Jump to navigation
- Quina estuva! No trobs? Crevia que avui cardaria rispa.- Sí! Sela que caigui foc! Fequis que el del Temps deia que cauria molta aiga! Com sempre, va ben etivocat!- A prou o prou! Ja ho diuen: quan els àngels fan torrades…- Al cel fan coques!- Espellonga't, que em sela que arribem tard a Conferència!- Au va, doncs, per mon!
Has entès aquesta conversa? Si se t'han escapat moltes paraules o no has copçat el missatge del text és perquè no parles l'argot plaestanyí. Però no pateixis, perquè et portem una breu guia per aprendre algunes nocions bàsiques.
La llengua oral té una riquesa poc normativa que ens ajuda a entendre el caràcter, l’essència i la història d’un territori. Per exemple, al Pla de l’Estany, trobarem moltes expressions que fan referència al clima, a la ramaderia i a l’agricultura, ja que aquests dos sectors han tingut un rol rellevant en l’àmbit econòmic i social de la zona.
L’argot plaestanyí té unes característiques lingüístiques locals, com el iaisme, que no sortiran mai al diccionari, però que circulen lliurement pels carrers, les places i les llars d’arreu de la comarca.
Des de Surtdecasa, hem parlat amb alguns dels seus habitants per descobrir aquestes particularitats específiques. Especialment, volem destacar la col·laboració de Joan Olivas, una de les personalitats del món de la cultura banyolina, i la periodista Ariadna Torrent.
RampoinesLes rampoines són tots aquells objectes inservibles i inútils que podem trobar, per exemple, a casa nostra.
EixeraEs tracta d’un mot típic de Banyoles que pot significar dues coses diferents. La eixera tan pot ser una petita festa entre amics i familiars com una carícia.
Gamat/daQuan una persona està gamada, vol dir que està morta de cansament, destrossada.
ConferènciaContràriament al que podria semblar, els nens i nenes del Pla de l’Estany no van sovint a conferències i congressos. En realitat, les conferències són classes particulars de repàs.
FequisEl fequis és un mot crossa molt utilitzat al Pla de l'Estany. El podem trobar a principi de frase i serveix per donar-li més èmfasi. Exemple: fequis que t’ho havia dit! (Mira que t’ho havia dit)
AixalarEspavilar-se
EspàrgulsEspàrrecs
MenesterFer servir, necessitar quelcom. Per exemple: Has de menester el cotxe?
EstrigunyarEs tracta d’un verb que fa referència a l’acció de deformar, per exemple, una peça de roba.Exemple: No m’estrigunyis el jersei!
EsperxarÉs un verb que significa penjar. De fet, una de les colles castelleres del Pla de l’Estany pren aquest mot per anomenar-se “Els esparxats de l'Estany”.
ReblanitSucceeix quan a un aliment li ha tocat l’aire i s’ha tornat tou. Per exemple: per esmorzar, menjaré les galetes reblanides.
EsgargaixEls banyolins no escupen, fan esgargaixos.
No cardem pa l’ànecL’expressió és bastant moderna. S’utilitza per advertir que no s’està fent res de profit. Sinònim: fer el gamarús
Ser un monàrguesAbans, quan una persona anava vestida de forma deixada o poc arreglada, era un monàrgues.
A prou o prouExpressió de confirmació.
È fermPer dir que algú és de fiar o és bo, diguem que è ferm. Per exemple: aquest noi és ferm.
È melAquesta expressió -més pròpia dels joves banyolins- també s'ha estès a altres comarques. Diguem que quelcom è mel quan és molt bo, una delícia. Per exemple: aquest plat è mel.
Els polls ressuscitats piquen més que els altresAquells que han pujat d’estatus o que presumeixen de la seva nova condició social poden ser víctimes d’aquesta expressió.
Estar butit com un glaputLiteralment, el traduiríem com estar inflat com un gripau. Significa que una persona està molt tipa.
Tirar vaques a muntanyaQuan algú està constipat i no fa servir el mocador, tira vaques a muntanya.
En Trull è ricÉs una expressió per dir que ens hem deixat el llum obert.
Sembles d’OixOix és un petit municipi de la Garrotxa molt tranquil i allunyat dels pobles amb més habitants. Quan algú sembla d’Oix és que baixa de l’hort, que no és gaire espavilat.
Anar a Can PaiellaQuan els nens no volien menjar-se el que tenien al plat, els adults els amenaçaven dient que els portarien a Can Paiella (una casa abandonada dels voltants de Pujarnol), on sí que passarien gana de veritat.
