Marc Serra: “Poso en evidència tot el que subjectivament pot quedar dins o fora de l'enquadrament”

Segur que a molts us ha passat descobrir un bon dia un arbre nou, una geometria diferent en les muntanyes dels Ports, o un giravolt del riu que mai havieu registrat conscientment...”Com pot ser? Si he estat aquí tota la vida i passo diàriament pel davant...”, us heu degut preguntar estabornits per l'insperada troballa. Esteu tranquils, res és més habitual. La nostra mirada mai és objectiva. Ben al contrari, està marcada per infinitat de condicionants, de vegades anímics, d'altres culturals o corporals que determinen allò que filtrem del nostre voltant. Aquesta és la idea que mou l'exposició Paisatge Motor. Geografies I que s'inagurarà el divendres 28 de març al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta.

 

Amb la intenció d'aprofundir una mica més en l'enfocament particular dels artistes que hi han participat, hem entrevistat Marc Serra (Barcelona, 1976), un dels últims en finalitzar la seva estada a la residència del Centre d'Art Lo Pati a Balada. La seva obra, Fora de camp, que representa una continuació del seu Bigger and Unique, reflexiona sobre el propi mitjà fotogràfic, deixant al descobert els seus handicaps i les seves limitacions bidimencionals. Serra ens explica com ha estat la seva experiència al Delta i com aquesta ha impactat en el seu projecte.

 

- Per què un artista barceloní fa cap al Delta de l'Ebre per fer una residència artística?

De fet, avui en dia més que mai, un artista fa cap on pugui per realitzar la seva obra i allà on li donin visibilitat. Una amiga d’aquí les Terres de l’Ebre em va fer saber de l’existència del Centre d’Art Lo Pati i el seu programa de residències. Vaig proposar un primer projecte. Al cap d’uns dies de ser al Delta, sobre el terreny, vaig canviar-lo i,  finalment, vaig tirar endavant el Fora de camp.

 

- Abordes el paisatge, a través del concepte fotogràfic del fora de camp. Pots explicar la base conceptual del teu projecte?

Fora de camp és un projecte metafotogràfic que tracta precisament del propi mitjà, la fotografia. A partir de la fotografia de paisatge he generat un recurs que em permet parlar del que hi ha a dins i fora de la imatge, el que representaria l’enquadrament i el que, en termes fotogràfics, s’anomena “fora de camp”. Al meu projecte ressalto un dels infinits enquadraments possibles en una composició. Poso en evidència tot el que subjectivament pot quedar dins o fora de l'enquadrament. La idea és fer palès un fet que sovint deixem de tenir present.

 

- També revises el concepte de fotografia turística o fulletó turístic, veritat?

Sí, la fotografia turística, com a exemple d’una praxis popular del mitjà, és el punt de partida per a la descoberta del paisatge. Molts cops, quan veiem una imatge d'un lloc en un fulletó turístic, no ens expliquen el context, és com una imatge aïllada. 

 

- Com ha estat la posada en escena del teu treball?

El dispositiu d’exposició es formalitza amb 5 imatges de 150x100cm i una guia que he anomenat “paraturística”, present a la meva web a partir de la inauguració, per a la lliure consulta i descàrrega. Allà hi trobem un mapa on referencio el posicionament amb Google Maps (a través d’uns codis QR) de les localitzacions on he pres les fotografies i en la que incloc també uns relats que acaben d’expandir la fotografia.

 

- Què és el que més t'ha sorprès o commogut de la teva estada? El paisatge, la gent...

El paisatge el coneixia, l’havia mirat amb ulls de turista i l’havia fotografiat poc, molt poc. Sembla una paradoxa, ho sé, i més tenint, com tinc, el meu bagatge professional en el terreny de la fotografia. Però normalment no fotografio un indret quan el visito, prefereixo gaudir-lo en lloc de capturar-lo en imatges.

 

- Aquest cop l'has vist amb ulls de fotògraf?

Sí, em vaig adonar en arribar aquí i començar a treballar que no l’havia “vist fotogràficament”. Per tant, el paisatge va ser re-visionat a través de la càmera. La meva estada ha estat contemplativa en la pura definició del terme. He voltat molt per veure-ho gairebé tot i quedar-me amb el que per a mi era destacable. A mida que anava localitzant i fotografiant, me n'adonava que el treball es fonamentava en una “documentalitat subjectiva”. Al cap i a la fi, la forma de confrontar-nos visualment amb els referents turístics, sempre està contaminada degut a la nostra cultura visual, a la procedència... A la vegada que era conscient del deliri de la meva selecció de referents paisatgístics fotografiables, també anava apareixent un cert component de ficció al projecte.


 

- Suposo que també el contacte amb la gent et fa tenir una perspectiva particular del paisatge.

Sí, he parlat amb força persones, per descobrir on estaven els llocs que pretenia fotografiar i per assabentar-me d’informació que he fet servir per uns relats que acompanyen l’obra, en una versió lliure d’un fulletó turístic.

 

- Alguna anècdota...?

Més que anècdota, una grata sorpresa. Un dijous, tres dies abans d’acabar la meva residència a Balada, em vaig adonar que volia fotografiar un cavall a la platja amb la posta de sol. Era una escena que, de donar-se espontàniament, entenia que representava una mena de regal per al fotògraf de cap de setmana. Em vaig presentar, doncs, a l’Hípica de Doma Clàssica Carlos Cid d’Amposta i els hi vaig explicar el meu projecte i l’interès que tenia per generar aquesta darrera imatge, que completava la sèrie de 5 fotografies. Tant el Carlos com la Maria Carme es van mostrar receptius i el mateix dissabte em trucaven per confirmar que l’endemà, diumenge, fotografiaríem amb un cavall blanc a la platja d’Eucaliptus.

 

- Com va quedar aquesta fotografia?

Era la fotografia que tancava la meva estada al Delta. Un cavall blanc a contra llum i la posta de sol... És el paradigma de foto construïda, però es fonamentava en un substrat completament real, doncs no hi ha pràcticament res tractat amb Photoshop. 

 

- Algun altre 'fora de camp' especialment ressenyable?


M’adono que he fotografiat un pont, una petroquímica de nit, una rotonda-pont de tren, el cel en una posta de sol amb l’estela d’un avió, el mar en barca i un cavall a la platja. Sembla ser que la forma de desplaçar-nos, de discórrer pel paisatge, ha marcat el prisma fotogràfic alhora de captar les imatges de Fora de camp. Al cap i a la fi, la resta d’imatges turístiques de paisatge estan fora del camp. M’he fixat en parcialitats per parlar d’un tot...

 

--