Jump to navigation
Anna Brull acaba de rebre un premi que la considera la millor cantant revelació d’òpera a Àustria. Però ella, modesta, només dóna les gràcies i riu, com sense acabar-s’ho de creure. “Estic molt agraïda, és una sort molt gran rebre aquest premi”, diu. “De veritat que no m’ho esperava. És un premi que m’ha arribat com un regal. Aquest paper, que era el protagonista femení, el vaig disfrutar molt. Ha sigut el meu primer paper tan important, i que m’hagin donat el premi quan només he fet aquest ha sigut molt emotiu”.
Brull espera poder tornar a fer aquest paper, ja que era el de Rosina, la protagonista d’'El Barber de Sevilla' de Gioachino Rossini, que va cantar durant la temporada 2015-2016 amb el Teatre de Graz. “Aquest paper va ser molt important. Crec que el Teatre va creure molt en mi en el moment d’assignar-me’l. Estava tot sola a l’escenari, no tenia ningú que em pogués substituir. Com a solista havia d’aguantar molt”, explica. “Però l’Isaac Galán, que feia del Barber, Fígaro, va ser un molt bon company de feina. I és de Saragossa”.
Brull porta quatre anys a Àustria, després d’haver passat per Itàlia, Alemanya i França. L’ampollenca sempre ha tingut molt clar que volia dedicar-se a la música, tot i que a la seva família no hi havia cap músic. Va començar amb el piano al Conservatori de Tortosa i després va estudiar pedagogia del cant a l’ESMUC. “Vaig tenir la sort de conèixer una gran pianista que vivia a l’Ampolla i podia estudiar piano amb ella. Es diu Edith Fischer, i dins del món del piano solista és molt important. Des que jo tenia 14 anys que anava a Suïssa amb ella i aprenia”, detalla la mezzosoprano. “Va ser ella que va parlar amb els meus pares”.
La música es va apoderar de la vida de Brull des de sempre, però l’òpera i el cant va arribar més tard. “Vaig començar als 19 anys, que és força tard. Va arribar com sense decidir-ho”. Però el fet d’haver estudiat piano, afirma, la va ajudar moltíssim en la seua trajectòria i va contribuir que fos més autònoma. “La disciplina és la mateixa, jo sols vaig canviar d’instrument, del piano a la veu”, expressa. “El cant té el poder de la paraula, i el que sento amb el cant és que puc arribar al públic d’una forma més directa”, assegura.
Però el cant significa aglutinar també un altre llenguatge: l’idioma. Brull parla català, castellà, francès, anglès, italià i alemany. “Per respecte professional intento aprendre les llengües que canto. De rus, per exemple, no en canto. Sempre hi ha paraules o frases que no acabes d’entendre, però més o menys has de saber què està passant o què t’està responent l’altre personatge”, valora l’ampollenca.
De moment, la cantant només ha actuat a les Terres de l’Ebre (i a tot Espanya) al Certamen de Música Clàssica i Popular Eloi Mestre de l’Ampolla en diverses ocasions, com l’estiu passat. “Aquest estiu no tinc previst cantar a l’Ampolla. Però sé que als del meu poble els agrada molt que vingue i que tinc tot el seu suport”, afirma.
Premis del Teatre Musical d’Àustria (Österreichischer Musiktheaterpreis)