Jump to navigation
Dissabte
4 maig 2024
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
L’aquelarre segons Álex de la Iglesia
'Las brujas de Zugarramurdi', una comèdia grotesca sobre la guerra de sexes
Surtdecasa Ebre
,
15/10/2013
Arts
Álex de la Iglesia ha tornat a fer una d’aquelles irreverents i salvatges comèdies de tints fantàstics que tant el van fer famós a principis dels anys noranta amb les mítiques
Acción Mutante
o
El día de la bestia
. Títols que apostaven per la transgressió i la subversió del bon gust cinematogràfic per oferir-nos una visió demencial tant de la societat com dels costums i la moral que imperaven en aquella època.
Una manera de fer cinema esbojarrada i centrada en l’entreteniment, però que destil·la els temes preferits del director basc amb una intel·ligència i una audàcia clarament envejable. Si em preguntéssiu per la definició de savi esbojarrat del cinema espanyol, la meua resposta seria clara: Álex de la Iglesia.
En
Las Brujas de Zugarramurdi
, se’ns presenta un interessantíssim punt de partida centrat en els actors Hugo Silva i Mario Casas interpretant a dos delinqüents que, com a víctimes de la desesperació personal i econòmica, decideixen atracar un establiment de compra d’or per endur-se un botí milionari format a base del sofriment d’aquelles famílies que, empeses per la necessitat, han hagut de desprendre’s dels més apreciats metalls nobles.
De la Iglesia, per tant, dissecciona molt subtilment la situació econòmica i social d’una Espanya fuetejada per la política d’austeritat instaurada per Angela Merkel, l’autèntica bruixa que ens fa la vida impossible a base de retallades i sacrificis (quan veieu la pel·lícula, veureu com la menció, a priori, gratuïta de la cancellera alemanya no resulta del tot intrascendent).
Tornant a les bruixes que ens ocupen, direm que arriba un punt on el film es parteix en dos quan, després de l’atracament i la posterior fuga dels protagonistes, van a parar accidentalment a la localitat basca de Zugarramurdi, un poble enmig d’un bosc que sembla ancorat en el temps del mite i de la fantasia.
Així, igual que els va passar a Geroge Clooney i Tarantino amb
Abierto hasta el amanecer
, el film gira radicalment al registre del terror fantàstic i satíric de lo grotesc, la sang i la violència desfermada per unes bruixes encapçalades per Carmen Maura, Terele Pávez i Carolina Bang que faran la vida impossible als protagonistes amb un aquelarre diabòlic de seducció i perversió.
Val a dir que el conflicte entre els protagonistes i les bruixes funciona a un nivell simbòlic, establint una satírica i divertida guerra de sexes, on les dones se’ns presenten com les bruixes que controlen i manipulen la voluntat d’uns homes, que es deixen seduir molt ràpidament, precisament per la debilitat mental davant la sensualitat femenina.
Álex de la Iglesia, per tant, ens regala una altra vegada un espectacle grotesc costumbrista, a estones brillant i altres farragós per l’excés; però que continua fidel a un estil transgressor i una manera desinhibida de concebre el cinema que tant trobàvem a faltar.
--
On la pots veure? Consulta la cartellera de Surtdecasa.cat:
www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
Veure les cares del món, un exercici d'ampliació
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"
Foto:
Cedida
Les 8 històries de vida del TEDxAmposta
Foto:
www.ninodeelche.net
Niño de Elche: “Les pràctiques artístiques són una bona manera d'apartar-nos del foc”
Foto:
Cedida
Les 5 raons per no perdre't 'Los Miserables' a Tortosa
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”