Adrià Compte

Foto: 

Cedida
Adrià Compte censant aus aquàtiques hivernants al riu Onyar

Adrià Compte: "El nostre missatge és actuar localment però amb un pensament global"

L'Associació de Naturalistes de Girona viu un moment d'obertura degut al canvi generacional
Mariona Motjé
,
14/03/2023
Entorn
L’Adrià Compte és biòleg, professor, i l’actual president de l’Associació de Naturalistes de Girona. Va entrar-hi l'any 2015, en un moment de relleu generacional dins de l’assemblea, i poc després va assumir-ne la presidència, que ha encarat amb optimisme, recolzat per tots els voluntaris i voluntàries. A partir d'un treball assembleari i de l'acció social, aborden diferents aspectes com la conservació d’espècies i ecosistemes; la comissió de defensa del territori, així com la comissió de biodiversitat o d’educació ambiental que fa xerrades, tallers i trobades amb escoles i instituts. La idea és apropar l'emergència climàtica a la ciutadania i promoure l'acció directa.
Les xarxes són perilloses per això. Tu des de casa fas un retuit i ja has salvat les foques de l’Antàrtida. És molt còmode, però no és l’únic mètode. Només fent xarxes no s’aconsegueix res, has d’anar més enllà

- Com vas arribar a l’Associació de Naturalistes de Girona?
Jo estava vinculat amb moviments estudiantils o juvenils, i hi havia un dels companys que formava part de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Naturalista. Vinc del món de la biologia i sempre m’han agradat tots els temes de fauna i conservació. En aquell moment, tenia ganes d’aportar alguna cosa més. Havia estat amb el Projecte Òliba als Aiguamolls de l’Empordà pel meu treball de carrera, però tenia ganes d’anar un pas més enllà i estar amb gent que volia fer coses pel medi ambient. Vaig enviar un correu a l’Ateneu i a Naturalistes. L’Ateneu s’acabava de dissoldre i Naturalistes em va respondre el correu. Vaig anar a una trobada de benvinguda i a la primera l’assemblea aquell mateix dia, i a partir de llavors ja vaig formar part de l’entitat.

- L’entitat ja ha complert els quaranta anys i tu en tens trenta. Com encares la presidència d’una entitat amb tanta història?
Va ser un moment de canvi. Molta de la gent que hi havia va fer un pas al costat, tot i que continuen donant un cop de mà, ja no estan al dia a dia de les assemblees. Hi va haver un moment on l’entitat podia desaparèixer, perquè no hi havia hagut cap relleu. Llavors ens vam plantar i vam veure que havíem de fer alguna cosa per tirar-ho endavant. Vam començar a fer boca-orella i vam organitzar una trobada amb gent interessada. A partir d’allà, vam tornar créixer. En aquell moment jo encara no era president, hi havia la Carol. Al cap d’un temps, jo era el que duia més temps, en tenia ganes i vaig agafar aquest relleu. Tot i això, per molt que jo sigui president, som una assemblea, i per tant, treballem de manera horitzontal. Encara que potser sí que em menjo més marrons.

  • imatge de control 1per1

- Et toca venir aquí!
Em toca venir aquí, però això està bé, he fet coses pitjors. Al final, tota l’assemblea està fent coses, per tant, soc un més.

 

Adrià Compte | Foto: Cedida
- Aquest relleu generacional demostra la bona salut de l’entitat, doncs.
Justament un company va fer el treball de la universitat sobre les entitats ambientals i ecologistes de comarques gironines i som la que té una mitjana d’edat més baixa. Nosaltres tenim gent des d’un noi que està fent primer de batxillerat fins a socis històrics que estan ja jubilats. Té els seus avantatges i inconvenients. Per una banda, ens hem trobat que tots som molt novells i ens falta aquesta visió històrica. Però alhora li dona una volada nova a l’entitat, ens hem obert més en xarxes socials i això ha fet que arribem a molta més gent. Estem molt més visibles amb lluites a la ciutat i comarques. Tenim un bon degoteig de voluntaris i voluntàries. Falta que s’estabilitzin, però cada mes s’interessa algú nou per l’entitat.

- Com explicaries a algú que no coneix l’entitat el que hi feu?
Treballem, per una banda, per la conservació d’espècies i ecosistemes. I, per altra banda, per fer front a l’emergència climàtica. Tot va lligat, ja que al final estem en una crisi ecològica i climàtica. Tenim diferents eixos de treball que són, més o menys, les comissions. Hi ha la comissió de defensa del territori, que purament se centra en casos de defensa. Fins fa poc era una comissió que feia al·legacions, i era molt tècnica. Si no tenies aquesta expertesa quedava una mica limitada. Ara l’hem transformat una mica cap a l’acció, i llavors hi ha gent que fa encartellades, pancartes i mobilitzacions. Tenim la comissió de biodiversitat que se centra en temes de fauna i flora. La comissió d’educació ambiental que fa xerrades, tallers i trobades amb escoles i instituts. La comissió de consum responsable, que ara s’està centrant en temes de malbaratament alimentari i reciclatge de material d’escriptura. I la comissió de canvi climàtic, on fem tertúlies vinculades amb el clima, de format més obert, on tothom pot participar. Des de junta anem fent petites tasques, però les comissions són sobiranes i lliures. El dia de l’assemblea ho posem tot en comú i expliquem com anem avançant.

