Jump to navigation
Encara no s'havien retrobat els quatre cosins de la família. L'aniversari de la mare d'un d'ells ha estat el motiu ideal per aquest emotiu moment, ple d'il·lusió, ganes de jugar i riure. Tornar-se a veure en persona, perseguir-se, fer de pirates, compartir joguines i recuperar, sobretot, allò que els uneix i que, durant tant temps, han tingut guardat al record. La connexió ha estat immediata i, per unes hores, els hem perdut de vista, confiant amb la màgia del temps sense rellotge que viuen els petits, distrets amb mil-i-una aventures noves que compartien sense adonar-se'n. Menjar alguna cosa per sopar passava a segon pla, allò que els interessava era jugar, jugar i jugar; recuperar el temps perdut i exprimir cadascun dels minuts que, contents, podien tornar a compartir.
La veritat és que veure'ls jugar plegats, com si res de tot aquest confinament familiar hagués passat, ha estat molt bonic. Veure'ls riure, córrer fins que no podien més, buscar-se i trobar-se com abans, com sempre. Sembla mentida el ràpid que ens arribem a acostumar a totes les situacions. D'un dia per l'altre, a estar tancats a casa i ara, en fase 2, a viure cada dia amb una il·lusió especial. Poc a poc, anem recuperant allò que teníem i que tant hem trobat a faltar. Poc a poc, anem tornant a la nostra estimada realitat. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
