Jump to navigation
Què és Edicions Tremendes?
Sesc: neix perquè els quatre que hem iniciat el projecte estem força lligats amb l’escriptura, la poesia, els recitals i les il·lustracions. Sempre ens ha costat molt trobar editorials, i vam veure que tot el procediment fins que tens el teu llibre és complicat. Per això, vam dir: per què no creem nosaltres una editorial i facilitem tots aquests tràmits per a les persones que vulguin veure la seva obra publicada? Per això, vam crear Edicions Tremendes, per posar les màximes facilitats als autors.
L’objectiu és obrir-vos a gent que no entraria al circuït més comercial?
Sesc: no es tracta tant d'un tema comercial o no, més aviat, ens obrim a la gent que tingui ganes de publicar i que entri dins del nostre varem. Volem que sigui una editorial de qualitat, que els autors encaixin en les col·leccions que volem treure. En definitiva, que, quan algú agafi un llibre d’Edicions Tremendes, estigui tranquil, perquè el que s’hi trobarà serà una ben feta i amb amor.
Com reconeixerem un llibre d’Edicions Tremendes?
Laia: volem que el lector es trobi un llibre bonic, ben fet, amb una línia marcada. Sabrà que és Tremendes perquè la portada tindrà una estètica i el contingut serà de qualitat. Bàsicament, es diferenciarà quant a la qualitat. Treurem llibres cuidats, mimats, amb una bona cal·ligrafia, maquetació i disseny gràfic de portada… Això és el que és la part del llibre. Després, Tremendes fa molta èmfasi en la post-producció. Estem creant un circuït de presentacions arreu de Catalunya i donem molta importància a l’acomanyament de l’autor un cop el llibre està publicat. Estem creant xarxa de distribució de llocs on presentar. Són presentacions de tot tipus, no només a llibreries, també a locals i bars per a autors amb un estil més fresc. És un dels nostres valors afegits.
I el primer llibre publicat és el d’una de les fundadores, Laia Claver, amb ‘Moviments de pell i escates’.
Clara: hem començat autoeditant un llibre de l’equip. El llibre de la Laia va ser l’impuls per creure’ns aquest projecte. Com a experiència prèvia.
Laia: exacte, aquest llibre ha estat el conillet d’índies. Comencem amb un nostre i així agafem rodatge.
Què podem descobrir al teu poemari, Laia?
Laia: és un llibre de poesia que està dividit en quatre parts i que pretén fer un recorregut emocional. És un llibre molt aquàtic, parla molt de les relacions. El vam treure per Sant Jordi, i va tenir molt bona acollida. Després, vam fer la presentació oficial a la Llibreria Context. Ara, tenim la previsió de fer presentacions arreu de Catalunya.
Comenceu amb poesia.
Ramon: hem començat amb el llibre de poesia i volem continuar aquesta línia, però també ens interessa la novel·la el conte infantil. Per tant, enfoquem altres estils. A més, no descartem fer alguna edició bilingüe. Si venen altres idiomes, benvinguts.
Sesc: si algun autor no acaba d’encaixar en la nostra línia, igualment podem ajudar-lo amb els contactes amb les impremtes o fent-los les il·lustracions. Volem ser també un suport a l’autoedició.
De moment, com viviu l’inici d’aquesta aventura? Com neda una petita editorial en un mar de grans empreses?
Sesc: al principi, estàvem molt centrats en el seu llibre de la Laia, i ara el següent pas és posar les bases de tot plegat. Llegir les propostes que tenim i començar a engegar-ho tot. Cada vegada ens coneixem millor i tenim més clar el que volem que sigui Edicions Tremendes.
Ramon: estem a una època una mica estranya, amb la crisi etc… Però si ens fixem, hi ha molta gent amb idees de fer coses pròpies. A algunes parts del barri vell, no les més comercials, estan sorgint botigues d’artistes que tenen ganes de fer el que els hi agrada, encara que no els permeti viure d’això. Nosaltres vam pensar el mateix. Ens agrada el món de la literatura i la il·lustració, així que volem fusionar-ho i fer-ne una editorial.
