Jordi Costa ‘Sec’: “A Strombers apostem per la música d’arrel, la que defineix la cultura d’un poble"

El 6 de febrer, el grup del Bages presenta el disc ‘Tavernaris’ a l’Ametlla de Mar

Judit Monclús

31/01/2016

Música

En un diccionari de sinònims com cal, al costat de la paraula ‘festa’ hi hauria de sortir una foto dels Strombers. O, en el cas que es tracti d’un diccionari on line, d’un vídeo d’un dels seus concerts. El 6 de febrer arriben a l’Ametlla de Mar, en plena celebració de les Festes de la Candelera, per presentar el seu darrer disc, ‘Tavernaris’, on compartiran escenari amb els Lax’n’busto. Nosaltres hem parlat amb Jordi Costa ‘Sec’, un dels cantants del grup de Cardona, sobre la nova etapa que inicia Strombers amb aquest nou disc.

"La festa es considera que és una forma d’evasió, de no afrontar la realitat i els problemes, però la festa és clau en la història de la humanitat perquè és on ens expressem de la manera més catàrtica i sincera"

- Les tavernes han aportat molt a la història musical del nostre país. És on sorgeixen les millors històries per ser cantades?
Les tavernes són un espai de llibertat d’expressió on la gent deixa enrere el seu dia a dia i es relaxa, independentment de les seves tendències polítiques, esportives, etc. És un espai on es comparteix i es divulga cultura, i on es palpa l’essència d’un poble. Quan nosaltres parlem de les tavernes, no és que reivindiquem aquest espai, que a vegades es concep com a fosc i tancat, sinó que reivindiquem l’ambient o la química que es genera en aquest tipus d’espai i que es pot recrear en qualsevol altre lloc: la plaça d’un poble, un menjador durant la sobretaula... És d’aquest ambient d’on en poden sortir molt bones històries. Evidentment, però, qualsevol història que es visqui intensament és digna de ser cantada.

- És l’espai on es van gestar les cançons de 'Tavernaris'?
El primer disc d’Strombers, 'Fiesta Ilegal' (Zinetik Records, 2003), sí que es va concebre gairebé tot al Firabar de Cardona, eren altres èpoques i el funcionament era diferent. En el cas de 'Tavernaris', algunes cançons que es van gestar per a aquest disc van ser fruit d’un repte intern de la banda: que cadascun de nosaltres compongués una cançó cada dia. Durant quaranta dies seguits cadascun dels que hi participàvem vam fer quaranta cançons. Van sortir idees molt interessants, va ser una estressada molt bèstia però, a la vegada, un repte intern molt bonic.

- 'Tavernaris' és el vostre sisè disc d’estudi, pel qual heu comptat amb nou productor, en aquest cas Roger Rodés. Quina empremta ha deixat al disc?
Vam decidir treballar amb una persona externa perquè crèiem que era el moment perquè algú, des de fora, pogués donar el tracte que consideràvem que feia falta a les cançons del nou disc. A partir d’aquí, el Roger ens ajuda a confeccionar el so que nosaltres li volíem donar i a posar el vestit final a les cançons. Amb això trobem un nou so que s’identifica molt amb les sonoritats llatines, amb una secció de vents molt bèstia i amb una secció de percussió també impressionant. L’aposta del Roger per aquest so molt més llatí va ser pel fet d’incorporar instruments de corda com el tres cubà, la guitarra acústica i l’ukelele. La seva experiència ve avalada pel fet d’haver signat discos de gent tan important com Jorge Drexler, Macaco o Manolo García.

- Us heu deixat portar més que mai per la influència de la música sud-americana en les vostres noves composicions. Reflex de la vostra estada a Xile l’any passat?
Aquesta influència ja ve des de les arrels d’Strombers, des de la part més interna de les nostres cèl·lules. El que passa és que en aquest disc s’ha fet més obvi perquè a nivell acústic ho hem tractat d’una manera més evident. De fet, algunes de les influències principals d’Strombers són grups com Los Auténticos Decadentes, Charly García i Bersuit Vergarabat, que són llatinoamericans.

- Heu inclòs al vostre nou disc una versió de la cançó 'Gracias a la vida' de Violeta Parra, considerada un “himne humanista” de la música xilena. Per què la vau escollir?
A Xile sí que neix el motiu de versionar aquesta cançó. Quan vam fer la gira xilena la vam incorporar, la gira anterior ja la tocàvem i de cara al nou disc, 'Tavernaris', la vam acabar perquè només la tocàvem als directes. La vam escollir perquè ens hi sentim identificats. A Strombers apostem per la música d’arrel, la música popular, la que defineix la cultura d’un poble i defineix com som, i ho fem amb himnes com 'Tocant el cel amb la mà', 'Patum', 'El Pessebre Ideal', etc. 'Gracias a la vida' no deixa de ser el mateix però a la xilena. Violeta Parra sempre ha defensat la música rural, popular i d’arrel. En aquest sentit, el paral·lelisme entre Strombers i Violeta Parra és evident perquè considerem que entenem la música de la mateixa manera. Això sí, amb tota l’estima del món i amb tot el respecte, ens encanta com ens ha quedat i considerem que és una de les petites joies d’aquest disc.

