Jump to navigation
- Com neix eReuse?Neix per la necessitat d’escalar i fer transparent la reutilització de l'electrònica. Ara mateix és una xarxa de plataformes obertes, autònomes i locals per la reutilització de dispositius digitals. El projecte va néixer l’any 2003 a l’associació Tecnologia per a tothom, de la Universitat Politècnica de Catalunya i amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la mateixa universitat. Aquestes dues entitats es van unir per impulsar el programa Reutilitza de la UPC a través del qual es potenciava la reutilització del material informàtic de la pròpia universitat. En la primera etapa del programa, aquest equipament es derivava cap a projectes internacionals i locals. Però després es va decidir limitar el seu propi creixement i centrar-se en la creació d’un ecosistema. És a dir, transferir el coneixement i tecnologies que s’havien desenvolupat internament cap a altres entitats, cap al teixit productiu, o més aviat reproductiu, perquè estem parlant de reutilització. Així va ser com el programa es va començar a replicar en altres entitats. Principalment eren entitats de l’economia social perquè és un sector de la recuperació de residus, propi d’empreses d’inserció social, amb persones que estan fora del mercat laboral i rebent una formació durant uns mesos. I aquestes entitats van passar de reacondicionar roba a reacondicionar equips portàtils. Amb tot el que això implica d’innovació i aspectes de qualitat, treballant sobre un material de més valor afegit. L’any 2014, la Generalitat de Catalunya es va adreçar a la UPC per fer-nos un encàrrec: volien injectar els 30.000 ordinadors que els quedaven cada any fora de garantia internament en una plataforma de reutilització que no estigués operada per un sol actor. Volien que es donés una situació de col·laboració en xarxa, amb més entitats implicades. Per això es va establir una fórmula per la qual el bé en qüestió va a parar a un conjunt d’entitats i la xarxa de la que formen part aquestes entitats ha de ser oberta.Reacondicionament de material informàtic a una de les xarxes eReuse | FOTO: eReuse- Per facilitar aspectes legals? Així es va superar la necessitat de fer plecs i licitacions per un material que té un valor comptable zero però té un valor d’ús i pot tenir un valor de mercat. Qualsevol entitat pot entrar a la xarxa i rebre una quota sempre que respecti les normes de gestió interna acordades amb el donant. Per tant, no és un club, sinó que passa a ser una comunitat oberta. Aquesta petició va portar a la UPC a fer una tecnologia distribuïda i de programari lliure perquè qualsevol entitat pogués adoptar-la. Ens vam presentar a diversos projectes europeus, que vam guanyar, i això ens va permetre obtenir una tecnologia amb un bon nivell de maduresa. Enguany hi ha una vintena d’entitats a Catalunya que han creat circuits de reutilització i el projecte també s’està replicant a altres llocs de l’estat. La xarxa és autònoma i eReuse no hi és present en el seu si, sinó que fa de certificadora. Certifica que l’entitat és col·laborativa i promou l’economia circular.
- Quins són els principis que seguiu i com enteneu l’economia circular?Comencem pel principi. Reutilitzar és tornar a usar un producte per a la mateixa finalitat per a la qual va ser creat. Reciclar és destruir el producte per recuperar-ne els elements, per tant aquí hi ha un procés antròpic, fins i tot de contaminació. La reutilització és el més neutre i, a més, conserves el valor agregat d’ús d’aquell producte. Un dels nostres principis és evitar el reciclatge prematur: volem evitar que es destrueixi un producte abans d’hora. L’economia circular aplica el principi de tractar de preservar els productes el màxim possible. Són les tres R de sempre. Intentar reduir: per tant, no consumir si no necessito. Intentar reutilitzar, o jo mateix o algú altre. I només reciclar si, i només si, el producte ja no té utilitat. Per esbrinar-ho, cal preguntar-ho: “Ep, tinc això que no puc fer servir, algú ho vol?” Si la resposta és negativa estic legitimat per destruir-lo. Per tant, l’economia circular és aplicar les tres R en ordre i ser transparent en la gestió dels recursos i residus, doncs quan destrueixes productes i contamines tots sortim perjudicats. L’altre aspecte fonamental és la creació d’economia. Aquest és un tret diferenciador amb el concepte de sostenibilitat i un aspecte que crea conflictes entre les pròpies xarxes d’eReuse. D’una banda tenim les entitats que fan economia social (que presten inserció, que contracten gent) i, de l’altra, les entitats d’economia solidària (que funcionen amb voluntariat i desenvolupen una tasca mediambiental o social). Quan es vol impulsar l’economia circular es vol que es creïn llocs de feina en reparació o manteniment. A vegades això entra en contradicció amb altres entitats que regalen equipament fent dumping o fent, de facto, una competència deslleial. En la meva opinió, el voluntariat arriba on no arriba l’economia.
- Com ho resol, això, la xarxa eReuse?Quan hi ha equipament que reparar-lo suposa un cost econòmic que faria el producte no vendible, es deriva a entitats de voluntariat. Un exemple és la fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat, que recepciona material que no es pot reutilitzar per a l’aprenentatge de les seves persones usuàries. Estem parlant d’un producte que, si no arribés a aquesta entitat, s’hagués reciclat.
- Quin circuit segueix un aparell quan entra a una xarxa eReuse?Idealment, segueix el circuit que tingui un recorregut més llarg. Es tracta d’estendre al màxim el temps de vida dels productes, creant economia local en reparació i lloguer de productes TIC, evitant la fabricació d'un producte i la generació de residus. Per exemple, un ajuntament fa la donació a una entitat que fa de hub virtual: sense rebre'l físicament, el distribueix a les entitats col·laboradores del circuit local, que el reacondicionen i serveixen a les entitats receptores, que el reutilitzen. I, finalment, si encara es usable, el retornen a la reacondicionadora. Si no ho és el porten a un punt de reciclatge. La reacondicionadora substitueix els components obsolets, afegeix components de millor rendiment... I després ve la tasca de l'entitat de servitització, que no el ven, sinó que el cedeix gratuïtament i seguint un contracte de comodat, que li permet cobrar els costos ordinaris per la seva usabilitat. La receptora paga pel servei (mà d’obra), no pel producte, que és a cost zero, doncs prové d'una donació. Els costos ordinaris són esborrar dades, transport, magatzem, neteja, instal·lar el sistema operatiu, millorar components, virtualització d'escriptoris, etc. I tota la tasca de cercar quina receptora el vol, fer de nou el contracte, assegurar que la receptora al cap d’uns anys no agafarà l’equip i el tirarà a un riu, perquè llavors hauries tingut els beneficis de la reutilització però no hauries fet el reciclatge adequat. S’ha de sumar l’impacte positiu de la reutilització amb l’impacte positiu de fer un reciclatge correcte per intentar recuperar la matèria primera que té l’equip. Per tant, les entitats han de col·laborar entre elles i intercanviar-se la informació per obtenir una cadena de custòdia transparent. Tots hem de saber qui ha reacondicionat l’aparell, qui n’ha fet el servei, qui l’ha reutilitzat. I, si no s’ha pogut reutilitzar, qui l’ha reciclat. També podem anar més enllà i preguntar-nos com s’ha reciclat, si s’ha cremat per generar energia o s’han recuperat els metalls preciosos que conté. Evidentment, aquesta segona opció és millor. El consumidor ha de saber com de circular es el camí que fa l'aparell que adquireix (d'on prové), o del qual se'n desfà (si va a reutilització o a reciclatge).Material informàtic | FOTO: Rwanda Green Fund a Flickr- Hi pot entrar qualsevol persona en una d’aquestes xarxes?Les entitats de les xarxes eReuse accepten equipament de l'administració pública, les empreses i la ciutadania. Per exemple, si aneu a l’Abacus de Vilafranca podeu portar els vostres equipaments informàtics i us donaran vals per material de la botiga. Les entitats col·laboradores d'Abacus us esborraran les dades i us informaran sobre on va a parar el vostre equipament, i aquest se servirá a preu de cost a escoles públiques. Grans donants poden crear les seves pròpies xarxes eReuse. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una xarxa on insereix 2.000 ordinadors. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, l’ens ha signat un conveni amb una entitat que no reacondiciona, no serveix, ni recicla, sinó que fa una funció de hub virtual: només deriva l’equipament a diferents entitats. Aquesta entitat és l’encarregada de reportar tota la cadena de custòdia, l’impacte social, econòmic i mediambiental i el recorregut que segueix l’equipament. Hi ha entitats que fan conveni amb un donant i quan tenen equipament que no és de la seva especialitat el deriven a d’altres i entre elles es compensen.
- I com es fa, això?A la plataforma eReuse hi ha un algoritme que dona el valor d’ús del producte. Funciona com una moneda. Ha solventat molts problemes perquè abans les entitats no col·laboraven entre elles. Si una entitat està especialitzada en portàtils d’una determinada marca i rep ordinadors de sobretaula i impressores, aquesta entitat, com que segueix els principis de l’economia circular, si ho envia a reciclar perd punts. El que ha de fer és buscar una altra entitat especialitzada però, a canvi, ha de ser compensada. Ja no dones cent equips de sobretaula, sinó cent punts suposant que cada equip val un punt. Els portàtils posem que valen dos punts, doncs en dones cinquanta a canvi. Abans, cada entitat volia créixer per poder assumir tot el seu propi reacondicionat però és molt millor que cada entitat s’especialitzi per fer un reacondicionat real, no només un procés elemental. La cadena de subministrament inversa sol ser un procediment molt opac. Quan tu portes un mòbil a un punt verd hauries de disposar d’un enllaç per poder consultar si s’han esborrat les dades del dispositiu, si s’ha reciclat de tal manera o de tal altra. Un nou model de negoci seria que si allò que has donat es reutilitza tu en rebis una part. Es tracta de fer transparent i evolucionar el model. I, sobretot, deixar de pensar només en la compra de primera mà. Al Canadà o als EUA els hospitals i les escoles van amb equipament reutilitzat sense cap tipus de problema.
