,
12/04/2012
Filosofia

VOSALTRES SOU LA MEVA FOSCOR

Encara recordo el dia en que vaig informar el meu pare que estudiaria filosofia. La seva cara reflectia incomoditat. Si jo que servia per a poca cosa i que havia plantat els meus primers petits pins fent de dissenyador gràfic (molt petits, molt petits) de sobte em veia corprès per una gent que es dedicava a meditar. Mentre els altres pencaven ells es dedicaven a meditar o això li pareixia una mica al meu pare.

– No està mal que tinguis un hobby- em va comentar-.  Però l'aixada et donarà més feina a llarg termini i això de la filosofia és molt estrany. Començaràs a donar-li massa voltes a les coses com si estiguessis dalt d'una sínia i lo pitjor de tot és que no només et marejaràs tu, és que ens marejaràs a nosaltres.

– Bé, no sé què dir. M'he enamorat i l'aixada mai ha sigut bona amant meva. Ho sento. Puc estudiar filosofia? Prometo que no em plantejaré massa les coses. Només me les plantejaré lo suficient i necessari. Per cert, saps quina diferència hi ha entre suficient i necessari papa?

– Veus? Sense ni estudiar ja estàs començant a donar-li massa volta a les coses. A veure, quina diferència hi ha?

– Per exemple si vols fer callar un polític una bomba atòmica pot ser suficient però no necessària (tampoc seria ètic) i en canvi per fregar el terra, per exemple, pot ser necessari un pal de fregar i en aquest cas no seria suficient perquè faltaria aigua i algú que fregués el terra.

– I això t'ensenyaran a Filosofia? -empipat em va increpar el meu pare per la ironia sobre el polític-.

Jo no sabia què contestar. El meu pare no era Sòcrates però la seva pregunta irònica m'havia deixat estabornit. Sort de la meva mare i les meves dues germanes que van sortir en defensa meva. La germana petita tenia 4 anys i la gran 13. Núria, la petita, va comentar “doncs a mi em sembla bonic” i tots vam esclatar a riure. La gran, Cinta, a qui aprecio pel seu ímpetu, va comentar que jo era una mica estrany i que almenys si estudiava alguna cosa estranya potenciaria allò que sóc i que mentre no fos res dolent el que un era potenciar-ho podria ser bo.

Dora, la meva mama, em va dir que ella em recolzaria fes allò que fes perquè sabia lo dolorós que era no poder fer-ho. En tant que dona sempre li havia resultat una mica més complicat que al meu pare anar una mica per lliure i no havia pogut fer moltes coses que hagués volgut. També a ella li havia resultat impossible estudiar per manca de diners. Així que encara que jo em dediqués a pensar lo suficient i necessari doncs ella només podia dir-me: avant i sort (però estudia).

Aquell dia vaig aprendre que el saber només és possible quan hi ha un grup de suport que el fonamenta i suporta i que jo tenia un grup de noies (mama, Cinta i Núria) al meu costat que no em mereixo i que aguanten i estimem un infinit el seu entorn. Jo de la filosofia he après de manera sensual, estimo més que sé i, en molta part, gràcies a vosaltres tres; la meua foscor els dies que hi ha massa llum.

Insuficient i necessari, a Cinta (20-09-88, Felicitats!), Núria i a Dora.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.
21/09/2017
Fardellet de somnis El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa, n’està fart de pertànyer a un peu. Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
10/09/2017
Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda.
13/08/2017
A Campredó, quan jo era menut, hi vivia una bruixa. La veritat és que el meu poble és un lloc fascinant on les supersticions i les raons copulen amb més força que a d'altres llocs de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
27/07/2017
Imaginem-nos un sopar d'amics. És estiu i la lluna s'ha vestit de pruna. Les espelmes pinten de groc el blau fosc del cel. Una parella es besa. Estan molt enamorats. Dos amics es posen a xerrar sobre cotxes.