Jump to navigation
Divendres 10 de maig
De l'11 d'abril al 10 de maig
Diumenge 12 de maig, 20h
Del 13 d'abril al 12 de maig
Del 16 de març al 13 de maig
Del 6 al 14 de maig
Dijous 16 de maig, 20:30h
Divendres 17 de maig
Exposició 'La lliçó de Diògenes', es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació del valors estètics, al mateix temps que rebutja la retòrica i l'excés.
Són artistes que practiquen, a la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé font de fortalesa i de significat.
*Visites guiades: Octubre: dies 16, 19, 23, 26 i 30, a les 17h Novembre: dies 2, 6, 9, 13, 16, 20, 23, 27 i 30, a les 17h Desembre: dies 4 i 7, a les 17h
Dimarts i dimecres: de 10 a 15h Dijous i divendres: de 10 a 15h i de 15:30 a 20:30h Dissabtes: de 11 a 14h i de 17 a 20:30h Diumenges i festius: d'11 a 14h
Dijous 11 d'0ctubre, 19h
Alex Mitrani
Encara avui recordem l’episodi atribuït a Diògenes: un dia lluminós, Alexandre el Gran, rei de Macedònia, visità el filòsof cínic, que vivia dins d’una tina en la pobresa més extrema. El rei es presentà, se li plantà davant i li digué: 'Demana’m el que vulguis. Diògenes només va respondre: 'Aparta’t, que em tapes el sol'.
Sempre provocador, rebutjant falsos honors i riqueses, Diògenes de Sinop (412 aC – 323 aC) preconitzava la nuesa i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat. És justament el contrari de la por i la compulsió possessiva característiques d’aquesta malaltia social contemporània que es coneix amb el nom poc adient de «síndrome de Diògenes», per la qual les persones soles, malgrat viure en ciutats populoses, es protegeixen de l’angoixa acumulant a casa una quantitat descontrolada d’objectes, escombraries o luxes; coses, en definitiva, sense sentit.
El testimoni d’aquest filòsof grec de l’antiguitat esdevé del tot pertinent en un context contemporani de sobreproducció i de desequilibris socials, econòmics i ecològics. Intuïm que cal una reflexió crítica profunda sobre l’estat de les coses i les nostres rutines quotidianes. En aquest sentit, la filosofia radical dels cínics, plantejada des de l’acció i la singularitat, té una prolongació en l’art contemporani. Amb la seva capacitat per fer-nos pensar de nou la realitat des de la metàfora i la paradoxa, l’art és també un camí per retrobar uns valors morals i fer una reflexió desmitificadora i alliberadora sobre la condició humana.
Hi ha una constant transgeneracional en l’art català contemporani que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació dels valors estètics, i rebutja la retòrica i l’excés. Són artistes que practiquen, a la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé font de fortalesa i de significat.
Una producció de Centre d’Art Tecla Sala.
Gratuït
Departamanet de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sala Tecla i Ajuntament de l'Hospitalet
Bòlit, Centre d'Art contemporani i Ajuntament de Girona
Web Bòlit, Centre d'Art Contemporani