grua

Foto: 

Cedida

SOS Costa Brava: "Tornem a veure el territori ple de grues"

La plataforma aposta perquè el paisatge sigui un element essencial de la qualitat de vida
Mar Molero Dolz
,
04/08/2020
Entorn
De la Costa Brava sempre en sentim a dir les grandeses del seu paisatge, digne d’admirar, escarpat, peculiar, amb fauna i flora d’una gran riquesa i interès. Però no ens hem d’oblidar de la Costa Brava del ciment. SOS Costa Brava, plataforma que lluita per conservar el paisatge autòcton celebra el segon aniversari i ja ha portat una mà de projectes urbanístics als tribunals. "SOS Costa Brava és l'expressió madura d’una societat civil amb ganes de dir que el paisatge és un element essencial de qualitat de vida i que és cosa de tots conservar-lo" assegura Sergi Nuss, portaveu de la plataforma. Hem parlat amb ell.
No seguir afavorint impunement les segones residències ni complexos d’ús turístic, i potenciar el parc d’habitatges que està en desús. Que la gent puguin esdevenir veïns i no usuaris

- Estimeu l’entorn, però lluny d’entendre el paisatge com un element poètic heu passat a l’acció.
SOS Costa Brava és una plataforma de 30 entitats de defensa del territori que neix l’any 2018. Està formada per entitats més històriques com Naturalistes de Girona, IAEDEN o Ecologistes en acció, i també per entitats més locals, algunes de les quals han nascut recentment a causa d’algun conflicte concret, com per exemple Salvem Begur, que va néixer pel cas d’Aiguafreda, Salvem el Golfet o Salvem la Platja de Pals. L’origen té lloc a partir de la lluita de la Pineda d’en Gori. Aquest fet va motivar la creació de Salvem la Pineda d’en Gori, i els activistes d’aquesta entitat es van adonar que el seu cas no era un cas aïllat i es va plantejar fer una assemblea dels diferents col·lectius. En aquesta trobada ens vam adonar que a la Costa Brava el problema no eren un seguit de casos aïllats, sinó que era un problema global de model de desenvolupament territorial i urbanístic. Per això diem que el coronavirus de la Costa Brava és el planejament urbanístic que hi ha als seu 22 municipis

Sergi Nuss

- Quin és aquest model?
Ens pensàvem que era una idea predemocràtica la de construir tant com es pugui, per explotar al màxim el potencial econòmic del territori de segones residències i desenvolupament d’activitats turístiques, però ens hem trobat que els ajuntaments democràtics quan han fet revisions dels plans urbanístics han mantingut en gran mesura el mateix model. Nosaltres hem calculat que encara es poden fer 50.000 habitatges nous, mentre que actualment n’hi ha 20.000 de buits. És un contrasentit seguir el plantejament d’un model expansiu quan tens un enorme parc habitacional en desús.

- Quines eren les vostres demandes?
Tot això ens va portar treballar conjuntament i vam constituir SOS Costa Brava amb un manifest fundacional en què reclamàvem un seguit de canvis a ajuntaments, a la Generalitat i a l’Estat. Concretament, una de les grans demandes era que els ajuntaments revisessin d’ofici el seu planejament urbanístic sobretot per desclassificar el que fossin sector urbanitzables en què hi hagués vulneració del paisatge o de condicions mediambientals, com podrien ser zones inundables, amb risc d’incendis, amb pendents superiors al 20%, etc. A la Generalitat li demanàvem la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió i desclassificació de sectors. I així com els ajuntaments no han respost, la Generalitat sí que va reaccionar: tres mesos després del naixement SOS Costa Brava, l’octubre del 2018 la Generalitat anunciava que es posaria en marxa el PDU.

- Dieu que el Pla Director Urbanístic té mancances.
El PDU és un gran pas endavant, un punt d’inflexió. Ara per primer cop s'admet que hi ha un excés de potencial urbanístic i es desclassifiquen alguns terrenys, però el problema és que encara se’n poden fer 30.000 més. Ha reaparegut una mica de mercat immobiliari i tornem a veure el territori ple de grues en els escassos llocs de gran qualitat paisatgística que quedaven. Encara no hem après que el patrimoni paisatgístic i natural és de tots.

- Parla’ns d’un cas concret i de la importància que té l’impacte ecològic i paisatgístic.
El que serà recordat és la urbanització de la pedrera de s’Antiga a Begur, que ha provocat un esvoranc enmig de la muntanya d’una zona que havia sigut una activitat extractiva, però que de manera espontània es va renaturalitzar i fins fa dos anys hi veies una massa forestal contínua. Arran d’una modificació del planejament urbanístic de Begur es va classificar com a sòl urbanitzable, una enorme irregularitat legal. L’impacte d’aquesta urbanització no té comparació, es veu a desenes de quilòmetres de distància.