- Amb cançons com 'Power To The Barretina', i amb altres de discs anteriors com 'Tocant el cel amb la mà', 'La nit de Sant Joan' o 'Patum', festegeu les tradicions catalanes d’arrel popular. És la quota reivindicativa d’Strombers?
Nosaltres defensem la música d’arrel i cantant-li a totes les nostres festes creiem que és el millor homenatge que li podem fer. De totes maneres, l’homenatge més gran ens l’ha acabat fent la gent, perquè nosaltres només hem fet cançons que un cop les llences al vent, la gent les pot agafar o no. Per sort, la gent les ha fet himnes i són cançons que, amb moltes altres, formen part de la cultura popular catalana i del cançoner popular català. És la nostra reivindicació, no solem posar-nos en política, cantem en català i castellà i cantem a la cultura catalana i a les cultures del món d’una manera maca, sana i humanista com ho hem fet amb 'Gracias a la vida'.

- Diuen que la tristesa és creativa, però vosaltres transmeteu optimisme i vitalitat. Què us inspira a l’hora de fer cançons?
És cert que de la tristesa neix molta creativitat perquè és un estat molt extrem, de desesperació moltes vegades. Nosaltres, però, li cantem des de l’eina que la combat, que és l’alegria i la festa. Entenem que una societat sense festa no és una societat sana i la festa, a vegades, s’ha banalitzat. Es considera que és una forma d’evasió, de no afrontar la realitat i els problemes, però la festa és clau en la història de la humanitat perquè és on ens expressem de la manera més catàrtica i sincera. A part, l’alegria compartida no té preu. Per això, nosaltres cantem a l’alegria i a la festa. És necessari que una societat reconegui la festa com una cosa clau en la seva personalitat, sense cap mena de prejudici i sense amagar-se’n.

- Vau presentar 'Tavernaris' el passat desembre al Firabar de Cardona, l’espai que us va veure néixer com a grup. Amb la perspectiva que atorga més d’una dècada de trajectòria, com valoreu l’evolució del grup?
Amb un orgull espectacular. La banda porta entre dotze i quinze anys d’història, n’ha vist passar de mil colors, ha estat a dalt de tot i ha estat present en l’escena musical catalana durant tot aquest temps. També ha estat en els millors festivals i ens sentim molt estimats per la gent. El telèfon no ha parat de sonar tota la vida i això que la banda sempre ha estat una mica apartada de les indústries musicals i les nostres estratègies comercials sempre han estat, simplement, fer cançons i sortir a cantar-les. Això no pot provocar res més que satisfacció i orgull. Després de tant de temps, en un moment com el que estem passant ara, on surten tantes i tantes bandes, on hi ha tant i tant talent, on s’està professionalitzant la indústria i l’escena musical catalana fins a uns punts inimaginables, el fet de continuar colze a colze amb les bandes que estan sorgint i que són les ninetes dels ulls de tot el jovent i seguir sentint-nos estimats veient que el país compta amb nosaltres per les nits de concert i de festa major, no té preu. No es pot demanar més. El millor que té una banda és la gent i nosaltres, ho tenim. Som afortunats.

- No us podeu queixar pel que fa a volum de concerts que feu a cada gira. Aquesta que heu encetat recentment on us portarà?
De moment, ens porta a un principi de gira d’hivern que no havíem fet fins ara i d’alguna manera ens en sentim orgullosos perquè sembla que l’escena musical catalana es para quan arriba l’octubre i les sales només acullen gires d’artistes estrangers. Ens trobarem per algunes sales de Catalunya i algunes festes majors d’hivern intentant que la gent vegi com sonen les tretze cançons de 'Tavernaris'. El més bonic d’aquest directe és com hem aconseguit compaginar cançons velles i noves, les que ens han dut fins aquí, i les que ens duran una mica més enllà. A partir de la primavera, comencem a sortir a Espanya. Tenim dates tancades al País Valencià, al mític festival Viña Rock, al País Basc, etc., i la intenció és poder sortir cap al món. Hi ha coses a punt per Europa i altres coses que a mesura que vagin sortint us les anirem explicant. La intenció és girar fort!

- I pels que encara no us hagin vist mai, com els convenceríeu perquè el proper 6 de febrer no faltin a la cita a l’Ametlla de Mar?
Ens agradaria que vinguessin i haver-los convençut després de veure el concert. Més que en paraules, ens agradaria convèncer-los amb la nostra nova posada en escena, el so, en aquest nou directe en què hem fet tractament musical i de llums com mai abans. Comptem amb la producció de Dani Bertomeu a la il·luminació, que és un dels grans al nostre país i amb qui hem fet un treball molt intens. En aquest nou directe, hem invertit molt en això i creiem que el paisatge energètic, rítmic, musical i sonor que pot tenir un concert no pot arribar del tot a la gent com tu ho entens si no tractes bé la il·luminació. Aquesta ha estat la gran aposta d’aquest any, a part del nou disc. Molts que mai haguessin pensat que escoltarien Strombers, amb aquest disc segurament canviaran d’idea. Per tant, la gent que vingui, segur que veurà un nou directe d’Strombers i la gent que ja ens ha vist ho trobarà nou, canviat i fresc.

Més informació:

Concert de La Candelera de l'Ametlla de Mar: Strombers + Lax'n'busto
Dissabte 6 de febre, 00:30h
Poliesportiu municipal 'Galetet'
Fitxa d'agenda Surtdecasa