L'anatomia del riure

Moltes cultures han establert períodes on les distincions de rang i estatus queden suspeses, i l'humor té via lliure per atacar institucions fins aleshores intocables. Les saturnals romanes, la festa medieval dels folls i els carnavals són exemples d’aquest momentani capgirament.

 

Després d’un any en blanc degut a l’escassetat de recursos, torna el Festival de Vídeo i Art Digital Strobe al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta, amb un projecte ambiciós titulat Riure, que planteja preguntes sobre com l’humor desarticula la relació de superioritat i inferioritat, i s’alça com una eina potent i mortífera, alhora de desproveïr d’autoritat qualsevol poder establert.

 

Així, Strobe 2013, que es basa en la idea de l'escriptor i pensador Xavier Zambrano, es concretarà en una exposició, un web que ofereix un itinerari des de la perspectiva de l'arqueologia dels mitjans, un programa monocanal, un concert audiovisual, un taller i algun moviment viral.

 

Pel que fa al programa monocanal, es podran veure les projeccions de Campanilla, Patricia Esquivias, Alberto González Vázquez, Gabinete de Crisis i Jesús Acevedo. A banda, al mes de gener, els mateixos Arturo Bastón, Kikol Grau i Félix Pérez-Hita, membres de Gabinete de Crisis, faran un taller al Centre d’Art Lo Pati a partir d’un visionat dels seus treballs humorístics. La idea és que els alumnes desenvolupin un apropament conceptual crític als productes que generen els mitjans de masses i que, a través de la remescla, creïn la seva pròpia peça.

 

Al mateix gener, també hi haurà la projecció i el col·loqui del film The Yes Men fix de world, dels The Yes Men, un duo d’activistes format per Andy Bichlbaum i Mike Bonano que arreglen el món de la manera més divertida. Practiquen el que ells anomenen “correcció d’identitat”, que es tracta de desemmascarar les corporacions multinacionals i a tot l’entramat d’interessos polítics i econòmics.

 

Un ànalisi del riure

Zambrano ha establert un ordre conceptual per entendre el projecte Riure. En primer lloc, l'autor col·loca l'humor com un element que altera la posició de superioritat i degrada l'objecte del riure. Això tant pot servir per fer burla de la deformitat o situació compromesa d'una persona com per invertir la relació jeràrquica amb l'autoritat (el cas de la sàtira política). Hobbes al Leviatà el defineix com a "glòria sobtada": "Es pot concloure que l'humor no és sinó la glòria sobtada derivada d'una concepció sobtada de l'eminència en nosaltres mateixos, en comparació amb la debilitat dels altres, o amb la nostra pròpia d’abans."

 

Segons Zambrano, també es pot entendre com una incongruència. Segons els partidaris d'aquesta teoria, l'essència de l'humor seria la desconnexió d'una idea amb una altra. Pascal posa l'accent en la frustració de les expectatives: "Res fa riure a la gent tant com una disparitat sorprenent entre el que esperen i el que veuen." Bergson diu que "una situació és còmica quan pertany simultàniament a dues sèries totalment independents d'esdeveniments i és capaç de ser interpretada segons dos significats completament diferents, al mateix temps."

 

I en una tercera fase, continuant amb el recorregut proposat per l'autor, també hi hauria els que interpreten l'humor com una manera de matar la censura. En aquesta categoria entrarien les teories que veuen l'humor com un alliberament de la inhibició. És el cas de les teories de Freud: "Una broma té l'origen en una tendència agressiva. L'energia psíquica que abans es necessitava per reprimir l'agressió s'allibera en una riallada. La llibertat de la repressió i la llibertat de pensament proporcionen la descàrrega plaent que produeix l'humor". 

 

--

Tota la informació: Enllaç

www.lopati.cat