40 anys fent els millors brunyols de Vilajuïga

Rosor Parés, coneguda pels seus brunyols, uns dolços de la gastronomia empordanesa ben present a moltes llars durant la Setmana Santa

Paula Pairó

12/03/2019

Menjar i beure

Quan el dia es comença a allargar i s'anuncien les vacances de Setmana Santa, a l'Empordà moltes cases comencen a fer una olor molt característica, és la matafaluga, que s'escampa pels carrers i arriba al nas dels més curiosos. Tothom qui més qui menys cau en la temptació de provar-los, encara que només els més atrevits es dignen a elaborar-los seguint una tradició que ve de molt enrere. Aquests són els veritables herois i heroïnes que permeten que avui en dia puguem gaudir d'uns dels dolços amb més història.

La Rosor Parés n'és una. Una dona valenta a qui mai li ha faltat energia per preparar brunyols quan arriba la Setmana Santa, i mira que ja fa més de quaranta anys que els cuina per vendre a la seva botiga del vell mig de Vilajuïga. S'han fet tan coneguts i han aconseguit tal renom que cada any per aquestes dates el telèfon de la botiga no para de sonar amb gent que demana reservar quilos i quilos de brunyols.

Durant aquests dies, ella i dues amigues que l'ajuden en l'elaboració, preparen més de 25 quilos a diari per després vende'ls a tot el poble i rodalies. El bon acolliment que tenen des de fa anys els brunyols que preparen a Ca la Rosor fa que sigui cada vegada més la gent que s'apropa per tastar un bocí del dolç empordanès amb més fama.

No hi ha cap secret en la preparació ni cap ingredient estrella, l'èxit recau en la manera 'natural', 'tradicional' i 'artesanal' de fer els brunyols. -Quan la gent em veu pastar tants quilos de massa em pregunten si ho faig amb una màquina- ens diu la Rosor, -si home, amb aquestes màquines!- afageix ella assenyalant-se els braços. I és que ja fa anys que pasten massa per fer brunyols aquests braços, un pas molt important en l'elaboració.

Els brunyols de l'Empordà porten sal, sucre, ous, mantega, licor d'anís, farina, pela de llimona rallada, aigua de la matafaluga bullida, matafaluga en pols i llevat

El més important perquè es pugui realitzar la recepta -altra cosa és que surtin bons- serà el temps. Com en tots els bons postres la precisió en el temps d'elaboració, cocció i repós serà essencial. En el cas dels brunyols no és menys: la massa s'ha de pastar amb tècnica i deixar reposar el temps suficient. La Rosor Parés ens indica que ella els deixa dues hores, però que dependrà de la quantitat de llevat que posi cadascú. Un cop la massa està apunt comença la seva cocció: la Rosor va tallant petits bocins de la massa i amb els dits en fa una forma arrodonida. Amb una agilitat espectacular -i només és qüestió d'anys de pràctica- els hi fa forma i els posa dins d'una cassola amb oli calent. Allà és on es fregiran i posteriorment es treuran per ser ensucrats. -Tot això ho fam en cadena, una els hi fa la forma, l'altra els fregeix i la següent els ensucra- ens explica. I així, 'a poc a poc i bona lletra', amb menys de dues hores tenen apunt 26 quilos de brunyols.

Passarà la Setmana Santa i anirà acabant l'elaboració d'aquest dolç perquè així tots tornem a desitjar que arribi altra vegada el temps de brunyols. -Potser t'hi hauries de dedicar tot l'any, a fer-ne- li diu rient una de les seves companyes de fogons aquests dies. Però segurament el més important serà formar bé als petits de la casa perquè la recepta, la tradició i el bon gust que inunda aquesta setmana de l'any no s'acabi. De moment, la seva néta ja feineja per la cuina igual que feia ella quan amb catorze anys la seva avia li començava a ensenyar aquesta laboriosa recepta.