Jump to navigation
De Girona, ciutat nativa, en va marxar el 1905 amb la seva família. Anaren a La Habana, a buscar fortuna. Ell, però, només tenir ús de raó va canviar-la per Nova York. Amb tan sols 12 anys, es va instal·lar a un banc de Central Park i, a poc a poc, va revertir les penúries dels primers anys. Al principi, era un virtuós de la música clàssica. Passat un temps, es va convertir en un showman de la rumba. Perquè a Cugat, la fama li va arribar molt d'hora.
L'any 1921 va participar a un esdeveniment especial i inèdit al Madison Square Garden: va ser la primera transmissió radiofònica en viu d'un concert als EUA. La cobertura fou enorme i les crítiques, cròniques i reportatges dedicats a l'espectacle parlaven de Cugat com el gran triomfador de la vetllada. Només tenia vint-i-un anys però ja omplia portades. La seva trajectòria professional començava a enlairar-se i, no obstant això, no tot eren flors i violes. En aquella època, la seva vida personal flaquejava, vivia el primer desengany amorós i, consegüentment, divorci. Igual que l'exitós concert, un altre preludi del que estava per venir: en els propers setanta anys, li esperaven uns sis separacions més (de desenganys uns quants més, diríem). El cas és que després d'un intensíssim 1921, va decidir agafar-se un any sabàtic a la vora dels seus.
Per desconnectar, Cugat es va traslladar a l'Empordà. Feia un parell d'anys que la seva família havia deixat Cuba i s'havia instal·lat a la Bisbal. Des d'allí, acabaria de planejar un petit tour europeu. Estratègicament, la notícia del seu retorn es va filtrar a la premsa. Per això, quan el tren petit el va deixar a l'estació, la rebuda de les vilatanes i les autoritats va ser èpica. El sarau el va escortar fins el carrer de l'Amor Filial, on hi vivien els seus pares. Aquella mateixa tarda, va assistir a una audició de sardanes a càrrec de la Principal de la Bisbal. En honor seu, el poble s'havia ben mobilitzat.
Des de feia dies, corrien rumors i, comprovada l'escandalosa rebuda, ràpidament es van confirmar: el seu primer concert al continent seria a la Bisbal, allà al cinema Olímpia. L'objectiu era destinar els diners al manteniment del menjador dels pobres i a l'alberg nocturn. Van desbordar tal finalitat, dies abans les entrades ja estaven exhaurides. Va celebrar l'escalf de l'audiència amb tres bisos i va prometre que abans de partir als EUA faria un segon concert. Entre un i altre, va aprofitar l'estada empordanesa per tocar a Figueres, Portbou, Palafrugell i la seva Girona natal. Es diu, però, que en cap d'aquests llocs se'l va rebre amb el caliu bisbalenc.
A la Bisbal, encara hi tocaria una vegada més: el 1923. Poc després, va abandonar la música clàssica per passar-se al mambo. Com a latin lover, es va passejar per la Bisbal (encara hi tenia família), però no hi va actuar pas més. De totes maneres, les seves excèntriques maneres de showman són recordades, potser fins i tot més que la seva música. En Cugui era tot un personatge, i ben conscient de ser-ho. Passejava pel nucli antic amb un chihuahua a la butxaca i, d'un lloc a l'altre, conduïa un cotxe anticipadament tunejat. No res per a una biografia com la seva. Cugat, que va viure diu l'epitafi que custodia la seva tomba a un cementiri gironí.
