L'editora de la filosofia de proximitat

Glòria Sabaté és una dona al capdavant d'una editorial rural, Tartaruga Edicions

Anna Zaera

29/01/2016

Llibres

Glòria Sabaté (Alfara de Carles, 1979) és editora. Segons ella, el secret d'aquesta professió és posar per davant la cultura a l'economia. Per contrarestar aquest afany mercantilista d'alguns cercles literaris d'elit, aquesta editora aposta per la reflexió filosòfica i pel pensament rural, unes temàtiques que conviuen amb una manera de fer que proclama el tracte proper amb els autors i els lectors. Sabaté fa cinc anys que va decidir emprendre el projecte de Tartaruga Edicions, nascut del desaparegut Cinctorres Club i que continua l'herència de l'obra literària i filosòfica de l'autor Juanjo Rovira, qui va introduir Sabaté en el món de les lletres.

"El que tens a 50 quilòmetres a la rodona és la teua terra màtria, la que hem d'habitar i conservar. Pots fer-te gran enllaçant de proximitat a proximitat. Si tu et dones a conèixer a 50 quilòmetres, aquests ho donaran a conèixer a 50 més"

Tartaruga Edicions ha publicat llibres tan interessants com 'Barcelona de carrer' i 'Tortosa de carrer', un recull d'imatges i reflexions que configuren un tractat de sociologia urbana; 'Pa blader', una reflexió de Rovira sobre la societat a través del pa artesanal o, un dels darrers, 'Breu Tractat de Filosofia Rural', una obra que recull el pensament de Rovira en referència a la pèrdua d'identitat de les societats globalitzades i envaïdes pel capitalisme. Tartaruga Edicions també ha publicat una col·lecció de llibres de cuina senzilla i algunes històries de vida d'empreses mitjanes de la zona.

- Et vas convertir en editora per casualitat?
Totalment. Jo sóc enginyera informàtica de professió, i fa vuit anys vaig començar a treballar a Cinctorres Club, com a dissenyadora de la seva pàgina web. Poc a poc, vaig començar a fer tasques de maquetació i, quan Juanjo Rovira es va jubilar, vam pensar la possibilitat de crear una nova editorial que recollís l'herència de l'anterior. Continuem distribuint la col·lecció de llibres de Cinctorres Club i, a més, hem engegat nous projectes, mantenint l'essència de parlar de tot allò que passa al nostre voltant i que volem que les noves generacions tinguin present.

- Com has rebut aquest canvi de la tècnica al món de les lletres?
Per a mi és més saludable així, aquesta feina m'aporta felicitat. Treballo i ho faig a gust. No em cal despertador. Coneixo persones amb un nivell intel·lectual altíssim, fet que em compensa la falta d'un salari fixe cada mes. És una vida molt més sociable. Hi ha companys informàtics que treballen perquè han de pagar la hipoteca.

- També vas decidir canviar el nom de l'editorial...
Sí, va ser una manera de fer-me el projecte més meu. Com a dissenyadora, treballava amb el nom comercial de Tartaruga Five i, per això, vaig pensar en seguir utilitzant-lo. Les tortugues són lentes, però sempre acaben arribant a tot arreu.

- Aquest canvi d'etapa, suposa també un canvi de filosofia?
Tartaruga Edicions vull que continuï sent l'editorial de l'obra del filòsof Juanjo Rovira. Per a mi és important donar a conèixer que aquí a la vora tenim un autor que no té res a envejar a molts autors internacionals. És un pensador i escriptor incansable, a qui li agrada reflexionar sobre tot allò que passa en la nostra vida quotidiana. Li interessen els fenòmens que es donen als nostres carrers i va recollir-los en el llibre 'Tortosa de carrer', així com també el risc que suposa la societat de la velocitat i les massificacions en el llibre 'Breu Tractat de Flosofia Rural'. No m'importaria seguir apostant per aquesta línia filosòfica amb autors més joves. No ens hem d'anclar al passat, però sí saber d'on venim...!

- Al teu dia a dia quines són les activitats que més t'agraden fer com a editora?
Com és un editorial molt petit, tots els departaments passen per mi. El que més m'agrada és trobar-me amb gent que t'explica els seus projectes. És en aquesta interacció on em sento viva. M'agrada comprovar com una persona et porta a una altra, i aquesta a una altra, i acaben sorgint noves coses. Potser la part que porto més coixa és la comercial.

- Com t'imagines l'editorial d'aquí 10 anys?
M'agradaria tenir un bon catàleg de filosofia i autors locals. No vull aspirar a ser Planeta, però sí que m'agradaria ser una editorial coneguda aquí al territori. La il·lusió està, per això crec que em mantinc fent projectes.

- El fet de ser dona t'ha perjudicat?
Jo crec que no. Però com sóc molt innocent, potser no ho he detectat. He publicat llibres d'autors femenins i masculins i mai he tingut cap problema. Jo crec que no ho he tingut més dificil que Juanjo Rovira quan va començar amb Cinctorres Club.

- Com et veus en el panorama editorial a les Terres de l'Ebre?
Està clar que les editorials més grans tenen un circuit més tancat. Poden oferir a l'autor millors condicions, però moltes vegades hi ha llibres de molt poca qualitat que són un producte creat a través del màrqueting i la publicitat. Jo, si tinc un llibre i m'he llegit 10 o 15 pàgines i no l'he pogut continuar, considero que s'ha fet una despesa innecesària. Un llibre ha d'aportar valor, vocabulari, coneixement i idees.

- No creus en la publicitat en el món editorial?
Crec que s'ha d'arribar al lector a través del propi llibre. Que al llegir-lo pensin que és bo i el recomanin a altra gent.

- Trobes que una editora ha de tenir un caràcter especial. Què ha de tenir més?
Crec que és fonamental valorar la cultura i no l'economia. Has de ser constant i tenaç, i creure en el teu projecte. Rovira en el 'Breu Tractat de Filosofia Rural' diu que potser no és necessari córrer tant per arribar als llocs. El que tens a 50 quilòmetres a la rodona és la teua terra màtria, la que hem d'habitar i conservar. Pots fer-te gran enllaçant de proximitat a proximitat. Si tu et dones a conèixer a 50 quilòmetres, aquests ho donaran a conèixer a 50 més. Així és com podem arribar a l'Argentina! No fent la gran foguerada i que després no quedi cap resta de res. Això és ineficient.

- Aquesta manera de fer està lligada amb els teus orígens...
Sí, Anna. Jo sóc molt rural. M'agrada seguir vivint al meu poble, Alfara de Carles. Hi ha gent que viu als pobles, però que fan coses excessivament urbanites, com moure's en cotxe per tot arreu o estar ofegats per les hipoteques. Per a mi, no té preu anar-me'n a dormir a les 12 i no sentir cap soroll, només les campanes del poble. Tenim veïns que ens donen un cop de mà quan ho necessitem, una escola rural on els xiquets no fa falta que vagin de colònies per aprendre com són les gallines, ja que estan a les cases. Hem de generar cultura i coneixement d'allò que ens és propi.