Can Putades

Foto: 

Cedida

Can Putades: "Cap de nosaltres hauria decidit ser creadora de continguts sense les altres"

Parlem amb les companyes de pis garrotxines que triomfen a les xarxes socials
Mar Molero Dolz
,
31/10/2023
Activa't
L’Ona, la Núria, la Joana i la Berta són quatre amigues de la Garrotxa que estudiaven a Barcelona. Van crear el compte de TikTok Can Putades per penjar vídeos del seu dia a dia al pis d’estudiants que compartien, de les anècdotes que els passaven. Ho feien des del convenciment de viure en català i de reivindicar els seus orígens. Es van fer virals amb un vídeo en què feien la prova de dir algunes paraules com ara 'mitjons' o 'cigrons' en castellà. Han viscut la rua del Barça dalt d’una corrua d’autocars encapçalats per Aitana Bonmatí i Alexia Putellas, han trepitjat la gespa del Camp Nou vestides amb la samarreta blaugrana i una cervesa a la mà. Gràcies a elles, molta gent de fora la Garrotxa sap que a les terres volcàniques s’hi diu 'suet', fer 'carantonyes' o anar 'escabeiat' i no només 'cardar'. Ara ja s’han graduat i a Barcelona hi continuen la Joana, la Núria i l’Ona.
El món no està fet perquè els 'influencers' catalans visquin d’això, encara no s’ha arribat a aquest punt

- A nivell personal, vaig saber de vosaltres pels vídeos de pisos d’estudiants que feien el youtuber Long Li Xue i l’influencer Joan Grivé, que us van venir a visitar. Com va començar Can Putades?
En aquell moment, encara no teníem el compte a TikTok. Coneixíem en Joan i ens va demanar de venir a gravar els nostres pisos d’estudiants. Al cap d’un any, vam pensar el nostre primer TikTok i el segon que vam compartir ja va ser el de "comprobando nuestro castellano", el de cigrante i mitxones, que es va fer viral. Com que estàvem a casa, era època postconfinament i no hi havia res a fer, vam decidir seguir penjant vídeos. I van anar funcionant. Al final, vam veure que coses com "la paraula garrotxina de la setmana" agradaven a la gent.

- Éreu amigues d’abans. Com és ser amigues, companyes de pis i, a més, treballar juntes?
Hem passat per moltes fases. Ara que tenim tanta feina, veiem que ho hem de gestionar i fer-nos uns horaris. Si no, el que ens passa, és que només parlem de Can Putades i d’altres temes de feina i no parlem dels nostres problemes, de les nostres vides, que també en tenim! Però, realment, passar de ser amigues a compartir pis ens va unir molt. I ara, treballar juntes també és genial.

- Formeu part de l’'star system' català. Com porteu el fet de ser conegudes?
Tampoc ho notem gaire, de moment. Sí que hi ha moments en què la gent ens coneix i ens trobem que n’hi ha de més descarada i que potser al metro t’assenyalen, però és molt suau. A vegades, el que ens passa, sobretot si anem juntes, és que la gent ens demana fotos. Això al principi era xocant i no enteníem per què es volien fer fotos amb nosaltres. Ara tampoc és que ens hi hàgim acostumat, però, a poc a poc, ho anem veient més normal.

- Creieu que soles, sense les companyes, ho hauríeu sabut gestionar tan bé?
Cap de nosaltres hauria decidit ser creadora de continguts sense les altres, per voluntat pròpia. Tampoc cap hauria dit que volia ser influencer i crear vídeos perquè tothom la mirés. Quina vergonya! Fer-ho amb amigues, en canvi, no en fa tanta. És més desenfadat. I, sí, les crítiques es porten diferent, perquè la crítica no la rep només una de nosaltres, sinó tot el grup.

- Hi va haver un moment en què, de cop, vau començar a fer col·laboracions i a cobrar. Com ho vau gestionar?
La primera vegada que vam cobrar, havíem d’anar a fer una xerrada, però com que no ens podien pagar en efectiu, ens van donar un val de cent euros per gastar al comerç local que nosaltres volguéssim. Ho vam fer al súper i en un basar. Fins fa poc no ens hem començat a plantejar si viure d’això o no. Sempre hem tingut altres feines i els estudis. També és veritat que, al final, quan divideixes els diners, no en són tants per repartir.

- I ara, dels projectes que us arriben, en feu selecció? Podeu dir que no a certes coses?
Encara no hem dit que no a col·laboracions remunerades, però perquè tampoc ha aparegut res que no puguem acceptar. No estem boges pels diners, ja que si ens proposen alguna cosa que no ens agradi, no l’acceptarem. Però, de moment, les coses monetitzades que ens han proposat ens encaixen i, si les podem fer, les fem. Al final, hem d’intentar viure d’això. De moment, però, el món no està fet perquè els influencers catalans visquin d’això. Encara no s’ha arribat en aquest punt, tal com passa amb influencers castellans o anglesos.

