Arturo Gaya: 'Fan falta més espectacles produïts aquí, encara que això suposi pagar entrada'

Si “se mangia, se bevi e se trova un amico”, no cal preguntar res més. 'La Taverna d'Enrico' és tot un referent de la Festa del Renaixement. L'espectacle que presenta les aventures de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en aquesta època acompanyats d'una colla d'artistes que fan de les seues a la taverna d'Enrico Provinciale és dels més concorreguts durant aquests dies.

 

Amb una mitjana de 4 funcions diàries, gairebé 35.000 espectadors ja han gaudit durant aquests quinze anys de l'espectacle. Si encara no l'heu vist, no us el podeu perdre. La majoria repeteix. Surtdecasa.cat ha repassat amb Arturo Gaya (Quico el Célio) la història d'un èxit que no decau.

 

- Després de 15 anys de trifulques, Enrico sempre aconsegueix que no li tanquin la taverna. Qui o què li dóna aquesta sort per escapar-se’n?

Evidentment és la resposta del públic perquè per molta voluntat que hi poséssim, si no fos per la gent que ens ve a veure no hagués tingut aquesta continuïtat.

 

- Com sorgeix ‘La Taverna d’Enrico’?

Va ser una proposta que ens va fer qui en aquells moments era el director i fundador de la Festa, Ramon Cardús. Ens va demanar d'oferir un espectacle fix que es pogués anar repetint d'any en any. Nosaltres vam pensar què podien ser els Quicos en aquell temps i se'ns va acudir que podíem ser uns rodamons, gent que anava demanant, artistes... I ho vam idear com un cabaret d'època permetent-nos una sèrie de llicències històriques amb molta comicitat. A la vegada, també hi volem reflectir la suposada convivència que hi havia entre àrabs, jueus i cristians.

 

- Heu necessitat realitzar investigació històrica per preparar l'espectacle?

Hem anat bastant per lliure però cal dir que la Festa del Renaixement compta amb una comissió assessora en temes històrics que, any rere any, ens ha anat dient quin era el motiu de la Festa (la visita del Rei, reivindicar la figura de Cristòfol Despuig...). A partir d'aquí, hem mirat d'anar introduint una sèrie d'elements per diferenciar l'espectacle del de l'any anterior, ja que 'La Taverna d'Enrico' no canvia, és com Els Pastorets o La Passió.

 

- Llavors, el que ha canviat més en aquest espectacle han estat els actors que han interpretat els diferents personatges...

Som unes vint persones i durant aquests 15 anys s'han anat renovant. El primer Enrico va ser Quique Pedret, qui actualment és lo Noi però que en aquell moment l'interpretava Xavi Borràs. L'any següent vam tenir un altre Enrico de la mà d'Ivan Beltran i, durant els altres dos anys, en vam alternar dos: Cesc Casanovas i Xavi Serrano, a qui la gent coneix per les seues aparicions als programes 'Polònia' i 'Crackòvia'. Des de fa uns quants anys, tenim a Isaac Morera, que és l'actual Enrico. Han anat passant molts actors i, depenent de les seues habilitats i especialitats, hem modificat alguns aspectes de l'espectacle.

 

- Aquest any compliu 15 anys de representacions i de plens absoluts en gairebé totes les sessions. Quin és el secret per ser un dels espectacles amb més èxit de la Festa del Renaixement?

Els Quicos ens sentim bastant volguts i notem que quan fem alguna proposta la gent ens respon. A part d'això, 'La Taverna d'Enrico' té una sèrie d'elements festius que fan que es vulgui acudir a la cita ja que molta gent ha repetit o ens ha portat públic nou. Una de les claus de l'espectacle és que és un ritual i la gent s'ho pren com una tradició a la qual hi assisteix cada any. A més a més, està molt integrat dins la Festa del Renaixement.

 

- Des de dins, com es viu un espectacle d’aquestes característiques?

Per a natros, 'La Taverna d'Enrico' és el trencament d'una rutina i una implicació de moltes hores. Els dies previs són de retrobada amb tots els actors, d'assajos parcials, d'assajos generals... I després, arriben els dies de representació que, físicament, són una mica durs, ja que fem quatre passis diaris i entre ells només tenim mitja hora per tornar-nos a posar en forma. Anímicament, però, és molt entranyable i ens fa molta il·lusió ja que la mateixa manera que ho fa amb el públic, a natros també ens transporta a una altra època. Són sensacions que es transmeten.

 

- Fa uns mesos vau presentar el llibre-DVD de ‘La Taverna d’Enrico’. En les representacions de la festa d’enguany, celebrareu l’aniversari d’una manera especial?

Tenim un guió i unes cançons bàsiques, però encara hem de decidir quin petit gag o al·lusió farem a aquests quinze anys. Ens agrada molt celebrar aniversaris o sigui que segur que farem alguna cosa...

 

- Tot i la feina que comporta ‘La Taverna d’Enrico’, has pogut veure altres espectacles de la Festa del Renaixement? Apostaries per altres propostes?

Des que estem traslladats a la muralla que no hem pogut veure res però recordo d'altres anys espectacles molt sorprenents com el de les gàrgoles o els campaments i les companyies franceses, i altres produccions fetes aquí, com el 'Cantina Cantorum'. En tot cas, fan falta més espectacles produïts per gent d'aquí, com el nostre, encara que això suposi pagar una entrada. Cal fomentar la producció pròpia i altres espectacles de petit format a part de les cercaviles de carrer. Estaria bé que sortíssin propostes en aquest sentit.

 

- Tortosa viu la seua esplendor al segle XXI amb la Festa del Renaixement?

Crec que sí perquè de tota l'oferta cultural i festiva que té la ciutat, la Festa del Renaixement és la més coneguda, fins i tot per la gent de fora. S'ha convertit en el primer referent cultural, artístic i festiu de la ciutat, tot i no ser una cita tradicional.

 

--

Tota la informació sobre els espectacles de la Festa del Renaixement