- En aquest sentit, com veus la mentalitat de la nostra societat?Es parla de compra responsable o compra verda. Quina és la compra més verda de totes?
- La que no es fa.I la segona més verda? Comprar un producte de segona mà. Això, l’administració pública ni s’ho planteja. Trobes que hi ha escoles amb equipaments antics perquè no hi ha pressupost per comprar equips nous. En comptes de mirar si es poden comprar equips de segona mà amb garantia i que siguin perfectament útils. Per fer-ho possible encara hi ha tota una sèrie de dificultats en la contractació pública. Si la compra o el lloguer de material de segona mà fos més fàcil crearia un mercat d’empreses que es dedicarien a preparar aquest material. Quan tu llogues un cotxe, ni t’ho planteges, que és de segona mà. Doncs amb un ordinador pot passar el mateix. La qüestió és com es pot ajudar des de l’administració pública o des de la mateixa ciutadania a impulsar que es creï una economia orientada a la venda i al lloguer de segona mà.
- Et volia preguntar també per l’obsolescència programada.Si el consumidor es compra un mòbil i als dos anys el llença, el fabricant farà mòbils que durin dos anys. El pes d’aquella peça, el plàstic que té, que hauria de fer 15 grams, el reduirà a 9, perquè és igual, no arribarà a caure tantes vegades a terra en només dos anys. La tecnologia espacial, en canvi, no és obsoleta: dura dècades! Si es creen models de negoci en què el negoci no és tant la venda, sinó que allò que vens duri el màxim possible (que sigui fàcil de reparar, de mantenir, fàcil de canviar components), l’obsolescència deixarà d’existir. El cas de les bombetes és molt exemplificador. Hi ha un documental que parla de que els fabricants es van posar d’acord perquè les bombetes duressin màxim 5.000 hores. Van introduir l’obsolescència a les bombetes. Però, i si l’empresa, en comptes de vendre bombetes ven llum? Si la bombeta s’espatlla cada dos per tres tindrà més costos. Això ho pots aplicar als mòbils. El que vols no és el mòbil en si, sinó poder-te comunicar, les aplicacions... Mentre això funcioni, quina importància té l’objecte? Com a consumidors, si se’ns planteja la possibilitat de tenir dispositius digitals de segona mà, hi hem d’apostar perquè contribuirem així a reduir l’obsolescència programada.Agbogbloshie (Ghana) és un dels majors abocadors tecnològics del món | FOTO: Marlenenapoli a Wikipedia- Hi ha tota una filosofia rere eReuse.eReuse com a tal no està vinculada a les plataformes sinó que fa transparent els donants, quant col·laborativa i circular és l’entitat a qui se li donen/venen. Com a ciutadà tu voldràs saber cada cop més quin és el recorregut social, ambiental i econòmic que fan els productes que descartes. L'entitat que te'ls capta, vetlla perquè tinguin un recorregut llarg i transparent? D’aquí poc els fabricants et recolliran els equips i faran models de negoci orientats al lloguer. Però què passa si el fabricant et recull el mòbil, te’n ven un de nou i el vell, encara que sigui útil, el destrueix? Pensem en l’impacte de tot plegat, en les matèries primeres que s’esgoten. Tot això ho hem de saber. L’economia circular ha de ser transparent i col·laborativa per buscar, escalar, especialitzar-se…
- Creus que estem davant d’un canvi de paradigma? Hem deixat enrere el lema “usar i llençar” o encara no?L’any 2030, si no volem que el clima definitivament es trenqui, hem de deixar d’enviar a l’atmosfera 27.000 milions de tones de CO2. Si fem el càlcul, ens queden poc més de 3.000 dies. Cada dia hauríem de deixar d’emetre 9 milions de tones. Les d’avui ja no les evitarem, les de demà tampoc. Si només es fa reciclatge i no es fa reutiltizació només aconseguiríem reduir els nivells de CO2 en un 1,6% de l'actual petjada. El reciclatge solament no és la solució. Reutilitzant un equip informàtic estalvies 140 kg. Ara estem en un projecte de reutilització per a les escoles amb una entitat que virtualitza escriptoris amb equips de més de deu anys d'antiguitat -els escriptoris estan al núvol, "desobsoletitzant" equips de més de 10 anys-. Volem reutilitzar 7.000 equips per tal de guanyar 2,6 hores dels 3.000 dies que ens queden. Ajuda'ns, cerca entitats que et garanteixin la circularitat dels equips que et recullen.
Web eReuse
