Tots els artistes que actuaran al fITM 2018 de la Bisbal d'Empordà

Ferran Palau, Big Ok, Muchacho & Los Sobrinos i The Bird Yellow són algunes de les eclèctiques propostes que actuaran al 6è edició de la proposta gratuïta de tots els dimecres de juliol

Adrià Cortadellas

03/07/2018

Música

Un any més els dimecres de juliol torna el cicle de concert als jardins de Torre Maria de la Bisbal d’Empordà. Ja serà la 6a edició: era el 2013 quan el col·lectiu Indivendres es va proposar dinamitzar el juliol empordanès. I és que des de llavors que trenquen la setmana pel bell mig i tots els dimecres de juliol s’amenitzen amb doble concerts i sopar a la fresca a càrrec d’algun servei de restauració de la Bisbal o rodalies. El Festival Internacional de Torre Maria (fITM) ja ha esdevingut una cita imprescindible de l’estiu a les comarques gironines. Amb la col·laboració de Bankrobber, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, el patrocini d’Estrella Damm, la col·laboració de SONA i els serveis de restauració, allò que el 2013 fou El Tingladu, ja fa 5 anys que s’ha consolidat com el Festival Internacional de Torre Maria. I és que la fórmula funciona: entrada gratuïta amb donació voluntària, servei de restauració de proximitat per maridar el sopar a la fresca, un parell d’actuacions musicals i bon ambient davant l’imponent casa indiana que acull l’oficina de turisme municipal. Repassem els artistes d'enguany!

> Dimecres 4 de juliol
Ferran Palau

Ferran Palau, compositor i guitarrista del grup Anímic, torna amb Blanc un nou disc, el tercer de la seva carrera en solitari, que deixarà altra vegada premsa i públic fascinats. Ferran Palau repeteix la fórmula que tan bon resultat va donar l’any 2015 a l’hora de vestir les magnífiques cançons del disc Santa Ferida, és a dir, la producció de luxe de Jordi Matas (Seward) o la col•laboració a la bateria de Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Emmarcat en un estil que Palau ha batejat com Pop metafísic, les cançons del seu darrer treball tornen a tenir el seu segell clàssic, pertorbadorament balsàmic, que emociona fins al moll de l’òs. Blanc és la suma de tots els colors, és la pàgina a estrenar, és un territori inhòspit forjat a base d’ànsies i neguits.

Da Souza

El grup mallorquí Da Souza, amb components de Beach Beach -que ja van passar pel fITM- presentaran el seu tercer disc titulat Futbol d’avantguarda obrint la el fITM 2018. El nou disc dels mallorquins ha confirmat les espectatives dipositades en aquest grup: de la ma de Joan Pons, El Petit de Cal Eril, aquest Futbol d’avantguarda mostra un grup madur que practica un pop esmolat i elèctric, que sap barrejar amb unes lletres delirants i divertides per aconseguir una fòrmula perfecta. És un disc de 15 cançons, 10 de llargues i 5 de curtes i magnètiques i ha representat una evolució espectacular.

> Dimecres 11 de juliol
Big Ok

A l’escena musical catalana no estem gaire acostumats a parlar de supergrups, però és que no hi ha una altra manera de definir a Big Ok, el projecte que reuneix el cantautor Paul Fuster, la violinista Sara Fontán (Manos de Topo) i al percussionista Edi Pou (la meitat de Za!). Junts van formar Big Ok i presentaran el seu disc homònim: un àlbum que diu que sona fan free grunge per a crooners. Van ser dos dies i mig, amb els 3 músics a la mateixa sala, i utilitzant solament 10 micròfons. El resultat són 11 cançons carregades d'energia, emoció i honestedat. Els seus temes surten de llargues improvisacions, partint d'un territori comú (el post-rock, el post-harcore, els 90, els 70, els 50), i a partir d'aquí les bones idees es poleixen fins a generar el seu propi estil. Humor i amor, però sobretot transmet celebració eufòrica sincera i agraïda de la creació en comú.

