Gemma Sastre

Foto: 

Cedida
La directora de Litterarum, Gemma Sastre

Gemma Sastre: "Litterarum s’ha convertit en un referent de les fires d’espectacles literaris"

Del 27 al 29 de maig, Móra d’Ebre es torna a convertir en la capital de la literatura catalana que puja a escena
Judit Monclús
,
11/05/2022
Espectacles
El cap de setmana del 27 al 29 de maig, Litterarum torna a prendre Móra d’Ebre per celebrar-hi la 15a edició de la fira d’espectacles literaris i la 19a edició de la Fira del Llibre Ebrenc. En parlem amb Gemma Sastre (Móra d’Ebre, 1997), la directora de Litterarum, que enguany programa espectacles que mariden amb el patrimoni i la gastronomia de la Ribera d’Ebre, que incideixen en el públic més jove i que s’uneixen a la celebració del centenari del poeta Gabriel Ferrater, entre molts altres.
Com a directora de Litterarum, he après la importància que té la cultura en el vessant professional, però també he palpat com incideix de forma positiva en l'àmbit personal i comunitari

- Al llarg de les diferents edicions, ha quedat demostrat que el binomi que formen a Litterarum la literatura catalana i les arts escèniques es manté en un bon estat de salut. Heu detectat si, us heu convertit en un revulsiu que ha fet augmentar la creació de propostes artístiques emmirallades en la literatura catalana?
Sí, de fet, des de la primera edició, ja apuntava maneres. L’objectiu de Litterarum sempre ha estat el d’apropar la literatura catalana a totes les localitats de dins i fora de Catalunya. A poc a poc, s’ha convertit en un referent de les fires d’espectacles literaris. També hem vist que molts programadors i espectadors ens han conegut a través de les pantalles gràcies a impulsar Litterarum digital. L’any passat ja vam veure que havíem augmentat la participació cultural i aquest any també tenim bones expectatives pel que fa al públic assistent, tant a nivell professional com d’espectadors en general. De fet, ve gent de tot arreu a passar el cap de setmana a Móra d’Ebre. Això ha estat gràcies a la cultura digital. Hem arribat a molta més gent i, per això, mantenim el format streaming perquè sempre és un valor afegit dirigir-nos a qui no té l’oportunitat de desplaçar-se.

- En tot cas, el que es pot constatar és que la literatura catalana escrita sense ser pensada per arribar a escena pot arribar a donar molt de joc sobre un escenari...
Sí. De fet, Litterarum no s’adreça només al públic que ja llegeix o que ja és partícip de la cultura. L’objectiu que tenim també és el d’apropar la literatura catalana a tots aquells que no acostumen a consumir-ne o que no participen en actes culturals que se celebren als seus respectius territoris. La literatura catalana a Litterarum té un paper principal i té també la seva recompensa perquè aconseguim que obres que mai s’havien portat a escena, hi arribin. Gent de totes les franges d’edat tenen l’oportunitat d’amarar-se de la literatura que tenim al nostre país.

  • imatge de control 1per1

- Els clàssics, però, com ara les obres de Mercè Rodoreda, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló o Josep Carner, entre d’altres, són les que inspiren la majoria d’espectacles. Cal fer una crida per arriscar i apostar per obres d’autors contemporanis?
A la convocatòria artística sempre ho tenim en compte. Allà hi demanem que prevalguin els espectacles basats en clàssics de la literatura catalana però, a més, creiem que aquest punt d’innovació que poden oferir espectacles que tracten o musiquen obres d’autors contemporanis també és molt interessant. Al cap i a la fi, s’ha de donar importància a la literatura actual, la que tenim del moment, així com homenatjar als autors que encara estan vius i als quals tenim l’oportunitat de conèixer en persona. En aquesta edició, no només comptarem amb els clàssics de la Rodoreda, Blai Bonet o Miquel Martí i Pol, sinó que també tindrem espectacles musicats que, fins i tot, són d’autors joves de les Terres de l’Ebre, com Josep Juan Segarra o Mireia Ibáñez. Per a nosaltres, això és molt important perquè de la literatura se n’han de conèixer tant els clàssics com els autors contemporanis.

