,
07/05/2023
Crítica cultural
Foto:
Oriol Abulí

Totes les ànimes de Momi Maiga

El moviment és la clau. Jorge Drexler ho manifesta molt clarament a Movimiento: som una espècie viva, perquè ens movem i ens precedeixen generacions i generacions d’immigrants. Som “de todos lados un poco”. Com Momi Maiga, qui fa més de dues dècades va créixer a Casamance (Senegal), amb la família Cissokho, la qual des dels sis anys el va educar amb tradicions musicals i el va portar a tocar la Kora. Els anys l’han portat a barrejar el jazz ètnic amb el flamenc i els ritmes de Senegal, amb una bonica veu que canta en Mandika i Wolof. Els músics que l’acompanyen, com va passar el passat dissabte al Jardí de Figueres, fan combinar els sons de les cultures de Casamance, Mèxic i Catalunya.

Tancant els ulls, el públic del teatre emblemàtic figuerenc podia viatjar en molts llocs alhora, i no només geogràficament parlant: la percussió del català Aleix Tobias, el cello de Marçal Ayats i el violí del mexicà Carlos Montfort ens van presentar Nio, que en mandika vol dir ànima. Una bellesa per les orelles i una novetat també per la vista, ja que d’una carabassa i 22 cordes en surt una sonoritat autèntica, hereva de més de 70 generacions. Catalunya tot just comença a descobrir la música de Maiga, entre concerts (arreu del país) i projectes (l’experiència immersiva en que va participar al CCCB), però el públic figuerenc no oblidarà aquesta proposta que va acabar de la manera més solidària i integradora possible.

I és que tres escoles figuerenques, l’Amistat, Josep Pous i Pagès i Anicet de Pagès i Puig, van ser partíceps del projecte de ConArte Internacional: més de 120 nens i nenes d'entre 8 i 13 anys van pujar al final del concert per interpretar dues peces del repertori, fent així aixecar tot el teatre i fent-nos sentir en qualsevol país de l’Àfrica Occidental, sense renunciar a l’esperit més proper del flamenc i del jazz amb el que estem acostumats.

Celebrem, doncs, el moviment que ha portat a Momi Maiga i les músiques del món a barrejar-se i trobar-se en aquesta ànima que és Nio i la lluita contra les guerres i a favor de la llibertat i l’educació que les lletres d’aquest preciós recull ens han portat. Que no quedi en una anècdota, aquesta proposta integradora de comunitats que encara no rebem prou obertament, tant a Figueres com altres racons del país. Torno a Drexler: “yo no soy de aquí, pero tú tampoco”. La cultura, en aquest sentit, sí que és un luxe, i per totes les butxaques.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

04/05/2024
“Crida als ocells de colors llampants” és com l’Òscar més alt dels Òscars, (poca presentació cal després de més d’una dècada de La Competència), l’Andreu, titula el seu primer espectacle en format monòleg (stand-up).
04/02/2024
Quan no pot anar millor, empitjora. I empitjora quan no pot anar millor.
17/12/2023
Assolint la majoria d’edat des d’aquella maqueta Catalonautes, un 75% d’Els Amics de les Arts arribaven dissabte amb totes les certeses al Teatre Jardí per presentar el sisè disc, Allà on volia.
20/11/2023
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.