Daniel Lumbreras

Daniel Lumbreras és una de les figures més interessants que han sorgit en els darrers anys del subsòl musical de Barcelona. En algun lloc on coincideixen l'indie rock de Pavement, el post-rock oníric de Sigur Rós i certs préstecs de la world music (amb especial predilecció per les sonoritats tradicionals brasileres i africanes) Daniel Lumbreras ha anat traçant la seva singular proposta, més particular encara a expressar-se en un idioma inventat. Tres anys després de presentar-se amb "O", reapareix amb el molt notable i recomanable "La vila" (Autoeditat, 17). La força emocional de les seves cançons, i la seva aura de música sense pautes, pura expressivitat, fa que tardis a adonar-te que no està cantant en cap llengua identificable. ¿Wolof? ¿Gaèlic? ¿La llengua dels atlants? Doncs no, Daniel Lumbreras inventa sobre la marxa els sons d'una llengua que no és un idioma, sinó un exercici d'improvisació fonètica, usant la veu com un instrument i transmetent un il·limitat espectre de matisos.

> Dimecres 18 de juliol
Intana

De fons, el mar trenca a l’escull, el sol pinta l’aigua de daurat, el vent enlaira un floc de cabell i la silueta d’una cara esbossa un somriure tímid. A contrallum. Fa olor d’estiu, o a matí d’hivern. Fa olor d’intimitat, de veu jove amb caràcter, de classicisme, de melodies pop, de tradició folk, de pedal steel, d’arranjaments dolços de piano, d’algun arravatament rugós, però en general de parèntesi de pau. Sona, en català i en anglès, a Núria Moliner, ànima d’Intana (acompanyada per Guillem Callejón, Jordi Mestre i Ricard Parera), sona a debut rejovenidor (Intana), sona a primer disc de molts.

The Bird Yellow

Sense saber molt bé per què, en Gerard Vidal, que quan canta es converteix en The Bird Yellow, va veure que Spotify començava a catalogar les seves cançons de virals. Una cosa inesperada per aquest vailet de 22 anys que compon a guitarra i veu i que acaba de publicar el seu primer disc, Little Kids. Ningú diria que són els primers passos de Vidal. El disc -gravat per Marco Morgione i masteritzat per Yves Roussel- està a l'altura de molts noms de pes del panorama indie folk anglosaxó, un panorama en el qual s'emmarca sonorament el projecte. Maduresa vocal i habilitat lírica que fuig de crear la propera cançó de l’estiu.

> Dimecres 25 de juliol
Muchacho & Los Sobrinos

Són amics d’infància, compares i germans. La seva rumba s’ha gestat en celebracions de prometatge i casaments gitanos, convencions i concerts. Són l’herència de Peret, el rei de la rumba, i també de grans noms com el Pescaílla, Chipén o Estrellas de Gràcia, per esmentar-ne uns quants. El seu projecte fuig de mesclar la rumba amb altres pals; ens presenten una rumba catalana pura i autèntica, amb el “ventilador” com a pal de paller de les composicions. Fugen dels concerts tradicionals, fan juergas de temes propis i versions de clàssics de la rumba catalana en què, fins i tot, pot aparèixer algun ballador. La música que toquen en la intimitat d’aquesta comunitat gitana de Barcelona la traslladen als escenaris d’una manera desacomplexada i, a vegades, improvisada. És una manera autèntica de viure les seves juergas i festes.

Peret Reyes

Peret Reyes és actualment el màxim exponent de la rumba catalana d’arrel, llegenda viva de la Rumba Catalana en majúscules. És germà de Ramon Reyes 'Ramonet' i fillol de Peret 'El Rei de la Rumba' Pubill Calaf. Amb onze anys, Peret Reyes va iniciar el seu camí professional amb Los Amaya al costat del seu compare Agustí Abellán Malla 'Chango', i a finals dels anys 60 va entrar a formar part de la parella oficial de palmeros de Peret. Al costat del gran Peret, Peret Reyes va recórrer el planeta popularitzant la rumba catalana durant la dècada dels 70 i 80; d’Eurovisió 1974 a Brighton fins als Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Presentarà seu darrer treball, Estoy como nunca, tota una declaració.

Txarly Brown
Il·lustrador i dissenyador gràfic barceloní centrat en la indústria musical. Col·leccionista i que es va dedicar a col·leccionar vells discos de tall rumbero i flamenc per a samplejar en les seves produccions electròniques a projectes com Achilifunk. La seva sessió culminarà el fITM 2018 a ritme de rumba catalana.