Foto: 

Ajuntament de Palamós

El bateig de la Costa Brava

Aquesta espècie de bateig no va ser pas aplaudit per tothom: abans que la Costa Brava fos acceptada definitivament com a tal, alguns pròcers hi van voler dir la seva
Laura Cortadellas
,
06/08/2019
Entorn
El 12 de setembre de 1908, Ferran Agulló, amagat darrera el pseudònim Pol, publicava 'Per la Costa Brava' al diari La Veu de Catalunya. Per a l’avenir, aquest article suposa el naixement oficial del nom. D’entrada, la idoneïtat del terme fou qüestionada per uns quants intel·lectuals: semblava que tothom tingués un proposta millor. Es diu, però, que un creuer organitzat l’any següent, el 1909, va consagrar definitivament la denominació del nostre litoral. L’expedició, a Sant Feliu, Empúries i Cadaqués, es promocionava com un viatge "a la costa brava catalana". De la mà del Centre Excursionista de Catalunya i Turisme Marítim, els primers turistes inauguraven una Costa Brava encara immaculada.
Segons deia Josep Pla a 'Escrits empordanesos', l’origen del nom passava per Begur, a l’hotel Paradís de Fornells
"Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! (...) però la nostra, de la Tordera al cap de Creus, i seguint el Port de la Selva fins a Banyuls ho és tot; és brava i rienta, fantàstica i dolça" Ferran Agulló.

Aquesta espècie de  bateig no va ser pas aplaudit per tothom. De fet, abans que la Costa Brava fos acceptada definitivament com a tal, alguns pròcers hi van voler dir la seva. Joaquim Ruyra hi veia una Costa Serena, més que no pas brava; Joan Llaveries proposava una Costa del Corall; o Pella i Forgas que preferia una romàntica Catalunya Grega. També hi ha qui va proferir una Marina de l’Empordà o Costa Empordanesa. Al final, anticipant-se al fenomen que la definiria i transformaria uns anys més tard, un creuer de turistes la popularitzava i consagrava com a Costa Brava. 

Ferran Agulló va ser el primer d’escriure aquest topònim i un visionari alhora de reivindicar el potencial turístic de les nostres platges. El nom de Costa Brava, però, no és del tot original. El cert és que ja existia per designar un altre racó del domini lingüístic: la costa mallorquina de tramuntana. Per això, i perquè fa de mal dir qui fou el primer d’utilitzar aquest terme per referir-se al nostre litoral, l’autoria del topònim a voltes ha estat discutida.

Qui més aferrissadament posava en dubte l’enginy d’Agulló era un empordanès ben singular: Josep Pla. Segons deia el palafrugellenc a Escrits empordanesos, l’origen passava per Begur, a l’hotel Paradís de Fornells. Explicava Pla que tot plegat havia succeït durant el decurs d’un dinar. Va ser en aquesta trobada que es va utilitzar per primera vegada la denominació Costa Brava. I Ferran Agulló, que també hi era, no va ser pas qui ho va pronunciar. Deia Pla que fou Bonaventura Sabaté, el propietari de l’hotel. El poeta senzillament es va limitar a escriure-ho més tard.

 

Al final, però, això és una mica com fugir d’estudi. Que Agulló fou el primer a escriure-ho sembla ser irrefutable. Safarejos a banda, doncs, se li atorga la meritosa fita de posar nom a un paradís. El poeta, però, no només es va limitar a anomenar el litoral. En el seu famós article, també el descrivia. I, pel que diu que hi veu, resulta clar que no se’l mirava pas des de terres empordaneses, sinó des del convent de Blanes. Prou lògic tot plegat: Agulló considerava aquesta localitat la seva segona casa, hi va estiuejar un bon grapat d’anys. S’especula, però, que l’ocurrència del terme sí que se li va acudir en ple Empordà. Concretament un dia que passejava vora l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols.

Tots els que l’heu vista i sentida i cantada la nostra costa, i tu, Llaverias, que l’has sorpresa en tots els racons amagats, en totes les hores d’esplai amorós i de fúria apocalíptica: ¿Hi ha res com la nostra costa? [...]

A

També et pot interessar