La Punta de l'Aigua

S’acaba la temporada de calor, però comença la de muntanya. Aquesta vegada anem a Paüls, a conèixer uns camins ara solitaris, que ens portaran cap a un cim poc conegut des d’on gaudir de vistes a la Terra Alta, emmarcades per les Roques d’en Benet, a la Vall de l’Ebre en esplendor, i el Delta de fons fonent-se amb l’horitzó. El camí cap a La Punta de l’Aigua, a més, gaudeix de racons que faran distret el camí, trencaran la pujada, i faran parar-nos a la baixada. Però compte! No tot és fàcil a la vida! En aquesta ruta hi ha un tram més tècnic, ja de baixada, propici a caigudes que esperem acaben en riures, poc apte per als menys familiaritzats… Però algun dia s’ha de començar! Si en teniu, uns pals no us faran nosa.

 

Una vegada feta la motxilla amb aigua abundant i ben esmorzats, ens dirigim a Paüls, poble pintoresc, i anem cap a la plaça de l’Ajuntament, punt de partida i arribada, on deixem el cotxe. Escalfem les cames pujant la costa cap al cementiri, que passarem per la dreta i després per la seua part posterior, per acabar a un camí que agafarem per allunyar-nos de la vila. En un revolt molt pronunciat d’esquerres, amb cartells del camp de tir, deixem el camí i, confiant en les ganes dels nostres genolls, remuntem el primer dels dos senders que en surten… “Quin avorriment de sortida…”

 

Sortim a una cruïlla, esquerra primer, dreta uns segons més tard, per una pista ampla, que s’estreteix i més tard es bifurca, després d’una antiga construcció enderrocada. Ara toca anar cap a l’esquerra. “Pos d’oliveres ja en veig a casa…”

 

Fem cap a una altra pista que creua el nostre camí, ara esquerra i tot seguit dreta per la pista principal. “I quin camí més perdedor… vols dir que no estaríem millor al llit?...”

 

Trobem un creuament de tres camins, amb un pal indicador. Seguim la pista ampla, la de més a la dreta. Al cap d’un minut, a l’esquerra i costa amunt, apareix una sendera estreta que a punt està de passar-nos per alt. És el nostre camí. “…O fent uns callos tu! Segur que algun baret trobarem si peguem la volta!”

 

Amunt, amunt, fins l’indicador de La Cova del Llop, primera parada, si voleu, on reorganitzar les nostres forces després de no parar de pujar. “Aaaa… miraaaaa…”

 

Tornem al camí després de la visita i seguim amunt fins el Pla de l’Hedra, on tindrem un petit descans per a les nostres cames. Només arribar al pla de pins, deixem el camí per on veníem i agafem el sender de la dreta. Si us hi fixeu, trobareu fites i una senyal que indica Horta. Cap a munt! “…De veritat? Una altra vegada??”

 

Sabem que hem arribat al Coll de l’Avenc quan la pujada s’anivella i s’obren unes magnífiques vistes que faran obrir la boca a més d’un. “…Calla calla, deixa’m quedar un ratet més, que això és espectacular”

 

El nom d’aquest coll el dóna l’avenc (forat al terra) que si rebusqueu una mica trobareu. Seguim per la fondalada del Vacarissal, preciosa, cap al Coll de la Gilaberta que ens assenyala un indicador estratègicament situat. Després del pou, seguim els senyals grocs i blancs, tornant a pujar pel vessant de la dreta. Un lloc perdedor fins que trobem la sendera que entra a terreny rocós, fins un petit coll amb marques CStm, que ens indiquen la direcció cap a La Punta de L’aigua i la tornada cap a Paüls. Toca descobrir per on pujar al cim i gaudir de les vistes en totes direccions! “Mira Paüls que menuuuuut…Allò és Arnes?... Les Roques d’En Benet!... Lo riu! Voltors! Caro! Coll de l’Alba! Lo Delta! Uooo!”

 

Per tornar, desfem el camí seguit per fer cim i seguim cap a Paüls pel Coll de la Gilaberta. Trobem un indicador que ens informa que el camí a seguir està marcat pel blau dels Estels del Sud. En fem cas, abandonant el camí planer i baixant per una pendent molt pronunciada, no sense perdre’ns abans fins al final del camí que acaba en un bon mirador. És la part tècnica i on més compte s’ha de tenir, i on s’aprendrà que agafar-se al boix és una ajuda que no s’ha de subestimar mai. “…Com és que en aquesta torrentera totes les pedres tenen fòssils? No ho havia vist mai!”

 

I d’aquí fins a Paüls, no teniu pèrdua. “…Repetiré! Hi tant si repetiré!”

 

A fer gana!