Jump to navigation
I de cop, en un moment d'aquests que et quedes en blanc, sense cap pensament concret, te'ls mires i et dius "que grans s'han fet". Perquè ja t'expliquen coses amb els seus personals raonaments, perquè veus que cada dia són més autònoms i els agrada valdre's per ells mateixos, perquè la roba els va petita i ja volen fer coses de "grans". Te'ls mires i penses "quan els vegin els iaios, els trobaran súper canviats!". I de cop, se t'entendreix el cor pensant en quan arribarà aquest dia. Perquè els petits fa dies que ho demanen i tu fa mesos que ho necessites.
Ens fem grans tots, en confinament o sense, però per a ells haurà sigut una experiència que els haurà ensenyat molt més del que ens imaginem. Segurament sense ser-ne conscients - ni ells ni nosaltres -, haurem crescut a nivell personal i emocional i, en el seu cas, també a nivell físic (uns quants centímetres segur!). I aquí seguirem, i així ho viurem, esperant temps millors, desitjant abraçades eternes i anhelant converses en persona. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
