Les llibretes del front

Tercera edició d’Ebre, Art & Patrimoni, amb una selecció de projectes artístics que vinculen la il·lustració i el patrimoni

Surtdecasa Ebre

31/07/2018

Arts

Les llibretes de camp són el primer punt on la natura es deté abans d’entrar a l’engranatge del mètode científic. Són una eina habitual de les ciències naturals, però també d’algunes disciplines socials relacionades amb el patrimoni, com l’arqueologia. Oriol Miró, apassionat per la història i el patrimoni, ha adaptat la metodologia de les llibretes de camp de les ciències naturals als vestigis de la Guerra Civil. Dibuixos de plantes, alçades i disposicions d’estructures defensives, amb les seves trinxeres, nius de metralladores, refugis i emplaçaments d’artilleria nodreixen aquesta exposició. Ciència crua que cal cuinar per extraure’n tot el potencial. Aquesta exposició, que es podrà veure a Corbera d'Ebre del 27 de juliol al 15 de setembre, forma part de la tercera edició d''Ebre, Art & Patrimoni'.

"Tot i que reconec que la millor manera d'entendre una trinxera és trepitjar-la, els meus dibuixos les interpreten"

Fins ara, 53 artistes i 217 músics han participat en les cinc edicions realitzades des del 2014, gràcies al programa 'Ebre, Art & Patrimoni'. Enguany, el tema elegit ha estat la il·lustració relacionada amb el patrimoni. Per això, nou mirades creatives que ens ajuden a reinterpretar i valorar la història i la cultura de les Terres de l'Ebre: l'art rupestre, el patrimoni industrial o el marítim, l'artesania, la memòria de la Guerra Civil, els espais museístics o el patrimoni natural i els paisatges, a partir dels traços suggerents i emotius, de vegades instantanis, de vegades reelaborats, dels il·lustradors i il·lustradores.

Oriol Serra, tot i que natural de Barcelona, fa molts anys que està en contacte amb el patrimoni de la Guerra Civil a la Terra Alta i ha vist com les seves llibretes amb dibuixos sobre fortificacions s'han convertit en una preuada col·lecció per entendre moltes infraestructures que no estaven documentades de cap altra manera. "L'agost del 2013 vaig començar a fer els dibuixos, perquè només amb les fotografies o de paraula, no era capaç de descriure la forma de la trinxera", assegura Miró. "Vaig començar a dibuixar esbossos, per entendre millor allò que veia, per comprendre que cap estructura està allà per casualitat" diu. "Tot i que reconec que la millor manera d'entendre una trinxera és trepitjar-la, els meus dibuixos les interpreten".

Responsable del grup de recreació del DIDPATRI (Grup de Didàctica i Patrimoni de la Universitat de Barcelona), té una mirada allunyada de l'academicisme clàssic i ha obert camí a la investigació a través del dibuix. "Vaig començar a boli, perquè no sempre tenia temps de passar-ho a net. Els colors van venir després per corregir-ho i afegir-hi informació", diu. "Quan te n'adones que a casa no entenen els teus dibuixos, has d'intentar millorar-los. Ja sé que els experts ho entendran, però el meu repte és arribar a tothom".

"Quan comences a dibuixar, comences a tenir ganes de trepitjar més zones", assegura Miró, que no s'ha limitat a dibuixar el patrimoni de la Guerra Civil, sinó que també controla les fortificacions de la segona Guerra Mundial o algunes de medievals. "Les fortificacions de totes les èpoques t'ajuden a entendre com es donava la guerra en cada moment, per exemple el concepte de foc creuat ja existeix abans de la Guerra Civil. Totes les fortificacions es construeixen d'acord al criteri d'adaptabilitat de les armes", explica.

Recuperar, conservar i difondre el patrimoni que la Guerra Civil va deixar és part de la seva feina, que queda palesa amb obres de divulgació i descoberta del territori com 'Restes i vestigis de la Guerra Civil. 17 rutes per Catalunya' (2013) o les entrades del seu blog 'Recreació històrica, patrimoni i fortificació de Guerra Civil'.