- Litterarum també aposta especialment enguany pels més petits de la casa, de qui, normalment, es diu que són el públic més oblidat. Era un aspecte que calia reforçar?
El 2019 es van fer propostes molt potents per a Litterarum Petits, però el projecte va quedar dos anys aparcat a causa de la pandèmia. Aquest any, ho volem reforçar perquè a Litterarum creiem en el públic actual. És a dir, no creiem que els petits siguin el públic del futur, sinó que són el públic d’ara, el que cal potenciar. Per això, hem volgut reforçar aquesta part perquè volem que tinguin un espai a Litterarum com també tenen els adults. Així que farem la carpa de Litterarum Petits i els oferirem tallers relacionats amb la literatura i les arts escèniques perquè també tinguin un paper molt important a la fira i en siguin partícips, ja que d’ells en pot sortir la futura creació literària i d’arts escèniques. Creiem que cal potenciar la creativitat dels infants i ho volem aconseguir amb Litterarum, fora de les aules, on també s’hi fa una feina molt important. Enguany, hem programat espectacles de diferents formats, com per exemple 'El monstre de colors', que és una obra que estan treballant molt a les escoles i amb la qual els infants aprenen a canalitzar les emocions. Creiem que, a partir de l’obra teatral, més enllà del llibre físic, poden aprendre a fer-ho. També tindrem un xou musical que demostrarà que la poesia també pot ser divertida. A més, oferirem espectacles per a les llars d’infants, un públic encara més difícil i per a qui costa trobar espectacles que s’hi dirigeixin.

- També arribareu al públic adolescent...
Sí, crec que aquesta és la franja que ens calia potenciar més perquè no és un públic que acostumi a participar en actes culturals. De fet, si no és a través de les escoles, poques vegades es veurà aquesta franja d’edat als teatres, almenys als que tenim a Móra i al voltant. Els instituts s’han mostrat molt receptius en aquest sentit. Ens han dit que faran propostes didàctiques a partir de 'Quanta, quanta guerra...', que és la novel·la de Mercè Rodoreda que porta a escena la companyia Farrés Brothers, i que treballaran l’obra amb els alumnes per fer-los venir més ganes d’assistir a Litterarum.

- En els temps convulsos que viu la nostra llengua, és una manera també de transmetre la passió per les lletres catalanes als lectors més joves?
Aquí hi entra també la sinergia entre ensenyament i cultura. Creiem que hi ha d’haver una estratègia conjunta perquè són àmbits totalment lligats, no només en determinats nivells professionals que puguin assolir els alumnes, sinó també a nivell personal. Amb tot el que els joves han patit aquests temps a nivell de pandèmia, crec que és molt important que consumeixin cultura.

- Entre les novetats d’aquesta edició, hi trobem un maridatge que fusionarà gastronomia, patrimoni i literatura la nit del 28, al castell de Móra d’Ebre. Eren els eixos que faltaven per poder explicar el territori que acull Litterarum més enllà del paisatge i de les lletres?
A Litterarum no ens adrecem només a un públic professional, sinó també als espectadors del nostre municipi, de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, i de tota Catalunya. Creiem que és una molt bona manera d’oferir a tothom allò que té Móra d’Ebre, com ara el castell, que és un espai que encara s’hauria de potenciar més per la història que conté, i la gastronomia local, elaborada a partir de productes de quilòmetre zero i de vins de la Ribera d’Ebre. Tot això anirà maridat amb l’espectacle literari 'Entre la Terra i el Cel', que és l’excusa per apropar la literatura a tots els públics. L’ocupació hotelera a Móra, ara mateix es troba completa per aquell cap de setmana. Per això, hem d’aprofitar per oferir a tothom que vingui els productes o llocs de les Terres de l’Ebre que encara no es coneixen massa.

- Aquesta és la segona edició que exerceixes de directora del Litterarum. Després d’aterrar-hi l’any passat, com l’has encarada?
Ho encaro amb molta més il·lusió que l’any passat perquè tenim un programa amb unes propostes tan heterogènies que és molt difícil no poder arribar a tots els públics, el nostre propòsit. Penso també que la situació de la covid-19 ha millorat molt, per això esperem molta més participació de totes les edats i arribar al públic que encara no ens havia conegut però que té interès per aquests espectacles i per la literatura.