- Dieu que s’han anat seguint les construccions, aprofitant que amb l’estat d’alarma no es podien fer protestes.
N’hi ha que s’han seguit tramitant i s’han posat en marxa, s’han seguit fent aprovacions i tràmits de licitacions. Per exemple l’antic càmping La Fosca a Palamós, que va ser el primer càmping de l’Estat i feia més de deu anys que estava abandonat, s’havia reclassificat per fer-hi una dotzena d’apartaments. És una de les petites zones que encara queden de natura que oxigena i s’ha tramitat la possibilitat de convertir-la en una nova zona urbanitzada, amb un rèdit increïble pels propietaris.

- Amb el confinament ens hem adonat de la importància d’un espai verd. L’èxode de les ciutats cap a entorns més rurals pot ser contraproduent?
Té les dues lectures. D’una banda necessitem que als pobles hi vagi a viure gent perquè es rehabiliti i es dinamitzi el parc d’habitatges buits que hi ha, ja que milloraria l’oferta de serveis o la viabilitat de centres escolars, però si la lectura que se’n fa és que es creïn noves urbanitzacions amb casetes unifamiliars amb jardí i piscina, això no ens convé. Estem a l’espera que el Pla Director Urbanístic que s’ha fet per la Costa Brava s’estengui a la resta de comarques gironines i sobretot als pobles de segona i tercera línia perquè en realitat són els que encara tenen el creixement urbanístic potencial més elevat.

- Com hem de plantejar la nostra relació amb l’entorn?
El que cal és un canvi d’enfocament i plantejar-nos si els pobles petits han de fer complexos turístics i segones residències o han de fer pobles on viu gent que vol arrelar-se, participar de la vida comunitària, aportar el seu gra de sorra, millorar el poble i comprometre’s. Per exemple, amb el tema dels residus, si tu vius en un lloc et sentiràs obligat o motivat a separar els residus per afavorir el reciclatge; t’hi implicaràs perquè és allà on vius tu. Però si vens com a usuari puntual de caps de setmana la teva ment segurament estarà més dirigida cap a l’oci fent que et relaxis en relació als residus; per això els nivells de reciclatge en poblacions turístiques són molt inferiors.



- I actualment, en quines línies estratègiques esteu treballant?
En relació amb la incidència política que volem tenir, hi ha dos grans temes. Un és la idea de crear un conservatori del litoral, imitant l’experiència francesa. És un organisme públic que té com a missió l’adquisició i protecció de terrenys a la zona litoral que estan sota el risc de processos urbanístics. Terrenys d’alt valor natural i paisatgístic, i des de l’administració es crea un mecanisme financer per què aquests terrenys passin a ser de propietat pública i no hi hagi risc que es transformin en un futur, és a dir es compren i passen a ser un bé comú. Aquesta idea ja podem afirmar que queda incorporada com una deure a desenvolupar durant el primer any de la Llei de Protecció i Ordenació del Litoral que s'acaba d'aprovar. Nosaltres plantegem que es financi amb el 50% de la taxa turística que es recapta a la Costa Brava. Ens sembla un desencert que el que es recapta amb la taxa turística es destini principalment a promoció turística, i no en el paisatge, que en el fons és allò pel qual venen els turistes.

- I l’altra línia?
D’altra banda hi ha la candidatura per la Reserva de la Biosfera de la Costa Brava, que impulsa la Diputació de Girona i que agafa 116 municipis, i que des de SOS Costa Brava veiem amb recel i expectativa perquè preocupa molt que sigui una etiqueta sense unes accions o contingut transformador real sobre el model territorial i turístic que hi ha a la Costa Brava. Cal una reorientació molt potent d’aquest territori perquè rebem cinc milions i mig de turistes l’any, la pressió sobre la costa és enorme. I els propis ajuntaments la volen seguir augmentant per exemple amb la prolongació de la C-32, o amb la reforma del port de Palamós per a rebre més creuers. Tot això és seguir tensionant el territori i la qualitat ambiental.

- Així doncs, què en queda de l’Empordanet de Josep Pla?
La meva impressió és que encara en queden alguns dels elements essencials, petits nuclis medievals com Forallac, Peratallada o Fonteta que mantenen l’essència a nivell estètic i de patrimoni comú, però s’han convertit en una mena de parc temàtic; la part cultural i de vida en alguns d'aquests pobles pràcticament ha desaparegut. En tot cas, sí que crec que des del punt de vista cultural n’ha quedat una identitat territorial molt lligada al paisatge. Aquesta efervescència de la ciutadania en defensa del territori i aquesta identificació tan potent entre la gent que viu a la Costa Brava amb el seu paisatge i la necessitat d’alçar la veu sempre que hi ha amenaces n'és el resultat. Crec que ve d’enrere, i que Josep Pla ho va transmetre en el seu moment descrivint i posant en valor tot aquest paisatge. Això s’ha mantingut i ha pres forma com a plataforma SOS Costa Brava, com a expressió més madura d’una societat civil amb ganes de dir que el paisatge és un element essencial de qualitat de vida i que és cosa de tots conservar-lo.

Més informació: 

A

També et pot interessar