Jump to navigation
1. Poble Vell de Corbera d'EbreEl silenci dels morts i l’art dels vius. La destrucció absoluta. La necessitat de memòria històrica. La cultura de la pau. Dolor. Oblit. XXIX
“No és perÉsper poder oblidar els murscaigutsapedaçats per ombres destresPer no fer de l’oblitel pany massa greixat de la tragèdiade tanta famd’aire i de llum I de tanta cloaca buida
Ésperquè s’alci quasi fins al desordreel crit de dir mai mésals mil punts ordinals de les vides vençudesI dins la terra creixiel cristall on tots puguem mirar-nosi riure tots amb tots transparentsfets de músicaarpes de cors i no boques cosidesamb xerricar de dents massa despertesFeres potser si així ha de serperò de circ per jocMai més hienes salvatges"
FELÍCIA FUSTER “Versió Original” (1996). OBRA POÈTICA a cura de Lluïsa Julià Editorial Proa (2010)
2. La SendrosetaPaisatge. Arquitectura rural. El mosaic de cultius, la vinya, la olivera, els ametllers i els marges de pedra seca. Arquitectura efímera. Sabers ancestrals. Preguntes. El principi de tot: el primer vi Abrisa’t. Celler Bàrbara Forés. Garnatxa blanca. L’horitzó. Perspectiva. Cavalls, Pàndols, les Agulles de Bot, Santa Bàrbara i el Port: Les muntanyes blaves de Perucho. “ Ficar la mà a terra.Enfonsar profundamentla mà en la humitatde la terra.
I aquesta pressió,contra totes les cosesque transporto.
Per què?
Què és, doncs?D’entre tot el paisatge,on habita?A dintre què hi ha?”
Laia Nogera “Caure” Edicions 62 (2011)
3. El riu AlgarsCos. Calor. La remor de l’aigua. Roques. Quan es pon el sol i pots nadar sola en la immensitat d’un toll d’aigua que fa de frontera entre dos països veïns. Calidesa. Lloc secret.
"quietudasseguda mira al seu voltantno busca més,és saó,té
amb lletres minúsculesdiu la fragilitat de la seva geometriaestira braços i barquespart de tu en el pas que trepitjade l’arena dels cerclesparteix
camina i avances alhora totes les dones del meu país”
Mireia Vidal-Conte “Margarides de fons” Cossetània Edicions (2008)
Temps
Estàs nedantdes de fa un cos sencer.L’aigua et rellisca.I la vida.I l’embranzida.La puntada.I l’únic que els teus ullspodrien (del tall) quasi veure.”
Mireia Vidal - Conte “Pragari” Columna Edicions (2005)
nedes finsla cicatriu engoleixfiblades d’abellir-te”
Mireia Vidal-Conte “Veces” Editorial Terrícola (2015)
4. La Coma d'en Pou (camí de Gandesa a Corbera d’Ebre per la Serra de Pàndols i Cavalls)Celler Bàrbara Forés. Família. Hivern. Cultius. Vinya. Bosc. Pàndols i Cavalls perfilen l’horitzó. La saba de la vinya en repòs i la saviesa dels qui la cultiven en perill d’extinció. La necessitat de retlleu generacional.
“Desandar lo andado. Aspirar a encontrar un pueblo sabio, un pueblo antiguo, un pueblo elefante, cuya fuerza no estuviese al servicio de la agresión, la conquista o el poder, que tan solo exigiese que se respetara su derecho paso: el camino sagrado por el que la manada atraviesa los territorios sin dañarlos.
Hallar un pueblo sabio. Desear salvar la tierra si tan sólo se hallase uno.”
Chantal Maillard “La mujer de pie” Editorial Galaxia Gutenberg (2015)
5. Serra de Pàndols Cota 705La immensitat del plaer i del dolor simultanis. Garbinada. Els dies clars s’hi veu el mar. Revolució.[Non hai ferida sen sangue, nin tempo sen historia. Pero nós non batemosna porta do mundo para entrar.Nós batemos na porta do mundopara que non durma.]
María do Cebreiro fragment del poemari ‘Os inocentes’. Editorial Galaxia (2014)
(*Fotografies de Pili Sanmartín i Manuel Sanmartín Suñer)