Jump to navigation
1. Nervis i adrenalina a la inauguració: El públic no hauria de saber-ho, però quan comença un festival així sempre hi ha molts nervis. El director, Vicent Fibla, ens ho confessa perquè en el fons vol compartir-ho. Però els nervis estan plens també d'adrenalina i amb ella conviurà una proposta musical molt potent en un espai únic: el Museu de la Mar de La Ràpita. Un espectacle de 30 minuts de dansa i vídeo interactiu a càrrec d'Electronic Performers, on la imatge persegueix a la ballarina i interactua amb ella.
2. Piano, electrònica i canyissos: Un dels trets diferencials d'Eufònic és que porta l'espectacle on mai abans havia estat. Són espais musicals efímers, en construccions que formen part de l'imaginari del territori. En aquest cas, l'auditori temporal se situarà a la barraca del Restaurant L’Estany a l’Encanyissada. Allà tindrà lloc l’actuació de Carles Viarnès, un dels millors representants del que s’anomena neoclàssica: piano real i combinació d’electrònica subtil. La seva obra se centra estèticament en el terreny de la contemporània i el minimalisme, l’experimentació i el pianisme més exquisit: Les seues particulars peces per a piano dibuixen paisatges lents, fràgils, desdibuixats però carregats d’emocions ocultes i sorprenents.
3. Dos séniors i les campanes en estéreo: L'Eufònic ha posat en contacte dos genis de la música perquè experimentin amb les campanes de dos importants edificis religiosos. L'instrumentista, musicòleg i campanòleg valencià Llorenç Barber i l'oganista tortosí Rossend Aymí crearan una sintonia per ser interpretada amb les campanes de la impressionant basílica-catedral de Santa Maria de Tortosa i l’església Arxiprestal de l’Assumpció de Vinaròs, simultàniament en les dos ciutats, que conformen l’eix que creua el sud de les Terres de l’Ebre. Una activitat original, inabarcable, única.
4. Actuacions íntimes a l'Església Nova: Era un de les majors desitjos de l'organització i per fi ho han aconseguit. Aquest edifici, que La Ràpita utilitza com a equipament administratiu i cultural, forma part del conjunt arquitectònic -la gran ciutat- que Carles III pretenia aixecar al port dels Alfacs. Allà tindran lloc les actuacions més recollides i més íntimes com la de Maria Coma i la seua banda, un projecte màgic amb molt de piano i una veu preciosa; la sessió del dj rapitenc Miquel Alonso com a warm-up; i l’actuació de la banda Bradien i Eduard Escoffet, una banda que contagia una joie de vivre inigualable.
5. The Suicide of western Culture al Túnel: L’espai a l’aire lliure del Túnel de La Ràpita s'acabarà consolidant com una senya d'identitat d'Eufònic. Qui va estar l’any passat va constatar la màgia que desprén aquest lloc, generat de les obres mai finalitzades de l’antiga línia ferroviària de la Val de Safán que havien d’arribar fins al port rapitenc. La paret tapiada del túnel servirà de pantalla per a les projeccions de diverses actuacions audiovisuals, però enguany hi haurà fins a cinc concerts! Rock pesant, electrònica, música de ball i post-rock digital i intens, entre els quals destaquen els terrassencs The Suicide of Western Culture o Wesphere, una de les bandes catalanes sorpresa del 2013, que combina bases de hip hop i guitarra-bateria de la mateixa manera que juga amb la veu i els sentits.
6. La instal·lació a Lo Pati: Lolo y Sosaku, un duet format per un argentí i un japonès establerts a Barcelona, ben coneguts per les seues col·laboracions amb Sónar, també estaran presents a les Terres de l'Ebre. Barregen el format d'instal·lació amb l'art de carrer i l'experimentació musical. A Eufònic ocuparan l’espai de Lo Pati (Amposta) per construir ambients de sorollisme acústic on el silenci hi juga un paper important.
7. Passeig Sonor per la Torre de Sant Joan: Aquest duet inseparable format per Lina Bautista i Laura Llaneli experimenten amb el so i la imatge. Llaneli és artista i música, plàstica i sonora; Bautista és experimentadora sonora i musical, intèrpret i creadora. Les dos han passat pel molt reputat Màster d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona i van estar l’any passat a Eufònic amb “Things like things”. Enguany han estat elegides amb el projecte “Camí privat”, una proposta que va atrapar a l'organització per les seves connotacions històriques i naturals. Partint de la investigació tant geogràfica com històrica de les quatre torres dels Alfacs projectades al S. XVI, ens aproparà a l’abandonada Torre de Sant Joan a través d’un “passeig sonor” que posa de manifest la fragilitat de l’entorn que mos envolta.8. La golondrina i el Xiringuito de la Costa: El clàssic de les clausures del Festival. És com anar de colònies, celebrant una cloenda en un espai inigualable. Un fi de festa hedonista i mediterrani amb un vermut i musclada musical al bell mig de la Badia dels Alfacs, al Xiringuito de la Costa, marc incomparable a on només es pot arribar en barca. Recull el testimoni de Miqui Puig, que va dixar el llistó molt alt en l’edició anterior, Guille Milkyway, més conegut com La Casa Azul, en una sessió de dj que es preveu vibrant i altament lúdica.
9. Instal·lacions en espais curiosos: Aquesta edició d'Eufònic, també destaca perquè hi haurà instal·lacions per ser vistes en qualsevol moment. Per exemple, la de video de Gnomalab al soterrani del Col·legi Carles III és obligada; la instal·lació interactiva del col·lectiu tortosí Dondecabentres al Convent també, o la -invisible- de Martí Ruids en una de les muscleres de la Badia, on posarà unes campanes tubulars que sonaran depenent del moviment de l’aigua, hauria de ser un altre dels musts.
10. Itinerància i música: Recorrer les carreteres del Delta de l'Ebre per anar unint punts sonoro-musicals és una de les experiències que no et pots perdre en els quatre dies que durarà Eufònic. Aquest festival ha apostat des del principi per la itinerància dels espectacles que han anat descobrint espais verges, com també ho han fet propostes culturals d'aire postmodern com la Bouesia. Convertir el paisatge i els espais en protagonistes -també els recorreguts que ens porten d'un lloc a l'altre-, és l'imperdible major.
--Més informació: eufonic.net