Veiem com diverses editorials de petit format proliferen a la ciutat, com ara Edicions Tremendes, el Llop Ferotge i Llibres del Segle. És una informació positiva per a vosaltres?
Sesc: penso que no és una competició, sinó que ens autoalimentem. El més important és que la gent llegeixi. En el fons, som quatre persones de móns diferents. No hem fet una editorial per guanyar molts diners, sinó per romanticisme.
Laia: les editorials petites tenen un valor afegit, tant per a l’autor com per al que compra el llibre. Que siguin títols locals i de proximitat té un component cultural i social que no pot tenir una gran editorial. El públic valora el fet de comprar un llibre d’un equip que ho fa més pel cor que pel dòlar.
Sesc: nosaltres no destacarem per la quantitat de títols que traurem, sinó, més aviat, per la qualitat i les ganes d’acompanyament. Qualsevol persona que editi amb nosaltres, tindrà la seguretat que l’acompanyarem en tot el procés. Per a nosaltres, no són un número més.
Podríeu recomanar-nos algun autor gironí que no estigui al circuït més comercial?
Ramon: a Girona, tenim sort de tenir una xarxa i base de literatura molt bona, sigui institucional o no. Podem dir, per exemple, David Casadellà, que és poeta, Jordi Fornos, Alexandre Nunes de Oliveira…
Com enteneu la literatura?
Ramon: la nostra idea és aproximar-nos a la poesia i literatura de bar. Trobades que anem programant o que altres col·lectius organitzen. És un altre tipus de poesia i art escènica, i ens interessa molt aquest tipus de gent. Més enllà del llibre, el format rapsode, el format escènic, que els autors puguin interpretar el seu text. Som molt fans, ho seguim no només a Girona i Catalunya, també a altres parts d’Espanya.
Laia: treure la literatura del llibre i fer-ne una cosa més vivencial. Fer de la literatura un acte social, més que individual.
Ramon: i poder-la fusionar amb altres arts com música, teatre, dansa….
Sovint, associem la literatura de bar amb grans ciutats com Barcelona.
Ramon: nosaltres tenim molt bona amistat amb la literatura urbana de Barcelona. A Sant Boi, Cisco Muñoz porta una sèrie de recitals. Sant Boi és més o menys igual de gran que Girona. Ell ens comentava que ens envejava perquè veia que a Girona es feien moltes coses de poesia cada setmana.
Sesc: tot i les dificultats que posa la ciutat…
Ramon: en canvi, allà, ell és l’únic que munta trobades, i cada dos mesos. Tenim un moviment important a Girona, encara que potser una mica ocult, perquè més o menys, sembla que sempre som els mateixos els que ho dinamitzem. Però sí que es va incorporant gent que s’interessa pel projecte. I no només gent jove, també gent més gran, de 60 i 80 anys.
Llocs on es facin aquestes trobades?
Ramon: la xarxa de centres cívics, el Forn, el Cercle, el Context, Jardins de la Mercè… I més o menys, para de comptar. Llavors, el Centre Cultural la Mercè i la Casa de Cultura, que potser són més institucionals.
Sesc, deies que la ciutat sovint no ho posa fàcil.
Sesc: ho estem veient, per exemple, amb el tancament del Cercle. Costa que l’ajuntament aposti per aquestes coses. De fet, tenim un consistori que ni tan sols té regidoria de cultura. Hauríem de mimar més la cultura emergent, perquè és un bé, un valor afegit de la ciutat. Animo a l’administració a interessar-s’hi i implicar-s’hi.
Abans, comentàveu que ja teníeu alguns projectes en ment.
Laia: tenim diverses coses damunt la taula. Tenim el projecte de conte il·lustrat, que és un conte que parla de super-herois.
Sesc: A l’octubre, es publicarà el llibre de Ramon Bertrina.
Ramon: Si no hi ha cap publicació abans, el meu llibre serà el proper. El 27 de novembre, el presentarem al Teatre del Centre Cívic de Sant Narcís. Jo escric en castellà i tinc moltes ganes. Ara estic amb els preparatius: encara s’està corregint i estic preparant l’espectacle amb música, direcció audiovisual i dansa per acompanyar l’acte.
