Jump to navigation
'Camí privat' és fruit d’una residència a Eufònic a partir d’una investigació tant geogràfica com històrica de les quatre torres dels Alfacs del segle XVI, que ens apropen a l’abandonada Torre de Sant Joan a través d’un “paisatge sonor”. En el procés de cerca d’inspiració, Lina Bautista i Laura Llaneli varen viure una experiència que les va impulsar a convertir-la en art: recorrent els espais de l’Ebre, cercaven com arribar a la Torre de Sant Joan i, en trobar-se que era tan difícil d’accedir-hi, van creure que aquell recorregut esdevindria el seu projecte. La dificultat del camí les menà a reflexionar sobre el trajecte i investigar com hi arriba la gent del Delta, si per terra, per mar, amb vehicles o sense. S’han documentat amb entrevistes i hi haurà fragments de documentals a l’obra que presentaran el 6 de setembre. La torre va perdent presència d’una forma indirectament proporcional a la presència del camí, finalment, l’objectiu artístic. Tant Laura Llaneli com Lina Bautista coincideixen a dir que “la cultura del Delta és una cultura especial”. Llaneli és artista i música, plàstica i sonora; Bautista és experimentadora sonora i musical, intèrpret i creadora. Les dos han estudiat el Màster d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona i van ser presents en la passada edició d'Eufònic amb 'Things like things'. Aquest any són residents al festival i juntes creen un llenguatge artístic que fa confluir les seves línies personals. Lina Bautista presenta una vessant més acadèmica i es mou en el camp de la música experimental, electrònica i electroacústica; Laura Llaneli explora la relació entre la producció i experiència sonora-musical i les pràctiques de disposititus de les arts visuals contemporànies.
Els assistents a 'Camí privat' rebran uns auriculars amb un àudio que els anirà guiant o situant en contradiccions, dubtes i, amb sort, algunes certeses de cap on hauran d’encarar el trajecte. Per tant, l’auditor es trobarà amb una realitat, la del camí; una ficció, la del relat que han construït Bautista i LLaneli a partir de les veus del Delta; i una metaficció, la dels fragments estrictament documentals que il·lustren de forma aparentment neutral allò que envoltarà l’assistent i que les artistes volen remarcar. En l’àudio hi apareixeran, així, les seves pròpies veus, la dels personatges entrevistats, entrevistes dialogades, els sons del Delta i d’altres d’alienes a l’experiència, que es van enregistrar sense saber que un dia formarien part d’una obra d’art. Les dues artistes adverteixen que l’assistent s’haurà d’enfrontar a elements que distorsionin la seva realitat i ell i tots els sons que es filtrin a través dels auriculars es convertiran en personatges que dansaran com a transeünts en els Alfacs. Les dues artistes obren camins discursius en aquesta peça interactiva que les converteix en dos mèdiums entre el món real i l’imaginari col·lectiu del Delta.
Qualsevol trajecte és una pregunta. A 'Figuras del destino: mitos y símbolos de la Europa medieval', Victoria Cirlot argumenta com el camí, concretament un pont, és una pregunta que espera una resposta i que, potser, mai acaba d’arribar. Cirlot en parla en referència al mite del Parsifal, de Chrétien de Troyes. La pregunta implica la cerca, “la clau hermenèutica que permeti interpretar el sentit de la vida”. Parsifal no arriba a fer la pregunta davant d’Anfortas dins del Castell del Graal i, per tant, seria l’antítesi del mite edípic davant l’esfinx, que abusa de la paraula (Lévi-Strauss). Allò que plantegen Llaneli i Bautista és una queste contemporània encomanada a l’assistent, un cavaller 2.0 que anirà resseguint tastos de preguntes i respostes que no tenen per què resoldre’s. Preguntar significa “restablir la comunicació entre dos móns”, al cap i a la fi, i en aquesta obra s’establiran vincles entre els Alfacs i La Torre de Sant Joan, entre els assistents i la natura i el patrimoni, i entre les mateixes artistes, que es metamorfitzen en un nou ens creador cada cop que pensen juntes.
'Camí privat' neix d’una forma molt intuïtiva. Si bé podríem apuntar que la proposta de Llaneli i Bautista està mancada d’una investigació sobre els orígens de la tipologia artística que emprenen, de la reflexió sobre el viatge que, des d’Odisseu, envaeix la cultura occidental, sí que reconeixen sentir-se inspirades per l’artista canadenca Janet Cardiff que, recordem, juntament amb George Bures Miller, va presentar al Macba 'The Killing Machine' el 2007, una exposició que proposava arquitectures sonores que interaccionaven amb el públic per tal d’esdevenir un element de crítica social. 'Camí privat', tanmateix, beu més directament de 'Walks', un corpus que es conforma a partir de diverses obres que es plantegen com a recorreguts que van des de la revisió històrica (amb una intervenció a un escenari de la guerra entre els prussians i Napoleó a Jena) fins a una reflexió sobre la fluïdesa del temps (amb l’observació atenta de fonts al Mall de Washington), passant pels confins d’allò físic i sonor (al Central Park de Nova York), sempre introduint aquest element de confusió entre la realitat ambiental i els efectes que els artistes imprimeixen a l’entorn.
El proper dissabte 6 de setembre a les 10h del matí, descobrirem si la proposta de Llaneli i Bautista és un simple documental o si resulta una experiència ben bastida i reveladora. Per poder gaudir-la, caldrà anar preparats amb roba còmoda i deixar-se endur per noves vies de comunicació física i metafòrica. Caldrà estar oberts a jugar amb l’atzar i sotmetre’s a unes circumstàncies concretes que permetran –o no- arribar a la Torre de Sant Joan. Un indret que forma part de moltes de les vides, algunes de les quals seran presents a l’àudio que acompanyarà el trajecte que s’iniciarà a Poblenou del Delta.
--Més informació: www.eufonic.net/artista/lina-bautista-i-laura-llaneli
