,
13/03/2020
Maternitat

1/15: O treballes o jugues

Avui ha estat el primer dia sense escola, després de les mesures preses per combatre l'expansió del Coronavirus. El primer matí, en realitat, que he intentat teletreballar i estar amb els meus dos fills (de 2 i 4 anys) a casa. Una combinació que ha estat un desastre. 

Hem començat esmorzant i vestint-nos. Fins aquí, tot bé. Han jugat uns minuts sols i, quan l'habitació ja estava ben desordenada, ho hem recollit tot (més un que l'altre) i els he tret uns papers grans i colors i retoladors nous per a que pintéssin una mica, mentre jo em posava davant l'ordinador. El petit pintava al paper del gran, un drama. Canvi de paper i, cinc minuts més tard, es barallaven perquè un tenia el retolador que l'altre volia. Tornem a posar-hi pau, papers nous i silenci. Uns minuts per treballar i, de sobte, m'arriba el petit amb les cames i les mans pintades de retolador (menys mal de les tovalloletes miraculoses!) i l'altre, enfadat perquè el petit li havia pres el seu paper, em pinta les sabates amb el retolador (que ja es quedaran així...) 

Ens enfadem, ens netegem i decidim canviar d'activitat. Recollim papers i retoladors, i treiem plastilina. Quina gran idea! Tornen les baralles: que si el petit m'agafa la plastilina que vull, que si el gran no em deixa el ganivet de plàstic per tallar-la, que si un llepa la plastilina, l'altre l'escampa per tot arreu... Al final, totes les plastilines de colors barrejades, la taula feta un desastre i la feina, evidentment, a mitges. Ah! Sense oblidar que, entremig de tot això, el petit es fa pipi a sobre perquè justament fa dos dies que heu decidit treure-li el bolquer...  

Respires fort i, just en aquell moment, t'arriba per instagram que fan un directe de "ioga per a nens". Ho provarem, a veure si així es relaxen! Evidentment, un altre desastre. Ni cas de respirar a fons, seguir les indicacions i tranquil·litzar-nos una mica. En fi, decideixes que ja faràs la feina més tard i que potser et poden ajudar a preparar el dinar. Que tallin els frankfurts amb un ganivet de plàstic, mentre bulls l'arròs i esperes que arribi el pare. Encara ha anat prou bé. 

Resumint, primer matí i primer dia de 15. La cosa promet i molt! Haurem de tenir paciència, trobar dinàmiques i horaris per compaginar teletreball i xiquets. Perquè les dues coses alhora està comprovat que és impossible. Buscarem la manera, quin remei! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.