sant Ramon, l’any 2008, i actualment trobem Voluntariat per la Llengua també a les escoles Mas i Perera, Pau Boada i Vedruna - Sant Elies.

Al Mas i Perera més que parelles lingüístiques són trios. Dues voluntàries amb dues aprenents cada una. Acostumen a quedar a la sala de mestres de l’escola i normalment fan una primera mitja hora per grups, tres i tres, i la segona mitja hora totes juntes. “Així es generen converses més variades”, afirmen. Avui la Nora, una de les aprenents, porta companyia; la seva germana que viu a Itàlia està de visita a Vilafranca i l’ha volgut acompanyar. La conversa comença amb un “què bones són les pizzes” per acabar parlant dels familiars que unes i altres tenen repartits pel món. Una cosa porta a l’altra i al final acaben comentant anècdotes sobre les sogres. “Criticar la sogra és sempre un tema universal!” Es parla tota l’estona en català, o almenys s’intenta. Les voluntàries són les que condueixen més la conversa, parlant a poc a poc, corregint alguna errada de tant en tant o fent alguna petita explicació, si ve al cas. “Molts catalans diem ‘tenir que’, però no és correcte; és ‘haver de’”, explica la Goretti. I la Majida riu. “Sí, això mateix em va corregir la meva filla ahir!”.

A les persones voluntàries només se’ls hi demana que siguin majors d’edat i que parlin català amb fluïdesa. Des del CPNL se’ls ofereix materials i alguns recursos pensats per ajudar a preparar les trobades. Les parelles funcionen de manera autònoma, amb el compromís de trobar-se un cop a la setmana. Són elles les qui decideixen de què volen parlar i a on volen quedar, i pacten si prefereixen corregir totes les errades o només les que entorpeixen la comunicació. L’objectiu, en qualsevol cas, és conversar de manera amena. La Nora, la Fatima, la Fatiha i la Majida, les aprenents del Mas i Perera, fa entre 10 i 15 anys que viuen a Catalunya; no és la primera vegada que estudien català però ara s’ho estan prenent molt seriosament. De fet, la Fatima està fent dos cursos a la vegada, el que s’ofereix a l’escola i un altre a una associació del barri, El Turó, a part de l’hora setmanal amb les parelles lingüístiques. L’esforç comença a tenir els seus fruits. “A les botigues ja m’atreveixo a demanar les coses en català”, diu contenta.

Més informació: 

A

També et pot interessar