- Com trobeu l’equilibri entre la divulgació i lluita activa?
L’entitat es diu Naturalistes de Girona. El seu inici va sorgir de gent vinculada a la Universitat, tant professors com alumnes. Estava molt enfocada en temes de divulgació de la biodiversitat, conservació i gestió. Arriba un moment que es troben quan van a fer estudis a llocs, que de cop s’hi projecta una autovia, un camp de golf o un polígon industrial. I és el moment en què l’entitat fa el canvi de ser només naturalista a ser també ecologista. Tant de bo ens poguéssim centrar només a fer sortides per mirar ocells i divulgar el medi natural, però malauradament, tot i que estem en una crisi i sembla que hauríem d’aprendre les lliçons, encara surten molts casos nous. I nosaltres continuem mantenint aquest doble vessant.

- Quan parlem de temes d’emergència climàtica, a vegades sembla que a la gent li queda molt lluny, com es vincula a una actuació local?
El nostre missatge és actua localment però amb un pensament global, amb una justícia global. Nosaltres som ciutadans i ciutadanes d’aquí i gran part de les coses que fem tindran efectes al món. Tot el que fem es pot vincular amb qualsevol lloc del planeta. A escala de ciutat es poden fer moltes coses. Les emissions les hem de reduir aquí, no a l’altra punta del món. Els aliments els hem de consumir d’aquí, del territori, per reduir emissions i envasos. Tota acció que fem, tant individual com col·lectiva en l’àmbit d’entitat, té un efecte aquí, però el planeta és conjunt. La biosfera és un conjunt d’ecosistemes i estem tots enxarxats, tot té un efecte.

 

Membres de l'associació en una jornada de treball | Foto: Cedida
- Parlaves abans de xarxes socials. Quin paper creus que tenen amb la lluita ecologista i entitats com l’ANG?
Les xarxes socials, malgrat que a molta gent no li agradin o que et puguin semblar addictives, són molt importants. Abans havies de destinar hores a fer encartellades, i arribaves a qui arribaves. Ara amb un sol clic i un sol post a Instagram o un sol tuit pots arribar a deu mil persones en una hora. Són molt importants tant per fer créixer l’entitat i explicar tot el que fem, com per fer denúncia. També ara molts partits polítics es basen en això. Si veuen que hi ha un tema que els estan fotent molta canya a les xarxes, s’ho replantegen i canvien les idees.

- Amb les xarxes socials i la individualitat, a vegades sembla que perilla la lluita col·lectiva.
És el gran debat. Jo crec que hi ha d’haver les dues coses. Per xarxes es pot fer pressió, sobretot al moment que surt la notícia. Però a partir d’aquell moment s’ha de transformar en sortir al carrer i fer actuacions. Tot suma. No ens hem de quedar només amb una cosa. Les xarxes són perilloses per això. Tu des de casa fas un retuit i ja has salvat les foques de l’Antàrtida. És molt còmode, però no és l’únic mètode. Només fent xarxes no s’aconsegueix res, has d’anar més enllà.

- Quines són les principals lluites que encareu ara des de l’entitat?
Som una entitat que malgrat estar a Girona, actuem a tot comarques gironines. Sempre que no hi hagi una entitat en aquell lloc. És a dir, a l’Empordà hi ha la IAEDEN-Selvem l’Empordà, i allà no hi actuem si no ens demanen ajuda. Però ens arriben molts casos de la Selva, la Garrotxa, el Ripollès, no només de Girona ciutat o Gironès. Ara estem donant suport a Salvem les valls, de la Vall d’en Bas a Olot, d’aquest desdoblament o cinturó que volen fer. Vam estar fa uns anys en una nova carretera que es volia fer de l'Estartit a Torroella, i una nova variant a Sils. En principi aquestes entenem que es resoldran favorablement. Les lluites actuals més importants són l’ampliació de l’aeroport de Girona, la famosa de fa dos dies, és a dir, els set camps de futbol del Girona i la seva infraestructura a Vilablareix, i també el tema del PGA, el golf de Caldes de Malavella. Són les lluites més grans. Per sort, no estem sols, en aquestes zones hi ha veïns i plataformes veïnals. Nosaltres donem tot el suport que podem, amb premsa, al·legacions, xarxes socials i temes econòmics.

- Per acabar, com ho pot fer la gent, si vol col·laborar amb l’Associació de Naturalistes de Girona?
A l’entitat es pot participar de moltes maneres. Per una banda, econòmicament. Ens pots fer donatius o et pots fer soci o sòcia. En aquest cas, a part de poder participar de les decisions de l’assemblea anual, també ajudes amb uns diners que destinem en temes de conservació i defensa del territori. I l’altra part és de manera voluntària. Destinant-li hores, idees, ganes i formant part de l’entitat. Jo crec que és molt important enxarxar-se. En el seu últim llibre, l’Eudald Carbonell ('El futur de la humanitat') parla d’aquesta individualitat col·lectiva. Ens hem d’ajuntar en col·lectiu, tothom des de la seva riquesa i aportació. No cal ser biòleg per donar suport a una entitat ambiental. Tenim gent de tots els àmbits, des d’educació, sanitat o treball social. És important que ens trobem gent amb objectius comuns i passar a l’acció.

Més informació: 

A

També et pot interessar