Berto Romero: "L'ofensa per l'orgull ferit és el gran esport nacional"

No ens farem pesats amb les presentacions, perquè tampoc calen. Berto, ells són els lectors del Surtdecasa; lectors del Surtdecasa ell és en Berto Romero. Sí, el de la tele. Sí, el que sortia amb el Buenafuente. Quan diem sortir, ens referim per la tele, no com a parella... bé, ja ens enteneu. Doncs aquest divendres 20 de setembre a les 22.00 hores arriba a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa amb el seu espectacle Berto Romero sigue con nosotros...

 

- ...és que en algun moment havies pensat deixar-nos?

No, no, i ara. És un títol molt descriptiu. 'Sigue con nosotros' vol dir que:

a) no he mort encara.

b) continuo aprenent a l'"acadèmia".

 

- Què s’hi trobarà la gent que vingui a l’espectacle?

90 minuts de comèdia, en format de monòleg i amb moments musicals. Un Berto més canalla i passat de voltes que a la tele. Molta "guasa".

 

- I com neix un projecte teatral com El Cansancio?

En el nostre cas, va néixer com una iniciativa d'uns quants companys per passar-nos-ho bé a les tardes de Cardona, i de retruc per fer riure a la colla d'amics. La professionalització va suposar que aquesta colla d'amics s'ampliés cap al públic en general. Això sí, sense perdre l'esperit de ser un grup de gent que s'ho passava bé fent riure als altres.

 

- Portes molts anys treballant colze a colze amb algú del Camp de Tarragona, el Rafel Barceló, de Falset. Quina relació tens amb aquest territori?

No hi he viscut a la zona ni res semblant, però hi he tingut molta relació amb el Rafel, de manera que, a través de compartir les seves anècdotes i records, suposo que m'hi sento una mica de la zona. També he tingut i tinc una estreta relació amb l'Andreu i la seva colla, que també són d'allà, o sigui que sembla que alguna força magnètica tarragonina m'ha atret durant tota la meva vida. He de dir que tots ells són bones persones i mai m'han marginat ni res semblant per ser del Bages.

 

- Què és més, el Buenafuente: un pare, un padrí o el cap de feina?

Cap de les tres opcions, més aviat un amic i company de feina.

 

- Com a curiositat, el teu humor t’ha portat mai algun problema amb el públic? Per exemple, algú que s’hagi ofès amb alguna broma?

No gaires vegades, però alguna sí. Perquè l'ofensa per l'orgull ferit és el gran esport nacional. Som una gent que ens agrada molt riure, però dels altres, quan riuen de nosaltres acostumem a reaccionar amb agressivitat. Amb el temps suposo que ens treurem a poc a poc tanta tonteria de sobre i ens adonarem que riure és molt sa, i si és d'un mateix encara més.

 

- Amb perspectiva i distància, com veus la situació actual de la televisió? Cap on creus que va aquest mitjà de comunicació?

Fins que no torni a invertir en futur i en formats que puguin resistir una mica sense haver de fer uns números d'audiència espectaculars, s'anirà recargolant en si mateixa fins a transformar-se en un melic brut i lleig de gent que es tira en trampolí a una piscina o malparla dels altres mentre mira els missatges que li envien al mòbil.

 

- Trobes a faltar la televisió? Com és ara el teu dia a dia més centrat en les representacions d’El Cansancio?

Ara per ara sóc molt feliç perquè he pogut tornar a dedicar-li temps i amor al teatre. De moment no sento ansietat per tornar a la tele, tot i que sospito que hi tornaré.

 

- I quan això passi, com t’agradaria tornar-hi (format de programa, horari, tipus de públic, etc)?

Només m'interessa que el projecte em motivi artísticament, la resta de condicionants em donen una mica igual.

 

- Recordes quin és l’acudit que t’ha fet riure més? I el que menys?

Potser el gag que més m'ha fet riure és el del camarot dels germans Marx, la cinta VHS on el veia estava gastada en aquella part. El que menys, doncs, sincerament, em va agradar tant poc que ja no el recordo.

 

- I per acabar, aprofitant el nom del nostre portal, què t’agrada fer quan surts de casa?

Anar al cine o al teatre, a prendre una cervesa o passejar. Tot molt normalet.

 

--

Més informació:

Funció 20 setembre a Tortosa (Enllaç)