Montse Catalán: "Els colors són terapèutics. Sobretot els naturals, arriben a la nostra ànima"

Establerta als Reguers, s'obre camí com artesana tintorera de roba i calçat ecològic

Maite Mestre (ARTRA)

10/12/2018

Entorn

"Imagine, de John Lennon, és una cançó que m’inspira. Sento que estem desnaturalitzats, desconnectats de la natura. Tenyir m’hi re-connecta i ho considero essencial per viure". Això expressa Montse Catalán Picas, nascuda a l'Hospitalet de Llobregat fa 46 anys, i que viu als Reguers on hi té el taller. Montse s’ha dedicat des de molt petita a estudiar les plantes i les seves propietats, un coneixement que avui li serveix per tenyir tot tipus de teixits i fibres naturals. Enginyera agrícola i terapeuta, ha estudiat l’art tintorer en moltes cultures. Ara, amb la tècnica perfeccionada i des de les Terres de l’Ebre, s’obre al mercat com artesana tintorera de roba i calçat ecològic.

"Cada planta, en cada moment, proporciona un to diferent. No és el mateix collir-la en una època o en una altra. Amb els anys he entès per què una arrel l’he d’agafar a l’hivern i no a l’estiu"

- Què t’ha portat a ser artesana tèxtil i tintorera?
Tot ha anat lligat en la meva faceta d’autodidacta. Era molt joveneta i me’n anava amb la motxilla i els meus llibres de botànica, inclús vaig tenir una temporada que anava amb bici, amb els llibres a les alforges. Imagina com m’ha arribat a agradar que he reconegut plantes sense conèixer-les, només d’haver-les vist en llibres!

- A què et dedicaves abans?
Abans de ser tintorera vaig treballar 11 anys en l’àmbit de la docència com a professora de jardineria i agricultura ecològica. Feia tallers de plantes medicinals, d’etnobotànica, de sabons naturals... Finalment em vaig convertir en artesana tèxtil i tintorera.

- Per què vas escollir l’artesania?
És la meva feina i alhora la meva passió. Sempre estic aprenent, provo amb plantes diferents, investigo noves tècniques i amb tot el que vaig aprenent dono cursos perquè altra gent pugui gaudir com jo del que faig. Em sento molt afortunada de poder treballar amb teles nobles com ara la seda, la llana, el lli.... És molt bonic crear peces tèxtils partint d’un tros de roba... És màgic!

- D’on et ve aquest interès per les plantes?
Del meu pare, ell era d’un poble del Priorat i li agradava molt la natura. També vaig tenir un professor amb qui tenia molt bona relació que em va recomanar estudiar enginyeria agrícola. En aquell moment no hi havia l’estudi d’Enginyer de Forests, sinó l’hagués fet directe. Això d’anar per la muntanya m’encantava!

- D’on treus les teles?
La majoria de fibres que utilitzo són ecològiques i de comerç just. Normalment és roba que em costa molt de trobar. Busco, pregunto i viatjo, o les compro per Internet. Miro que siguin el més sostenibles possible. La seda que utilitzo és seda pacífica i ecològica, és a dir, prové de capolls on han deixat néixer la papallona, i alhora els cucs de seda són alimentats amb fulles de moreres ecològiques. Són teles cares, en realitat són un autèntic tresor, però no m’imagino treballar d’una altra manera.

- I un cop tens la roba, què fas?
Intento dissenyar, estampar i cosir la roba que tenyeixo. Només compro les camisetes de cotó i lli ecològic, i la idea que porto és fer jo tota la roba, poc a poc. No faig talles, faig peces de talla única que van bé a tothom. Però no cuso sola! Tinc la sort de comptar amb la Carmeta, de Roquetes.

