Els més llegits 2020

Foto: 

Cedida

Els 5 articles més llegits del 2020 al Penedès

Fem balanç de l'any i recollim aquells articles de Surtdecasa que més us han agradat
Surtdecasa Penedès
,
28/12/2020
Activa't
Ara que acaba el 2020, toca fer balanç i volem aprofitar per repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos. Hem volgut fer un recull d'aquells reportatges o entrevistes que més èxit han tingut enguany i que més han entusiasmat els lectors. Una bona oportunitat per recordar-los o, si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!


1. Txell Feixas: "L’empatia ens aproxima"
Txell Feixas (Mediona, 1979) és periodista i des de fa quatre anys treballa com a corresponsal a l’Orient Mitjà, des de Beirut, per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. En aquesta etapa professional ha cobert la guerra contra Estat Islàmic a l’Iraq, la caiguda del Califat des de Rojava o les Marxes pel Retorn a la Franja de Gaza. Abans també va seguir el segrest dels voluntaris de Barcelona Acció Solidària reivindicat per Al-Qaida a Mauritània o la crisi humanitària a la tanca de Ceuta amb el Marroc. La seva feina, rigorosa i propera, acosta dia a dia la complexa realitat de l’Orient Mitjà a Catalunya. Ara ha fet un pas més i aborda en el llibre 'Dones valentes', la lluita sense treva contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat que exerceixen les dones que ha conegut en aquests darrers anys a la zona.
> Llegeix-lo aquí!

 


2. Anna Gual: "Intento crear espais de trobada entre la quotidianitat i la meravella"
Els poemes del poemari d’Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986), 'Ameba' (Llibres del Segle), versen sobre la maternitat en el seu concepte més ampli i complex. El llibre, que va obtenir el premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2019, intenta plasmar les "múltiples contradiccions" i les "emocions fortíssimes" que es plantegen i es viuen durant l'embaràs, el part i el postpart. Sempre des del misticisme i el cripticisme que caracteritza l'obra de la poeta. Pocs mesos després de la publicació del poemari, va sortir a la llum l'antologia bilingüe català-castellà 'Innombrable' (Stendhal Books), que recull tots els llibres publicats de Gual, un centenar de poemes, en una bonica edició de tapa dura. En vam parlar amb ella.
> Llegeix-lo aquí!

 


3. Inda Pereda: "No crec que Déu ho fes bé a la primera"
Al seu nou espectacle, 'Lubbert', l’actor i creador teatral vilafranquí Inda Pereda ens presenta Lubbert Dash, el primer esbós d’ésser humà a la terra. Pereda agafa el tonto del poble retratat pel Bosco a 'L’extracció de la pedra de la bogeria' i el situa al paradís de 'El jardí de les delícies', la mítica pintura a l’oli sobre fusta del pintor neerlandès. El creador vilafranquí ho té clar: a Déu no li van sortir Adam i Eva a la primera. Abans, com tots, la va cagar. I el resultat va ser el pobre Lubbert.
> Llegeix-lo aquí!

 


4. Joan M. Girona: “La segregació escolar perjudica els aprenentatges i la socialització”
Joan M. Girona (Santa Margarida i els Monjos, 1945) es va forjar com a mestre a les escoles del barri de La Mina, on va treballar entre 1974 i 1987. Va coordinar durant sis anys el Programa d’Educació Compensatòria del Departament d’Ensenyament i va fer de professor als instituts Badalona 9, al barri de Sant Roc de Badalona, i Francisco de Goya, a Barcelona. Ja jubilat va publicar el llibre ‘Vaig començar a anar a escola als sis anys. Memòries d’un mestre’ (Associació de Mestres Rosa Sensat, 2015) on recull la seva lluita constant perquè la pobresa, la marginació i la desigualtat no siguin un obstacle per a la formació de persones lliures i responsables. 
> Llegeix-lo aquí!

 


5. Marina Durany: "O ets lliure o no ets"
La Sala Portal del Pardo del Vendrell va acollir a principis d'any l’exposició 'Estimada innocència', de Marina Durany. Destinada a tots els públics, la mostra era una porta d’entrada a l’univers de l’artista baixpenedesenca i anava acompanyada d’una interessantíssima agenda d’activitats gratuïtes. Marina Durany va néixer a la riba del Mediterrani, toca la flauta i és pintora autodidacta. Ha après a "viure el camí", accidents inclosos, i a valorar una part fonamental dels éssers humans de la qual sovint ens en volem desempallegar de forma prematura: la innocència.
> Llegeix-lo aquí!

 

A

També et pot interessar