Roman Aixendri

Foto: 

Cedida

Roman Aixendri: "En un món on tot es vol ràpid i senzill, la filosofia et fa aturar i t'exposa complexitats"

El filòsof campredonenc presenta el seu primer poemari 'Eva i les meves arrítmies'
Anna Zaera
,
25/09/2023
Llibres
El filòsof campredonenc Roman Aixendri presenta el seu primer poemari 'Eva i les meves arrítmies', un treball sorgit de les experiències vitals del darrer any, marcades per una situació laboral asfixiant. Un poemari, il·lustrat per Toni Ruiz, que és tota una declaració d'amor a la filosofia i també a l'amor de parella i de tot l'entorn. Aixendri, que ha optat per l'autoedició en la seva òpera prima, fa un repàs als seus autors i autores de referència, sense oblidar les filosofies anònimes i quotidianes, que també ocupen el mateix estadi de privilegi. Hem parlat amb ell.
De vegades, quan no puc dormir faig llista de filòsofs i filòsofes seguint l'abecedari en comptes de comptar ovelles

- Quan neix la idea d'aquest poemari?
La idea sorgeix a finals de març. Jo agafo una grip existencial que em desborda. Sentia que la situació laboral meva era desconcertant. Ens canvien el model educatiu de manera tan urgent que no hi ha eines per explicar-nos, ni com aplicar-lo. Al mateix temps, ens demanen al professorat que està en abús de temporalitat que ens presentem a un concurs de mèrits i, que si no el passem, fem oposicions, i si no les superem, ens amenacen de fer-nos fora.

- Tot això després de la pandèmia?
Sí, veníem de tres anys de mesures militars als instituts pel tema de la Covid. Si ajuntes tot això a la crisi climàtica i econòmica que ja s'estan fent endèmiques, el meu caràcter de patidor, imagina't. No entenc com no està caient més gent.

  • imatge de control 1per1

- I què fas davant d'això?
Començo a anar a teràpia i la meva parella em dona tot el suport del món i em mostra el seu escalf, escolta i acceptació. Vaig pensar que la manera d'agrair-li-ho era creant un llibre dedicat a ella i que pogués llegir-lo la gent. Anar-lo escrivint, vaig pensar que em serviria per poder expressar la meva impotència davant el meu estat i l'estat del món. Una impotència que em fa sentir indigne però que vull normalitzar.

- Un filòsof poeta o un poeta filòsof?
La meva vocació és la d'entendre i la d'entendre'm. Per tant, soc un amant del saber. La poesia és una manera d'expressar-me. Sento que l'estil poètic em permet ser més musical, més aixoplugador, més càlid. Al cap i a la fi, és una de les meves eines de treball. La meva aproximació a tot el que faig sempre és filosòfica i no només escric poesia. Així que poso per davant la filosofia però sovint la cuino amb poesia.

- Un poemari d'amor romàntic o d'amor en general?
És un poemari d'amor tan particular com pot ser l'Univers. He intentat que, l'amor que sento per l'Eva i l'agraïment que li vull transmetre, pogués sentir-lo qualsevol persona que llegís 'Eva i les meves arrítmies'. He buscat escoltar els ritmes amb què m'expresso per poder transmetre paraules senzilles i quotidianes però carregades de sentit i de gratitud.

- També és un poemari molt crític amb la situació actual?
El món està en una situació estressant. En el moment en què la humanitat és més productiva que mai i que ens caldria poc per viure, els mitjans i els gurús ens fan entendre que mai fem prou, que sempre podem fer més, que hem de produir encara més. Fins i tot en el temps de lleure hem de produir. En aquest cas, continguts per vendre la nostra imatge i guanyar likes o més diners. Cada vegada és més difícil desconnectar o descansar la ment una estona. Sempre hem d'estar ocupats.

- En quins detalls concrets ho perceps?
No veiem que si posem panells solars no és per ser ecològics, sinó per guanyar rendiment econòmic? Si arranquem arbres per plantar estructures metàl·liques és perquè donen més diners, no perquè sigui més ecològic. I això està passant amb tot. Crec que la classe política i els mitjans de comunicació estan ajudant a generar angoixa. Per una banda, els polítics tenen por de fer front a les megacorporacions i no s'atreveixen a aplicar agendes socials ambicioses i se centren a tapar petits forats mentre el vaixell s'enfonsa. El vaixell de la població, evidentment. Les embarcacions i avions dels rics continuen circulant i contaminant a tota velocitat. Els mitjans de comunicació també estan fent molt mal. Els seus clickbaits estan carregats de frases apocalíptiques i desconcertats que només generen ansietat. Els principals mitjans de comunicació estatals s'han convertit en un programa de successos que ens va preparant per al pitjor. Si no parlem de malestar en l'era que se suïcida més jovent i en l'era en que tots ens sentim tan vulnerables que hem d'anar a teràpia és perquè hem assumit que el malestar és quelcom personal i íntim i que és la mateixa persona la culpable. Jo, en canvi, penso que hem de poder mostrar les incoherències i tensions que provoca aquest model mediàtic i econòmic en què vivim.