- Qui és la Carmeta?
Jo tenia moltes ganes d’aprendre a cosir. La meva sogra em va dir que coneixia la persona ideal i me la va presentar. Me l’estimo moltíssim, és modista, una dona espectacular. Vam decidir provar-ho i ja fa quasi quatre anys que treballem juntes. M’ha ensenyat a cosir i s’ha creat una relació molt especial. Jo vaig allà, arribo amb les meves teles cada dia amb una història i ella aporta idees i m’ajuda a cosir-les. Quan arribo a casa la Carmeta, ella ja espera quina porto pensada.

- Què tens a la venda ara, Montse?
Mocadors, fulards o xals, samarretes d’home i de dona, mocadors de cap, espardenyes, jaquetes, corbates i corbatins, bolsos, bufandes i buffs. He estat dos anys participant amb el projecte Lo Rogle, on diversos artesans i artesanes hem combinat les nostres tècniques, i han sortit peces fantàstiques! Corbatins, corbates, tocats, bolsos, espardenyes, joguines... Peces que ara estan a la venda o exposades al Museu de la Pauma fins juliol del 2019.

- Parla’m dels colors de les plantes sobre les teles.
Cada planta, en cada moment, proporciona un to diferent. No és el mateix collir-la en una època o en una altra. Amb els anys he entès per què una arrel l’he d’agafar a l’hivern i no a l’estiu. Inclús fulles del mateix arbre tenyeixen diferent si estan a l’ombra o al sol. O una flor, si l’agafo quan és joveneta o madura. Per exemple, una flor pot tenyir d’un color groc intens quan no està pol·linitzada i en canvi quan està fecundada pot donar un groc daurat, la diferència és subtil però hi és.

- Que curiós!
Inclús els tints que compro, tot i ser del mateix lloc d’origen, donen resultats diferents. Conec les D.O. del tints en profunditat, i depenent del que necessiti el compro d’un lloc o d’un altre. També hi ha denominació d’origen d’olis essencials, el millor oli de romaní és el d’Espanya o el millor de flor de taronger és el d’Egipte. Amb els tints passa igual.

- T’has plantejat fer tu els tints i exportar-los?
Aquest any un dels projectes que tinc és fer un jardí de plantes tintòries a casa meva per a les meves creacions. De fet, ja he començat a fer el planter.

- Quines tècniques utilitzes per tenyir?
Utilitzo la tècnica d’estampació botànica utilitzant plantes del meu entorn proper i la tècnica de shibori.

- I la roba es pot posar a la rentadora?
El millor és rentar-la a mà amb un sabó neutre i assecar a l’ombra.

- Quin és el secret?
El secret dels tintorers són els mordents!

- Què són per a tu els colors?
Els colors són terapèutics. Sobretot els naturals, arriben a la nostra ànima.

- Explica’m això, Montse.
Crec amb els colors com a teràpia, se’n diu cromoteràpia. Crec que els colors que ens arriben són els naturals. Per mi, un color vermell natural i un sintètic, un em cura i l’altre no ho pot fer igual. És la sensació que jo tinc. Com les teles, penso que el fet que siguin naturals i ecològiques fa que tinguin un efecte especial, una energia diferent, que no es pot aconseguir amb teixits sintètics. Els teixits naturals també són terapèutics. La seda per exemple és un vestit de llum, ideal per les persones amb l’ànim baix, també pels nadons, i la llana és un vestit de calor. La medicina antroposòfica considera aquests teixits terapèutics i de fet la infermeria antroposòfica els utilitza com a recolzament en les seves cures.

- I ara et dediques plenament a l’artesania?
Sí, vull viure de l’artesania. Fins ara m’he dedicat a investigar i ja tinc la tècnica i el producte. Ara em dedicaré més a la venda i a crear.

- Què és el que et fa més feliç de la teva feina?
Crear peces boniques i que aquesta bellesa pugui arribar. Totes les peces que faig, pels colors, plantes i teles que utilitzo tenen una part terapèutica intrínseca. Encara que les persones que em compren una peça de roba no ho saben, penso que en el fons els està ajudant d’alguna manera. Això em fa feliç!