Castanyes, moniatos, carabasses i més…

Deu persones de les Terres de l’Ebre ens expliquen com viuran la nit del 31 d'octubre
Surtdecasa Ebre
,
02/11/2012
Fires i festes

Nit de la castanyada? Festa de Halloween? Una nit com una altra, una nit especial? La nit de la castanyada continua sent una celebració marcada al nostre calendari de lleure, però és cert que les formes de celebrar-la han anat canviant amb els anys. Més que oferir-te un llistat amb les diferents opcions que hi ha per celebar-ho a les Terres de l’Ebre, hem pensat que seria millor que persones de totes les edats ens expliquéssin què és per a ells aquesta festa i els plans que tenen per aquest 2012.  

 
Arturo Gaya (56 anys, músic)
La castanyada té molt a veure amb l’arribada del fred i el tancament del cicle agrícola. Sempre l’he celebrat com una festa molt recollida, amb gent propera, si pot ser a la vora del foc, torrant castanyes després d’un soparet, llegint algun fragment del Tenorio i explicant-nos històries de temor. Sempre ho he viscut així des de molt menut com una tradició de casa nostra i ara em fa riure quan veig que la gent es disfressa de zoombie per anar a la discoteca. Això és molt americà però també surt a TV3... 
 
Jordi Arrufat (33 anys, polítòleg)
Començarem la nit amb una festa a casa on combinarem lo bo i millor de les dues tradicions, la catalana i la ianki. Les castanyes i panellets a un costat, la Jack-o'-lantern a la finestra de la planta baixa de la casa i les disfresses de rigor que farem amb material "low-cost". En acabar la festa, anirem fins al carrer de la Rosa de Tortosa, que enguany promet. S'està convertint en el racó més "hipster" de la ciutat. Alternativament anirem al pub Van Gogh d'Amposta, un clàssic que no falla mai per viure una autèntica nit de Halloween a les Terres de l'Ebre. Els espectacles i ambientació que organitzen arriben a superar en qualitat, segons el que ens han dit, als que fan a la mateixa Port Aventura, poca broma.
 
Montse Castellà (36 anys, cantant)
La meua nit del 31 d'octubre, com des de fa quasi quinze anys, la passaré dalt d'un escenari. En este cas a La Ràpita, al Bar La Bodega. Serà a les 21.30h. En el cas dels músics, les dates festives dels calendaris van sempre lligades al treball (Sant Joan, Nadal, Cap d'Any, Carnaval, etc). Em considero afortunada per seguir convertint afició en professió. L'únic 'handicap' és no poder compartir-lo amb els amics. La solució és que vinguen ells a celebrar la festa allà on tu cantes o, sinó,celebrar després la teua pròpia festa un dia qualsevol: jo ho he fet, per exemple, celebrant Cap d'Any un dimecre del mes de gener i és molt divertit! I és que, al final, allò important no és tant el què fas o quan, sinó amb qui ho fas.
 
Neus Barberà (29 anys, periodista)
La Castanyada, per a mi, sempre ha estat una "festa rústica amb amics". Des de ben joveneta, l'hem celebrat al Port, al mas d'algun iaio o a la muntanya d'algun amic. Una nit amb castanyes, música, jocs diversos i, sobretot, una nit de trobada amb tots els que, per motius diversos, no ens veiem tant com voldríem al llarg de l'any. Encara no se què farem enguany, però suposo que seguirem esta tradició - encara que ho organitzéssem a última hora, per no perdre la costum.
 
Conxita Bertomeu (69 anys, mestra jubilada)
Aniré amb alguns dels meus amics a compartir un menú gastronòmic de la castanyada al meu poble. I després faran una mica d’ambient amb les carabasses aquestes il·luminades! Suposo que els restaurants intenten ajustar molt els preus per aquestes dates i realment ens compensa no fer el sopar. Ingredients com els bolets, la carn de caça, el moniato i, de postre, els típics panellets segur que no faltaran. Al acabar farem un ballet i cap a casa. El dia següent hem d’anar al cementiri a visitar a aquells que ens han deixat.
 
Hernán en H (23 anys, il·lustrador)
Per a la castanyada baixaré a Amposta per fer amb uns col·legues de La Ràpita proves d'estampació amb serigrafia a camisetes per veure'n el resultat i pensar en futurs projectes. També tenim pensat, amb els amics i amigues, fer una rostida per alguna caseta del Delta i, després, sortir a fer unes cerveses i agafar/menjar castanyes, com tota la vida. Ah! També tinc pensat sortir una nit a fer algun grafitti però no li digueu a ningú que la meva iaia no me deixa!
 
Francesc Millan (17 anys, estudiant)
En un principi, per aquesta època, anem a una casa que un dels meus millors amics té a La Ràpita i ens quedem allí dos o tres dies. La nit de la Castanyada la passarem allí, soparem al xalet (rostida de carn, castanyes, beguda...) després de sopar farem la típica partida de pòker (després de cada sopar tenim per costum fer-ho) i, un cop acabada, marxem cap algun lloc on hi hagi festa. Segurament anirem a la Metro que cada any fan una "Festa Halloween" i on molta gent va disfressada perquè, així, l'entrada és gratuïta. Un cop s'acabi la festa tornarem al xalet i passarem el dia de Tots Sants allí.
 
Emigdi Subirats (44 anys, professor)
Per la Castanyada solem anar amb els companys de la colla a celebrar-ho. Organitzem una revetlla a casa d'algú de nosaltres, normalment en una horta prop de Campredó. Després de sopar organitzem alguns tipus d'activitats o jocs de taula per als xiquets per tal que passin una bona estona. També és una manera de veure'ns, ja que si no és en aquestes ocasions no estem mai junts tots.
 
Eli Bonfill (29 anys, oceanògrafa)
He de reconèixer que no sóc massa de festejar la Castanyada en concret, i encara menys el Halloween, que em sembla una festa americana que competeix amb la nostra festa tradicional. Aquest any segurament celebraré la Castanyada a casa els meus pares a Sant Celoni fent un sopar amb la família o bé a les Fires de Girona amb les meves amigues de la universitat, ballant a les barraques i retrobant-me a antics coneguts de quan estudiava allà. A Girona fa més fred i encara tens la sort de veure castanyeres (o firaires reconvertits a castanyers temporalment) i vulguis o no fa una mica més de sensació de castanyada.
 
Josefina Buitrago (83 anys, mestressa de casa)
La festa de la Castanyada és una de les meves preferides. Uns dies abans ja començo a preparar els panellets. M’agrada molt mirar revistes i programes de cuina perquè així em donen idees per fer-los de diferents sabors – de xocolata, de coco, d’ametlla...) i textures (coberts de pinyons, de virutes de xocolata, de sucre en pols...). Alguns els regalo a la veïna i altres els hi dono al meu fill i la dona perquè se’ls mengin el dia de la Castanyada amb els amics. Per la nit, anem a casa d’uns amics de la colla i cuinem una mica de carn a la brasa i uns bons entrants. Abans solíem fer més festa però ara alguns de la colla ja són una mica grans i volen anar a dormir aviat.
 
   

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar