Jump to navigation
Dues Sílvies que s'han unit per jugar amb les paraules i donar-los múltiples formes. La poeta Sílvia Bel i la cantautora Sílvia Comes presenten a Tortosa l'espectacle “Aparaulades”, un recital tant càlid com magnètic que comptarà tant amb versos pròpis com amb de famosos poetes com Teresa Pascual o Gil de Biedma interpretats amb música i veu. Aquesta vetllada poètica, que tindrà lloc el proper dissabte 27 d'abril a les 20,30 hores al Cafè Amics dels Castells anirà acompanyada d'un sopar i un tast en el mateix lloc. Si sou sensibles i amants dels plaers no us perdeu aquest sopar que té l'etiqueta “d'exclusiu” més que res perque una proposta així només es dona quan els astres es conjuren. Hem entrevistat la Sílvia Bel a través del correu electrònic i això és el que ens ha escrit.
-Els teus poemes parlen de sentiments quotidians d'una manera tant fresca com profunda. Quan vas decidir convertir-te en poeta -o dit d'una altra manera, fer públics els teus escrits-?
No sé per què encara em sorprenc quan una entrevista comença preguntant al poeta quan va decidir convertir-se en “allò”. És entretingut cavil·lar possibles respostes. De fet, n’he escrites algunes (he fet una llista) i després les he esborrat per no entretenir massa el lector. Pim-pam. Esborrar. Així que em centro de nou i responc al matís sobre la desició de fer públics els meus escrits, que va ser fa uns sis anys, quan la vida havia d’agafar un sentit veritable i vaig sentir que el que em feia feliç era pensar poèticament i traslladar-ho al paper. I d’aquí va sortir el primer esborrany de mi: “L’esbós”.
-A "L’Esbós", el teu primer poemari, parlaves de l'amor, també entre dues dones. Entens també la poesia com una eina per al canvi social?
El canvi social no és un objectiu en ell mateix, no és la primera capa del substrat de la meva poesia. Escric perquè és una manera d’ordenar-me els pensaments i les emocions. Després, com els humans no som tan diferents els uns als altres, doncs ens servim dels invents d’un enginyer o de les metàfores dels poetes per anar trobant un sentit a la vida, i un motor de canvi o evolució personal i, perquè no, també social.
- Rilke deia que al món només hi ha 200 poetes i Brossa que poeta ho pot ser tothom. Amb qui dels dos estàs més d'acord?
Amb cap dels dos. De veritat Rilke va dir que només hi ha 200 poetes? I quan es moren aquests 200 poetes, l’herència matemàtica continúa sent de 200? Com la reencarnació de Buda? És impossible saber quans poetes hi ha al món perquè estic segura que hi ha grans poetes que no han publicat mai, que tenen una mirada poètica que els fa feliços i no pensen a passar-la al paper. Hi ha tants poetes com persones que pensen i escriuen poèticament. Ara bé, això no vol dir que tots tinguin la mateixa qualitat poètica…
- D'on soregeix l'espectacle Aparaulades?
Sorgeix de la casualitat i de l'experminentació. Un dia ens van proposar actuar juntes a un bar de Barcelona i allà ens va veure algú que ens va proposar muntar-nos un bolo a un teatre de Sabadell, on al mateix temps ens va veure algú altre i ens va proposar anar a Terrassa i Tortosa, així que ens vam dir “potser que li posem un nom, a això nostre” i va sortir “Aparaulades”, perque el nexe en comú entre la Comes i jo és la paraula.
- Com definiries la fusió de la música de la Sílvia Comes amb la teva poesia?
La proposta musical i poètica de la Comes és molt diferent a la meva. Són dos estils amb personalitats dispars, però que junts formen un concert recital molt variat que passa per la tendresa de Teresa Pascual o l’emotivitat i lucidesa de Gil de Biedma que ella canta, a un surrealisme o poesia més onírica com pot ser a vegades la meva poesia.
- La poesia sempre guanya si l'acompanyes de música?
Ni guanya ni perd. Senzillament, és diferent. La música obre noves dimensions i matisos a les paraules. Així com també canvia la percepció del lector si llegeix un poema o si l’escolta.
- Què tindrà d'especial l'espectacle de Tortosa?
Principalment que la gent ens escoltarà amb una copeta de vi a la mà, i això sempre és d’agraïr. A mi m’agrada molt recitar en bars o espais més reduïts, perquè la proximitat amb el públic és enriquidora. Per mi serà especialment emotiu perquè no he estat mai a Tortosa i els meus orígens per part paterna són d’aquesta ciutat.
Més informació
