Frederich Sancho: “L'art i la cultura sempre estiren del carro de la societat”

Als anys vuitanta, ser gai o lesbiana a les Terres de l'Ebre era totalment tabú. Va ser llavors quan va nàixer el que després és un convertiria en un clàssic de la nit tortosina, el pub Sancho, i que va servir en aquella època per començar a fer visible, encara que fos amb absoluta nocturnitat, que hi havia altres formes de ser, d'explicar-se a un mateix i també d'estimar. “L'art i la cultura sempre estiren del carro de la societat”, afirma l'artista Frederich Sancho “Fede”, de 34 anys, fill del fundador d'aquell primer bar de llibertats.

 

El pare de “Fede” és qui va engegar l'engranatge d'aquest local nocturn que funcionava com a cocktaileria, i on es van començar a programar espectacles de cabaret i de transformisme amb personatges travestits que feien gala d'aquesta ambigüitat sexual i jugaven amb els estereotips imperants en la societat amb el to festiu que requeria aquest ambient. Aquells espectacles atreien a bona part de la Tortosa més lliberal, així com també dels primers homosexuals declarats, que trobaven un espai on sentir-se comòdes i on poder gaudir d'un oci nou.

 

Aquesta seria la primera pedra a Tortosa d'una cultura de l'espectacle que posaria sobre la taula l'existència de diferents realitats sexuals a les Terres de l'Ebre. Una dècada després, el col·lectiu de teatre RARS, integrat per persones com Joan Guijarro i recolzat per gent vinculada amb el món de la cultura com Esther Besolí o Núria Arlandez, farien renàixer amb força aquests moviments que utilitzaven la transgressió per fer crítica social i per reivindicar una igualtat que, llavors, encara era menys real que ara. Durant uns anys, tots els dijous es representava al Cafè del Tupi el show Backintimetransform, en què s'hi mesclaven expressions religioses amb sexuals amb total deshinibició, fet que trastocava els plantejaments de la cultura més reaccionària.

 

Sancho, que ha estat un dels artífex per obrir les Terres de l'Ebre al món pel que fa  a les llibertats de les persones, reconeix que en l'actualitat, “tot i que s'ha avançat molt, la gran majoria de persones que tenen una sexualitat diferent a la majoritària no són visibles”, explica. “A les Terres de l'Ebre no tenim referents”, continua. “Els únics que estirem del carro sóm 4 trempats, que ens coneix 'tot Déu'”.

 

“Jo amb 20 anys ja havia viscut a Londres, Paris i New York... la meva cultura envers la vida gai era totalment diferent a la resta de per aquí”, explica. Fede va tenir, en part aquesta oportunitat, perquè ha nascut en una família tolerant. “Mons pares eren persones molt modernes i avançades al seu temps”, diu. “Jo quan tenia 5 anys, ja estava pel local de mon pare veient espectacles. Sabia que no era com la resta, però em sentia tranquil perquè veia que a la nit hi havia molta gent com jo, que vivia feliç i pagava per veure aquells espectacles”.

 

“El meu bar, l'Andrògina Coffee, va convertir-se durant anys en un punt de trobada per gais i lesbianes de totes les Terres de l'Ebre”, explica anys després d'haver deixat el negoci. “Allà era habitual trobar nois fent-se petons o dues noies agafades de la mà”, explica. “Però allò, tot i que va trencar el gel dels anys vuitanta, va ser una flor de maig”, diu Fede.

 

Sancho, que també ha estat un ferm activista ja que va ser ell, juntament amb altres persones del territori, qui va impulsar la primera Associació de LGTB a les Terres de l'Ebre, assegura que ha de ser la pròpia societat qui generi el canvi. “Ara bé, és cert que hem de demanar als polítics que no abandonin la cultura, ja que a través de la bona cultura és com s'obren les ments de la gent”.

 

“La cultura, la llibertat d'expressió i la sexualitat sempre han estat relacionades”, diu Sancho, “des de l'època dels romans, els grecs, el renaixement..”, explica aquest artista tortosí que reconeix que aquests àmbits “sempre han marcat l'evolució i la projecció de l'home”. Llarga vida a la cultura i a la llibertat!