 

Les noies de Can Putades al Camp Nou | Foto: Cedida
- A l’episodi de La Turra sobre el 'catalan dream' plantejaven el debat de si els catalans de seguida fem famós a algú del nostre país quan ben just només despunta. Què en penseu?
No creiem que qualsevol persona que es posi a fer un vídeo, es faci famosa pel fet de ser catalana i de fer-lo en català. Passa el mateix amb la música: que ara la Julieta i la Mushkaa ho hagin petat és perquè ho fan bé, no només perquè ho facin en català. Nosaltres tenim aquest punt de fer-ho bé i de ser autèntiques, però sí que en el món català no hi havia una figura o un grup com el nostre que despuntés. Vam cridar l’atenció. Si ho haguéssim fet malament, ningú s’hauria fixat en nosaltres. Alguna cosa devem fer bé perquè la gent ens miri.

- Què creieu que és el que enganxa de vosaltres? Heu esmentat l’autenticitat...
Ens agrada dir que no som influencers Teletubbies, en el sentit que no estem tot el dia rient. Ens diem Can Putades i vam començar explicant les putades que ens passaven en aquest pis, que ens en passen moltíssimes. Sempre hem volgut mostrar que som persones normals, molt humils, a les quals ens passen merdes en el nostre dia a dia, i que no perquè siguem influencers hem de fer que la nostra vida sembli feliç i perfecta. Tampoc ens trobem en llocs increïbles, perquè nosaltres no vivim en cap zona pija de Barcelona. Diem que el metro és un horror i hi ha persones que es poden sentir molt més identificades amb les nostres paraules, més que no pas les que es passegen en taxi per la ciutat.

- No només feu activisme del català, sinó també, específicament, del parlar de la Garrotxa. Teniu molt present d’on sou...
Ens sentim súper garrotxines i això marca molt la nostra personalitat. A més, algunes venim de pobles petits i hem viscut en una bombolla catalana. Parlàvem en català a l’escola, amb els amics, a casa, a la fleca, al bar. Fins que no vam venir a viure a Barcelona gairebé no havíem hagut de parlar en castellà amb ningú. I aquell moment va ser com: "hola, me das un mocador?".

- Us plantegeu tornar a la Garrotxa?
A viure-hi, de moment, no. Si ens volem dedicar a això, hem de ser a Barcelona, on hi ha moltes coses a fer. En canvi, allà, ens tallaríem les ales. Igualment, allà hi tenim casa nostra i hi tornem quan volem. Hi anem gairebé cada cap de setmana o dues vegades al mes.

- I allà també us sentiu famoses?
Allà és diferent. La gent ens coneix de tota la vida perquè allà som pocs, ens coneixem tots i nosaltres hem sigut unes persones molt implicades en les coses del poble. Sí que veus persones que potser no et saludarien i ara et venen a dir alguna cosa, però això no ens fa sentir pas famoses. Allà no ens miren amb cap mena d’admiració, sinó que ens demanen com ens ho fem fet per fer el que fem.

- Us heu graduat i la Berta ja no viu amb vosaltres. Com heu encarat aquesta nova etapa?
La Berta va acabar la carrera i va decidir tornar a la Garrotxa. Això va fer que no es pogués implicar tant amb Can Putades i que potser se sentís una mica fora de lloc pel fet que nosaltres continuàvem vivint juntes a Barcelona. Per això va preferir apartar-se.

- Per tant, ara us dediqueu només a Can Putades?
També estudiem. Al setembre, potser Can Putades encara no havia arrancat tant. Ha estat aquest inici de curs que, de cop, hem vist totes les coses que podem fer aquí, a Barcelona. Però havíem de tenir una excusa per continuar vivint aquí [A l’Ona li falta alguna assignatura i el treball de final de grau, la Núria fa una carrera a la UOC i la Joana fa un màster].

- En algun moment us ha passat pel cap deixar el projecte Can Putades?
Hem tingut moltes fases en aquests gairebé tres anys. Hi ha hagut moments que ens han fet continuar. Per exemple, de cop, moltes persones ens van animar a seguir i nosaltres vam veure que era el que havíem de fer, perquè ho estàvem fent bé. Als estius, però, com que totes treballem a l’hostaleria no gravàvem ni un vídeo ni penjàvem absolutament res, perquè no en teníem ganes. De totes maneres, sempre hi ha hagut coses durant aquests tres anys que ens han fet seguir. Tot ha anat bastant rodat. Però la conversa sobre la nostra continuïtat l’hem tingut moltes vegades. Justament, l’estiu passat, vam estar a punt d’abandonar, però ens va sortir una proposta que ens va venir molt de gust tirar endavant i ens ho vam repensar.

- Com us organitzeu per crear contingut?
Fem reunions de feina. Ens encanten les reunions! És quan decidim quin contingut farem els pròxims dies, el dia que gravem, qui penja els vídeos, qui els edita, etc. Ens ho repartim. I a part dels vídeos, cadascuna de nosaltres es dedica a altres tasques, com ara els correus, Instagram, etc.

- Fa poc vau tenir una polèmica pel vídeo que vau fer amb to irònic del dia 12 d’octubre, el dia de la Hispanitat. Us afecten les crítiques?
De fet, no, però ningú ens insulta o ens diu coses per la nostra personalitat o pel nostre físic, sinó pel fet de ser catalanes. Ens diuen coses que sabem que són mentida, com ara que som curtes o que no arribarem mai enlloc. Que passi això, ens fa patir per les nostres mares, a qui hem d’explicar que això hi serà sempre i que han d’estar tranquil·les. Elles estan pendents dels comentaris que ens deixen a les xarxes, potser més que nosaltres.

Més informació: 

Instagram Can Putades

A

També et pot interessar