- Al poemari, hi trobem referències de filòsofs de capçalera, quins són els autors o autores que més t'inspiren?
Nietzsche em va fer estimar la filosofia. Va ser el primer filòsof amb qui vaig connectar i que sempre, d'alguna manera o altra, guia els meus passos en allò que jo entenc per filosofia. No tant pel seu contingut o idees sinó per la seva voluntat de qüestionar per modelar el caràcter. A més, crec que el segle XXI li deu molt a Nietzsche per a bé o per a mal. La postveritat i el relativisme que predomina en l'actualitat són les restes que ens han quedat de les investigacions del forense Nietzsche sobre la mort de Déu. Si creiem que totes les opinions valen el mateix o que els fets no haurien de fer malbé un bon titular és perquè no hem superat encara a Nietzsche. Bertrand Russell i Wittgenstein també són dos filòsofs que em guien. M'agrada la ironia i compromís del primer i la visió del llenguatge com a eina del segon. Ambdós són filòsofs rigorosos i la meva visió poètica al mateix temps la compagino amb la meva confiança amb el rigor científic. María Zambrano pel seu estil poètic i pel seu amor a l'escriptura m'aixopluga en molts moments i al mateix temps estic introduint-me en la filosofia de Maurizio Ferraris que intenta combatre la postveritat i el relativisme amb un nou enfocament realista. Però n'hi ha molts i moltes més. De vegades, quan no puc dormir faig llista de filòsofs i filòsofes seguint l'abecedari en comptes de comptar ovelles.

- I els filòsofs vius de referència?
Peter Sloterdijk és un dels filòsofs actuals que més m'agrada. És irònic, fa servir la filosofia com una eina per destapar incoherències d'altres autors. Al mateix temps reflexiona sobre temes molt actuals i diversos, sempre buscant eines per intentar fer una societat més habitable. El seu amic Zizek també em sembla un filòsof de referència. És profund i és mediàtic i compaginar les dues coses és molt difícil. Hi ha coses de Zizek amb què no estic d'acord, però la seva capacitat de reflexió m'alimenta moltíssim. També he de mencionar a Josep Maria Esquirol, exprofessor meu, a qui voldria dedicar també aquest llibre perquè la seva manera d'enfocar les coses i la seva cura cap a la quotidianitat han ajudat a poder parir aquest llibre. I voldria destacar a Laura Llevadot. Sobretot perquè em va fer descobrir Derrida i Kierkegaard, perquè va portar a Barcelona el Barcelona Pensa i m'hi va fer formar part i perquè la seva manera de tractar les persones em sembla molt enriquidora. La filosofia no només va d'escriure i d'enraonar sinó que també de saber estar al costat de l'altra gent i ella ho fa molt bé.

- Què n'opines del lloc que ocupa la filosofia en la societat actual?
A Educació és una assignatura que sembla cada vegada més incòmoda. En un món on tot es vol ràpid i senzill, la filosofia i et fa aturar i t'exposa complexitats. Per tant, a molts gurús de l'ensenyament els hi pot semblar anacrònic que expliquem textos de fa vint segles. Però a la vegada és una activitat revolucionària, perquè permetre'ns donar-nos temps en una època d'hiperocupació és cuidar-se a un mateix i als que ens envolten. El món viu una situació molt complexa. Canvien els paradigmes constantment. Sembla que hi hagi més llibertat que mai, però a la vegada estem més controlats que mai. Creiem que tothom té dret a opinar, però a la vegada comencen a censurar-se moltes actituds i opinions. Sembla que es vulgui fomentar el respecte pels altres, però per les xarxes no para sortir bilis contra algú. Si la filosofia té com a vocació orientar, la filosofia ara mateix és més necessària que mai. Però que sigui necessària no vol dir que la gent la valori.

- També la filosofia es va posar de moda en els darrers anys com a expressió cultural?
El Barcelona Pensa, per exemple, ho va petar en els dos anys en què hi vaig col·laborar portant la comunicació. Però l'entrada era gratuïta i ens va costar moltíssim trobar finançament. El Govern d'Ada Colau també va crear una biennal de pensament que irònicament competia contra el Barcelona Pensa i que tenia un pressupost força elevat. Això sí, per portar estrelles mediàtiques de la filosofia. El problema que tenim és que paguem per la gent mediàtica més que per la gent que ens atorga propostes interessants.

- Què me'n dius de les il·lustracions?
Quan vaig començar a idear el llibre vaig pensar en Toni Ruiz per il·lustrar-lo. En primer lloc, perquè va ser el meu heroi de la infantesa. Ell dibuixava molt bé i era uns quants anys més gran que jo i jo volia ser com ell. Ja d'adults vam començar a col·laborar. Un dia li vaig demanar que il·lustrés articles meus per a diferents mitjans i des de llavors no hem parat de treballar plegats. M'agrada molt el que fa i m'agrada que es visibilitzi el seu art. Fent un llibre de poemes hauria pogut prescindir d'il·lustracions, però quan penso el que faig ja penso amb Toni immediatament i com ho il·lustraria. Toni és dibuixant per vocació i busca qualsevol cosa per plasmar-ho en paper. No és la seva feina, però és el que li dona vida. No pot parar de dibuixar, és la seva teràpia, crec, i jo no vull parar de demanar-li dibuixos per fer coses junts.

Més informació: 

A

També et pot interessar