La penya de l’Espardenya Crew: fília jamaicana a l’Empordà

El col·lectiu empordanès punxa vinils sota la consigna ‘Foc a la barraca!’

Surtdecasa Empordà

10/12/2019

Música

És ben sabut l’aferrissat esperit jamaicanòfil de la Bisbal d’Empordà. Només cal fer una ullada a antecedents de la talla de l’emblemàtica Tabacalera (que recentment va celebrar el seu 30è aniversari i en parlarem aviat), la llegendària banda skatalítica Komando Moriles o la consolidada Nit d’Ska, que es fa per la Festa Major del municipi des de l’any de la picor. I és que, senyories, la Bisbal ha acollit artistes d’alt voltatge skatalític, de la talla de Desmond Dekker, Laurel Aitken, The Skatalites, New York Ska Jazz Ensemble, The Toasters, Dr. Ring Ding o The Busters, per esmentar-ne alguns. Per acabar-ho d’adobar, el municipi gaudeix d’uns dels temples de música en directe empordanesa en actiu i amb un rerefons de clara militància jamaicanòfila, dirigit pel palsenc Jordi Parals. No és d’estranyar, doncs, que a la capital de la ceràmica (i de l’ska) en brotés l’Espardenya Crew: un col·lectiu amant dels sons jamaicans d’abans, així com d’altres perles afroamericanes. Una comunitat fraternal d’allò més activa, representada digitalment via un grup de facebook que ja compta amb prop de dos centenars d’eiexelebrades personalitats.

Si l’ska estigués de moda, segurament, acabaríem escoltant música tibetana

Com neix Espardenya Crew?
- Espardenya Crew és un petit col·lectiu d’aficionats a la música Jamaicana dels 60-70, que en un fred hivern Bisbalenc d’ara fa 3 anys, vam trobar un sostre on anar a compartir la nostra afició pel col·leccionisme de discs a petita escala i sense pretensions, i que més endavant hem traslladat a les cabines de punxadiscos d’alguns locals d’oci nocturn, oci diürn, i alguna important festa major com la de Collsuspina, Cassa de Pelràs o Viladeperdius.

Torna la fília Jamaicana? O mai mor?
- Vivim al marge dels elitismes de la gran ciutat, fora-muralla de l’aristocràcia del reggae urbanitzat, i a les nostres ocasionals festes estem molt allunyats de l’anomenat “Smart dress code”, que ens el passem pel forro dels pantalons de pana.

Podeu descriure breument cada un dels puntals del trident?
- Espardenya Crew som 3 membres però un sol equip, no ens complementem en res: tenim gustos pràcticament idèntics. Reggae primerenc, ska de tota època, rocksteady sanguinari i skinhead reggae. De tant en tant fem alguna pixarada fora de test i fem girar Northern Soul, R’N’B, o punk. Però en tot cas, no som un trident.

Així doncs, què sou?
A les nostres sessions cadascú fa el que bonament pot, o vol. Ni tant sols tenim puntals, la casa s’aguanta com per miracle. Som desordenats i no ens ho prenem seriosament, això es un desori. Campi qui pugui!

Però hi ha alguna mena de manifest fundacional?
- Foc a la barraca! Tot i que és una expressió vinculada als ancestrals ritus del nord del País Valencià per invocar bona collita. Nosaltres ens ho prenem d’una manera una mica més literal (tot i que la collita també ens interessa). Música fins que el cos aguanti, fins que la casa baixi, o fins que cremin els discos.

Interessant.
- Aquest és l’únic punt del manifest: donar-ho tot fins a perdre els papers. Tot i que a vegades contrastem amb el públic (si és que en tenim) perque acabem amb una merda com un piano. Per això intentem només anar a llocs de bebedors habituals, on passem més desapercebuts.

L’escena skatalíca catalana beu de la nostàlgia del passat? O encara mira endavant?
- L’escena skatalítica catalana s’alimenta de la nostàlgia des de sempre, no es res nou. Quan Skatalà, Dr. Calypso, o els nostrats Komando Moriles començaven a finals dels 80 ja hi havia qui deia que trobava a faltar els 60 a Jamaica... com si hi hagués viscut mai! Una quinzena o vintena d’anys més tard enyoràvem els inicis, i ara sembla que trobem a faltar el que passava fa 15 anys. És qüestió d’explicar batalletes.

Però com veieu la renovació del planter?
- El que és cert es que estem parlant d’un estil musical que ja és de la tercera edat. I que els nostres ídols van deixant-nos físicament per llei de vida tot i que ens deixen un gran llegat musical; però no ens podem queixar de res, això esta més viu que mai, tenim el plaer de gaudir de grans directes Jamaicans a casa com els dels The Gramophone All Stars, The Cabrians, Root Diamoons, The Penguins, Double Jabs, Mr Freak Ska, The Jupiterians... i una llista que no s’acaba mai. Però si l’ska estigués de moda segurament ens fotria fàstic i acabaríem escoltant música tibetana.

Què diria Laurel Aitken si aixequés el cap?
- Es fotria de caps contra la tapa i llavors diria «Quien ha apagado la lus?”, així, amb aquell accent cubà-anglès que es gastava el Padrí. Amb el màxim respecte, Espardenya Crew ens declarem indiscutibles fans d’en Lorenzo.

Quins són els beneficis de punxar en vinil?
-En primer lloc, punxem música d’una època on només es planxava en vinil, per tant ens mantenim originals en aquest aspecte per motius nostàlgics. Però també s’ha de dir que a opinió personal el so és més real, més directe, la vibració a través del solc del disc directament a la nostra oïda a través d’un fonocaptor metàl·lic, tal com es va gravar. De vegades, amb el fregit inclòs, testimoni viu del pas dels anys d’aquella peça de col·leccionisme que tant ens estimem, sense les distraccions d’una pantalla. Sense compressions digitals i totes aquestes animalades, que a més, sovint, només es pot trobar en aquest format en altres col·leccions privades, subhastes, o mercats. No es només posar música, és tot el que comporta.

Espardenya Crew es declara contrari a la digitalització musical?
- Digitalització has dit? Això del Surtdecasa ja es ven en paper?

Per acabar, digui'm 3 hits que mai fallarien a una sessió d'Espardenya Crew.
- ‘Prince Buster’ de Madness, ‘Liquidator’ de Harry J Allstars i ‘You wish me bad’ de The Spanishtonians. Són 3 temes que no poden faltar! a elecció d'un cadascú.