Jump to navigation
Anna Mitjà: D’on sorgeix la idea de '200km mirant enrere'?Albert Gironès: El projecte parteix d'una anècdota familiar: el comentari que l'escriptor Josep Gironès Descarrega va fer, al final d'una presentació d'un dels seus llibres, al meu avi. Li explicà que creia que el cognom Gironès venia de persones del Call de Girona que, durant la seva expulsió el 1492, havien anat a cercar refugi a les Terres de l'Ebre. La coincidència de nom, cognoms i població entre aquest mateix escriptor i el meu besavi és una cosa sorprenent. Fa un parell d'anys, passejant amb els meus pares per la platja de Coma-Ruga, els hi vaig dir que tenia la intenció de caminar de Girona a Valls. Tot es va quedar a l'aire i suposo que, recentment, s'han donat les circumstàncies idònies per intentar-ho. De manera inconscient, la mort del meu avi patern, fa uns mesos, em deu haver portat la necessitat i les ganes d'investigar els possibles orígens d'aquesta part de la meva família, i el context de la ciutat de Girona era perfecte per fer-ho.Albert Gironès: El joc de paraules que proposa el títol del curtmetratge que presentes 'Com moure' (Con mover) ens pot donar algunes pistes. Hi podem trobar relacions amb el cinema, les històries i la dansa?Anna Mitjà: Totes. Aquests tres elements són, per a mi, els tres motors en la meva feina. El cinema i la dansa moderna neixen de costat, a finals del s.XIX, i una se serveix de l’altra en la seva expressió. El cinema per buscar el moviment intern als seus plans i la dansa, per immortalitzar-se, en part. El moviment és un fet que em commou especialment, em fa vibrar, com les històries, per això m’agrada explicar-les i fer sentir.
Obra '200km mirant enrere' d'Albert GironèsAM: Trobo que la idea de la identificació és molt present a la teva obra. Com la definiries?AG: Sí, tinc la sensació que tots els meus projectes busquen (de fons) entendre el meu entorn més proper: bàsicament les persones, el territori i les situacions que m'envolten o m'han envoltat. Deu ser per això que sovint em referencio a coses que tenen a veure amb la meva família o amb el meu poble... I d'aquí en surten, després, les relacions cap enfora. Quan parlo i investigo des d'aquests punts m'estic entenent, identificant, i alhora construint.AG: I tu? Sovint, el fet d’escoltar o veure històries, encara que no ens siguin pròpies, ens fa identificar amb algun personatge o situació. Com utilitzes aquest recurs?AM: En el cas de 'Com moure', parteixo d’aquest pretext per construir la peça. Vull mostrar que les històries són molt importants per a la humanitat. Com diu Robert McKee al llibre 'El guión', les històries ens donen una experiència emocional amb sentit. Donen la causa i significat d’allò que estem sentim, la lògica. A 'Com moure' es tracta d’una història transmesa mitjançant una pel·lícula i, per tant, a través dels seus personatges amb el que els veiem fer i no fer, i conseqüentment, el que ens fan sentir. Tot i així, succeeix en tots els canals de transmissió d’històries. M’és igual el que estiguin mirant. El que vull és veure els espectadors commoguts a través de moltes de les seves possibles expressions. D’aquesta manera, la persona espectadora que vegi 'Com moure' es podrà identificar com a espectadora de moltes pel·lícules.AM: Quin viatge ens espera als assistents i espectadors amb '200km mirant enrere'?AG: El projecte ha sigut molt vivencial. Una part important ha sigut la investigació a través de la transmissió oral d'històries dels possibles orígens del cognom Gironès i de la relació que pot tenir amb Girona i la comarca. Aquesta investigació s'ha basat bàsicament amb les converses que he tingut per telèfon amb les gairebé 350 persones amb el cognom Gironès que apareixen a les Pàgines Blanques, però també amb les visites a persones i llocs concrets del territori català. A la mostra, s'ensenya part de la constel·lació resultant de la investigació, però també es parla d'unes arracades trobades al Call de Girona, de la possibilitat d'entrar a cavall en una església i de l'aparició del rei Lluís XIV en el Ballet de la Nuit quan tenia 14 anys, entre altres coses. El viatge que es proposa és el de trobar relacions entre unes coses i altres.
Imatge de l'obra 'Com moure' d'Anna MitjàAG: La teva pràctica audiovisual i cinematogràfica es mou generalment entre festivals de vídeo-dansa i videoart. Aquesta proposta, en canvi, es mostra en un context expositiu. Com has plantejat l'exposició i aquest canvi de format?AM: És circumstancial, suposo. En funció del context on em trobo, m’adapto, ja que ho considero una oportunitat. Ja vaig presentar fa uns anys un altre documental col·lectiu en una sala expositiva del Bòlit. És important pensar el destí final de la pel·lícula o vídeo que desenvolupes, però en aquest cas crec que tant es pot veure en una sala fosca de cinema com en un museu. Ara bé, sempre a les fosques. De fet, havent estat la guanyadora de la Menció especial d’Art Jove, se’m brinda l’oportunitat de crear una exposició individual itinerant, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, la Sala Art Jove a Barcelona i la Casa de la Generalitat. M’interessa especialment perquè mai n’he fet cap, i perquè m’obligarà a crear més i generar llaços amb el que he fet i el que vull fer.
AM: Tu també has estat el guanyador d’una de les convocatòries paral·leles de la selecció a Inund’ART. En què consisteix la proposta d’Art Pertot - Catalunya?AG: El projecte Art PerTot d'enguany proposa una primera participació en el festival Inund'ART de Girona ara al juny i una segona al Certamen d'Arts Visuals de les Illes Balears al novembre. Fora del projecte que s'inaugura aquest cap de setmana a Girona, estic treballant amb diverses coses, però de moment res concret per treballar a les Illes. M'interessa molt partir dels contextos reals de cada lloc on treballo. Acostumo a utilitzar les coincidències per articular els projectes. Suposo que m’anirà bé una petita estada al context de les Illes per investigar abans de posar-me a treballar amb un projecte concret per al certamen.