- Litterarum també inclou la Fira del Llibre Ebrenc. Enguany s’hi ha previst que es facin trenta-dues presentacions de llibres ebrencs. El talent i la productivitat literària que sorgeix de les nostres terres és indubtable i subratlla tot el sentit d’aquest esdeveniment...
La Fira del Llibre Ebrenc potencia el talent ebrenc, que és molt gran. De fet, no tenim espai per a més presentacions però, si poguéssim, en presentaríem més. Cada any, la selecció que fan els llibreters és sempre a partir de les novetats literàries i cada any tenim més de trenta presentacions, tot i que sobre la taula n’hi ha moltes més. Això demostra que a les Terres de l’Ebre hi ha creació, hi ha talent i un bon gruix literari que cal potenciar. Per això tenim la Fira del Llibre Ebrenc, per donar veu a autors de les nostres terres a qui, de vegades, no coneixem prou i que, gràcies a les presentacions i a la feina dels llibreters, reivindiquem.

- Però ara ja hi ha força autors ebrencs que es comencen a conèixer fora del territori. Potser aquests noms faran que, potser, al final passi a l’inrevés, i que acudeixin lectors a la fira precisament pel renom que han aconseguit...
Els llibreters de Litterarum han creat la marca de Llibre Ebrenc, que cada vegada arriba a més plataformes de llibres. De fet, n’hi ha, com ara Libelista, que té l’etiqueta de Llibre Ebrenc per a qui vulgui buscar llibres amb denominació d’origen ebrenca. I també és cert que cada cop hi ha més autors que arriben més lluny de l’àmbit de les Terres de l’Ebre. També l’objectiu de la Fira del Llibre Ebrenc és que els autors tinguin l’oportunitat de sortir de fora del nostre territori i donar-se a conèixer a la resta del Principat.

- I a tu, Gemma, a part del canvi que comporta veure un esdeveniment d’aquestes característiques des de la perspectiva de la responsabilitat, ha canviat la teva mirada de quan hi assisties com a espectadora?
La veritat és que sí [riu]. Com a anècdota, et puc explicar que jo vaig estar fent pràctiques a la Institució de les Lletres Catalanes i recordo un dia que una tècnica em va demanar què pensava de Litterarum i quins aspectes positius i negatius hi veia. De negatiu, vaig dir que només veia que hi assistia molta gent de fora, que no hi veia gent local. Ara que en soc la directora entenc perquè hi veia tanta gent de fora: era el públic professional. Veig la importància de la figura dels programadors, a qui cal donar-los rellevància. Ells són els que programen aquests espectacles. La meva mirada ha canviat perquè ara crec que cal reivindicar la figura dels gestors culturals, dels tècnics de cultura dels ajuntaments i, en definitiva, de totes les persones que treballen a l’àmbit de la cultura perquè són les encarregades de fer arribar la cultura als pobles i a les ciutats. Abans, com a espectadora, no en veia la importància que calia. A més, ara veig l’equip enorme que té Litterarum al darrere amb totes les entitats que hi col·laboren. Ha canviat la meva mirada, sobretot, per la feina que hi ha al darrere d’una fira que, al final, també s’adreça al poble i fa poble. Això és molt important, sobretot per a municipis petits, com Móra d’Ebre, que ara s’ha convertit en un referent nacional en aquest aspecte.

- Quins aprenentatges t’ha suposat aquesta etapa i quins reptes creus que haurà d’afrontar Litterarum a partir de les properes edicions?
Com a directora de Litterarum, he après la importància que té la cultura en el vessant professional, però també he palpat com incideix de forma positiva en l'àmbit personal i comunitari. A partir de les properes edicions, ens plantegem reforçar les activitats de Litterarum Petits. Volem també aconseguir que la Fira del Llibre Ebrenc arribi una mica més lluny de les Terres de l’Ebre i, sobretot, aconseguir, encara més, propostes d’espectacles literaris, perquè hi ha poca oferta. Des de Litterarum volem potenciar la creació d’aquests espectacles i que els artistes donin veu i potenciïn la literatura catalana. És difícil, a la convocatòria artística, seleccionar segons quins espectacles perquè hi ha uns requisits establerts però m’agradaria que Litterarum, es donés a conèixer més per potenciar la creació d’espectacles que destaquen la literatura catalana.

A

També et pot interessar